A la meva estimadíssima dona, na Bel Rosselló i Girart

«Gran lluitadora,
gran mallorquina.
Treballadora.
Manacorina.
Dona tan fina
que enamora.

Quan se la mira,
encantadora,
per sempre admira,
encisadora.
Amb el somriure,
santa senyora,
al cel aspira,
sa gran penyora...»

Mentre la meva estimadíssima Bel Rosselló prepara les maletes per emprendre el viatge més llarg, de la seva vida, em ve al cap aquella cançó que ella canta tantes vegades,  quan, una vegada i una altra, pateix de valent els efectes nefasts de la maleïda malaltia d'alzhèimer que l'afecta durant més de 6 anys seguits...

«Jo no sabia què feia
i me vaig enemorar
d'un homo guapo que deia
an aquest hem d'espavilar...

Qué bonita que es mi niña,
qué bonita, cuando duerme,
se parece a una amapola
entre los trigales verdes...»

En homenatge senzill i sentit, envers totes i cadascuna de les persones que, d'una manera o una altra, ens han ajudat a fer-hi front durant tot aquest temps de calvari perllongat, injust i cruel (segons es miri), vull afegir-hi suara mateix aquestes altres que em vénen al cap, amb motiu de la seva partida definitiva cap a ca nostra...

«Mala nit, la de dilluns,
amb el llit tot ple de sang:
i tenim tan poques llums:
som fets de pasta de fang!

Que  no veim allò que és clar,
ni sentim que sona fort,
ni que arriba ja la mort,
ni si ho marca bé cap far...

Vull anar-me allà on vagis, lluny d'aquí,
que jo, aquí, ja no puc viure sense tu.

Concediu-me, Déu, la gràcia
de morir tots dos plegats!
Que, de viure separats,
no existeix més gran desgràcia!

Moltes gràcies, amor meu,
per ta vida lluitadora,
per ser gran animadora
de gent que no té res seu.

Moltes gràcies, amor meu,
per haver lluitat amb força
havent fet sonar alhora
batecs forts d'aquest cor teu.

Moltes gràcies, amor meu,
per ta fe engrescadora,
ta esperança fent senyora
de tot el que és àmbit teu.

Com tu vull ser, Bel estimada;
com tu, vull dur sonora veu;
com tu vull fer molta feinada,
de tu, voldria ser-ne hereu.

3 comentaris:

Teresa ha dit...

Darrera una gran dona sempre hi ha un gran home i a la visa la versa.
Heu fet molt de camí plegats i quan li han flaquejat les forces, tu has estat ses cames, son delit, sa il·lusió... "carinya" cilet.
N'has estat sempre pendent del que havia de mester i el que li podria abellir.
TROBARÀS A FALTAR EL SEU SOMRIURE encisador i contagiós. Et resta el record de tants de somriures compartits.
Quan les enyoris alça els ulls i les veuràs que et marquen el camí.
Elles t'acompanyen sempre i vetlen el teu so!!!
"El camí fuig i t'invita"...
ENDAVANT!!!

Maruja ha dit...

La triste noticia de la partida de Isabel me ha sorprendido,pero quiero quedarme con el recuerdo de esa persona , que a pesar de su enfermedad,siempre se mostró tan cariñosa con todos los que nos acercábamos a ella.Con los ratos que pude compartir con ella en la Asociación de Vecinos ,y con el dia de su cumpleaños donde un grupo de amigos pudimos verla contenta y feliz.Todo mi apoyo para ti Sil.

Anònim ha dit...

molt perd Mallorca amb l amort de la nsotra estimada Bel i molt perd el nsotre estimat Cil. Sempre t'ha admirat Cil i molta és l'estima que tenc per tu. T'acompany en el sentiment i vull compartir amb tu aquest amarg dolor. Déu, de ben sewgur que té na Bel amb Ell, perquè molt és el bé que ha fet a la Terra. I Ell està devora teu, per consolar-te i acompanyar-te en el teu dolor. Esper poder ajudar-te a dur el teu calze d'un manera més lleugera.
Toni Castelló