Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (2)

Amb tot el meu suport, explícit i perllongat, a la iniciativa de la presidenta de Forum Musicae, la bona amiga Magda González, vull parar esment a certes consideracions que s'han de tenir ben clares, davant del comportament i les actuacions o descuids dels actors diferents que s'hi relacionen.

Convé no perdre mai el nord inicial que guia sempre la iniciativa cultural nascuda a Mallorca, destriant possibles declaracions i justificacions escorades o interessades, i valorant el més objectivament possible allò que, efectivament, es va mostrant cada cop més clarament com una farsanteria institucional veritable, sense precedents coneguts per mi fins ara.

“Farsant” és qui fingeix coses que pretén de fer passar com a veres. I farsanteria esdevé l'acció pròpia de farsants (DLLCEC).

L'inici institucional d'una iniciativa cultural sense precedents

Els inicis d'aquesta iniciativa cultural, que rep el suport institucional de dos governs dels Països Catalans al nivell més alt, es remunten a uns quants dies abans del 10 de l'11 del 10, a Palma. És el 29 d'octubre de 2010, a Barcelona, al Palau de Sant Jaume.

Després de dos anys intensos d'haver-hi fet molta de feina, la presidenta de Forum Musicae, Magdalena González, en fa una exposició pública davant del conseller de la Presidència del Govern Balear -Albert Moragues-, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira i els representants de l'Institut Ramon Llull de Barcelona encapçalats pel seu director, Josep Bargalló.

Amb això, s'aconsegueix que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya decideixin de presentar-la com a pròpia, perquè sigui aprovada a la reunió propera del Patronat de la Fundació Ramon Llull que s'ha de celebrar a Palma el 10 de novembre següent.

A aquella primera reunió celebrada al Palau de Sant Jaume, l'exposició de la iniciativa cultural és a càrrec de Magdalena González, presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, conjuntament amb Joan Llinares, director del Palau de la Música Catalana, de Barcelona.

 L'encàrrec de dos governs dels Països Catalans

A la trobada del 10 de l'11 del 10 realitzada a Palma, s'acorda encarregar al director de l'IRL, Josep Bargalló, que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...

Com queda reflectit aquell mateix dia a les comunicacions oficials que fan públiques totes tres institucions -Govern de les Illes Balears, Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull- a les web respectives, s'hi diu que es tracta d'un projecte que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, i que també ha de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull.

S'hi recorda que l'objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

S'hi informa que Forum Musicae treballa perquè el director Salvador Brotons dirigeixi els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català, 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i el Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.

El projecte cultural aprovat per dos governs

En què consisteix realment? El projecte cultural que aproven els dos governs -Illes Balears, representat per Albert Moragues, i Generalitat de Catalunya, representat per Josep-Lluís Carod-Rovira- consisteix en la commemoració del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de Nacions Unides, compost, interpretat i dirigit pel mestre Pau Casals, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la mateixa seu de Nacions Unides.

L'objectiu de la iniciativa cultural mallorquina no és cap altre que, en tenir constància de certes reticències de Nacions Unides a reconèixer un Himne propi, aprofitar l'avinentesa de la commemoració i de la imposició de la Medalla de la pau a Pau Casals aquest any 2011, per fer una celebració que sembri una llavor de reflexió que condueixi a l'obertura d'un debat que conclogui amb la consideració de tornar a instaurar l'Himne de Pau Casals.

S'hi proposa una fórmula còmoda per facilitar-hi el pas: adoptar-lo en qualitat d'Himne de la Pau de Nacions Unides, com també és conegut.

 L'execució de la commemoració a Nova York

L'execució d'aquesta commemoració es proposa que es faci dins el marc de les Jornades de l'Institut Ramon Llull, anomenades Catalan Days, que enguany s'anomenarien "la Cultura Catalana duu la Pau al món". Es vol contribuir a aconseguir un reconeixement de la nostra cultura com a cultura de Pau, a través de la figura indiscutible de Pau Casals.

Sembla idoni considerar que, si els dos Governs que aproven la iniciativa hi tenen alguna objecció o suggeriment o proposta de canvi a fer, ho han d'haver manifestat prèviament i han d'haver fet canviar-ne el projecte abans de la seva aprovació.

Un cop aprovat pels dos governs, el gestor que rep l'encomana de dur-lo a terme no està autoritzat a canviar res ni a deixar-lo d'executar, perquè en tengui una opinió diferent. El gestor encarregat només ha d'executar l'encàrrec.

En aquest sentit, el director de l'IRL que rep l'encàrrec dels dos governs -Josep Bargalló-, és normal que, abans de deixar el càrrec, expliqui ben clarament, tant als seus successors com als dos governs i a les entitats implicades, com a mínim -si és que no considera adient comunicar-ho a l'opinió pública- en quina situació deixa el projecte i quines passes ha realitzat en compliment de l'encàrrec rebut.

És clar i evident que l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural no n'ha rebut cap casta d'informació ni explicació mínima... fins ara.

Del Govern de les Illes Balears, que se sàpiga, no hi ha hagut cap informació publicada que en permeti deduir que s'ha produït aquest transvasament d'informació.

 Tot i amb això, per les declaracions que efectua públicament el nou director de l'IRL, Vicenç Villatoro, es constata que la nova direcció del Llull s'ha instal·lat en dues tesis que, si més no a primer cop d'ull, sembla que s'ha fabricat ell mateix.

Sense que s'hagi convocat mai cap Comissió de Treball on s'informi sobre les gestions efectuades i les que s'hagin de fer, sense haver-ne obert l'expedient, el director admet que no és coneixedor d'haver rebut cap encàrrec de cap govern!

La primera tesi considera absurd anar a Nova York, a realitzar la commemoració d'un himne que no ha estat aprovat per l'Assemblea General de l'ONU. S'acceptaria d'interpretar l'Himne a Nacions Unides, si fos amb les Nacions Unides.

Es pot afirmar que resulta un plantejament absurd per si mateix: allò que l’ONU no ha fet en 40 anys, tampoc no ho farà ara! No es tracta tant d'anar a Nova York, com de sembrar-hi la reflexió.

I, sobretot, el gestor que ha rebut l'encàrrec només s'ha de preocupar de continuar amb l'execució del projecte, sense variar-ne l'esperit inicial.

Diu el director de l'IRL, en segon lloc, que en temps de crisi el cost de 300.000 euros és massa car. Però no diu: a) que es tracta només d'una previsió inicial de pressupost i que s'ha de pagar entre tres Governs; b) Que el Departament de Cultura, a la reunió del 18 de març, va comunicar que no era qüestió de diners perquè pagaria "el Ministerio"! c) Que s'ha aconseguit un conveni amb Air Europa amb un 30% de descompte per persona...

Les preguntes clau

Des de Mallorca estant, es considera del tot imprescindible que s'informi l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural de commemorar el 40è aniversari de l'Himne de Nacions Unides, de Pau Casals. I que s'hi clarifiquin, d'una vegada, certs punts que fa massa temps que romanen enterbolits i foscos:

  • Quines passes concretes ha fet la nova direcció de l'Institut Ramon Llull encaminades a continuar  l'encomana rebuda de part de dos Governs, i que varen ser iniciades per la direcció de l'ens anterior
  • Quins contactes s'han mantengut amb el nou Govern d'Andorra, i si s'han continuat els iniciats amb l'anterior ministra andorrana de Cultura Susanna Vela, també present a la reunió de Palma el dia de l'aprovació del projecte a Mallorca (el 10 de l'11 del 10)
  • En quin moment i qui decideix que la iniciativa ha d’anar per l’Estat Espanyol i no per Andorra. Si el Llull participa d’aquesta decisió o simplement se li ha comunicat,  com ho va fer el Departament de Cultura a Forum Musicae el 18 de març
  • Quines relacions hi ha hagut amb Madrid fins ara. Què se'n sap de les gestions que havia de fer el Departament de Cultura al respecte, durant el viatge del conseller Mascarell a Madrid per reunir-se amb la Ministra de Cultura González-Sinde el passat 16 de maig i per a la qual s’havia demanat prèviament una proposta escrita a Forum Musicae
  • Quins són els resultats de les gestions realitzades fins ara, des que el 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunica a Forum Musicae que el projecte passa a mans d'Afers Exteriors de la Generalitat sota responsabilitat  de Senén Florensa
  • Què se n'ha de pensar i en què quedam, si la directora adjunta del LLull de Palma declara al Diari de Balears (5 de juny de 2011) que l'encàrrec ha estat fet a la Fundació i no a l'IRL. Si això es fa sis mesos després de la presa de possessió del càrrec de la nova directiva, com es justifiquen les reunions de treball dutes a terme durant els mesos de novembre i desembre per la Comissió de treball a la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona; com es pot dir, sis mesos després, que no s'adjudicà cap partida pressupostària; si és així, com és que la nova direcció del Llull, durant tot aquest temps, ha fet declaracions a tort i a dret sobre el tema i no ha reunit cap vegada la Comissió de treball per dir-hi: que no se'n sabia res, del tema; que no en tenien l'encàrrec (segons declaracions de la directora de Palma); i que no destapàs l'engany presumpte de la direcció anterior i s'acabàs amb el tema definitivament
  • Què signifiquen aquests sis mesos de feina feta o deixada de fer, desídia, mala fe, “no diem res i i el tema morirà per abandó” o obeeixen a un pacte institucional de  “com ho feim per liquidar aquest tema tan incòmode”?
  • Si s'ha contactat en cap moment, al llarg d’aquests sis mesos, amb el Govern Balear, encara en funcions, per comunicar-li la “sorpresa” que es tracta d'un tema fantasma sense cap adjudicació pressupostària, destapant així l’anterior direcció
  • Fins a quin punt pot l'IRL reunir la Comissió de treball  per tancar el projecte, si admet no ser conscient que n'és el gestor encarregat. Si és així, amb quina potestat ho pot fer? Per què no ha derivat el projecte cap a un òrgan competent, en comptes d'enredar la troca durant tants mesos
 Des de Mallorca estant, es veu ben a les clares que no hi ha res que encaixi en tot aquest entramat de situacions i actuacions incomprensibles. Pel que fa a l'actuació i/o omissions de l'Institut Ramon Llull, no s'hi veu res que encaixi mínimament. Res de res!

Més encara, si hom para esment a les persones que s'hi veuen implicades, en un desgavell tan enorme com aquest.

 Senén Florensa:
No se sap quines passes ha fet el responsable d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, per tramitar el projecte, des que el passat 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunicàs a Forum Musicae que el projecte es tramitava per aquest altre Departament! Ni se sap tampoc quan es té previst de celebrar la primera trobada entre Forum Musicae - Palau de la Música Catalana - Afers Exteriors.

Fundació Casals-
Són uns convidats de pedra. Ni han fet res, ni han opinat, ni han col·laborat amb Forum Musicae per a res, a pesar dels intents infructuosos per part de l'entitat mallorquina.

Per darrere, sempre s'apunten a les dues línies inventades per l'Institut Ramon Llull: d’anar per Madrid en comptes de per Andorra, i de no fer res si abans no s’ha aprovat oficialment l’himne (com si es volgués començar la casa per la teulada..).

Cap iniciativa en aquest afer concret, tret de la invitació -del tot inexplicable- que fan al Palau de la Música Catalana de participar a l'acte de commemoració de l'Himne que es pensa fer el 14 de setembre a Barcelona...!

Dimecres, 8 de juny de 2011, una data per a la història

Amb tot això, s'arriba així al dimecres dia 8 de juny de 2011. Data assenyalada per a la primera reunió de la Comissió de Treball creada amb la finalitat d'analitzar les gestions realitzades fins ara “perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys.” Com s'establia el 10 de l'11 del 10 a Palma, a l'encàrrec fet per dos governs dels Països Catalans a l'Institut Ramon Llull.

En tenir notícia d'allò que fa públic el Diari de Balears (9 de juny de 2011), la sensació que es té, des de Mallorca estant, és que uns senyors concrets han decidit defenestrar un projecte cultural dins les parets del Llull en cerimònia privada, sense haver-li donat l'oportunitat de sortir de Catalunya ni de defensar-se, ni per Andorra, ni per Madrid, ni molt menys a Nacions Unides:

"Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae."

Ni més ni pus que un exemple viu del que li passa a una iniciativa civil quan, per desgràcia, arriba a ser posada en mans de polítics o de càrrecs dictats per polítics que es mostren ineptes, incapaços d'assumir com els pertoca les responsabilitats inherents a la gestió pública que se'ls ha encomanat. 

Vergonyós i lamentable!

No ha de resultar gens ni mica estrany que, qui exposa aquestes consideracions, les acabi manifestant i reproduint-hi: “Amb la meva més profunda indignació. Magda.”

"A la sortida de l'encontre, la directora de Forum Musicae, Magdalena González, abandonà la seu del Llull en tensió i amb el rostre desencaixat. El director del Llull, Vicenç Villatoro, acompanyat d'Àlex Susanna, director adjunt de la institució, explicà que s'havia pactat no fer declaracions de la reunió i redactar un comunicat conjunt. A la trobada també hi assistiren la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla; el seu director, Joan Oller; el director de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; i el gerent del Llull, Josep Marcé. Salvador Brotons, el director de l'OJIPC i de la Simfònica Ciutat de Palma...s'incorporà al tram final de la reunió..." (CONTINUARÀ)