La meva estada a l'Hostatgeria de Montserrat, on he vengut a passar uns dies d'aquest mon any sabàtic 2018, és a punt d'acabar-se. Només se'm permet de romandre-hi quatre dies. Més no.
Així que he decidit de continuar en l'indret montserratí, hostatjant-me uns dies més fins al dissabte vinent a l'hotel del santuari que es troba a quatre passes de la Basílica.
Quan començ a moure'm per l'Abadia amb una mica més de coneixement de sales, passadissos, llocs de pregària, escales, ascensors, entrades i sortides adients, m'arriba l'hora de partir. Què hi farem!
Durant tots aquests dies d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat, he pogut participar en totes les pregàries de l'Ofici diví que fan diàriament els monjos benedictins: Matines (a les 6 del matí, al Cor Superior), Laudes (a les 7:30h, a la Basílica), Missa conventual i cant de la Salve (a les 11h i a les 13h respectivament, a la Basílica), Nona (a les 15h, a la Sala capitular), Vespres (a les 18:45, a la Basílica) i Completes (a les 21:15, al Cor Superior).
La gent que ve de fora només pot accedir a les pregàries que els monjos fan a la Basílica. Jo, i la resta d'homes que hi estam hostatjats, hem pogut participar en totes, tant les de la Basílica com les de l'interior de l'Abadia (on només poden accedir els homes, i resta prohibida l'entrada a les dones!)
També he pogut compartir taula amb els monjos al refetor de la comunitat, a l'hora de dinar (a les 13:30h) i a la de sopar (a les 20:10h). L'esmorzar (a les 8:30h) sempre es fa al refetor de l'hostatgeria.
La puntualitat és extrema! I la celeritat amb què es menja també. S'hi dina i s'hi sopa en vint minuts, com a molt!
Tot d'una que acabes de menjar, el monjo te'n retira el plat. I tot d'una que te l'has servit, te'n retira la palangana.
El menjar és molt auster, ben preparat i servit per monjos amb davantal posat. Dos plats i postres per dinar, amb pa, aigua i vi. Tres plats i postres per sopar, també amb pa, aigua i vi. Del segon plat, se'n pot refegir tot el que es vulgui.
Totes les menjades comencen i acaben amb una pregària cantada, que inicia el Pare Abat. Mentre es menja en silenci absolut, un monjo va llegint fragments de llibres sobre temes religiosos. El renou dels coberts no s'arriba a sobreposar mai a la veu del monjo que llegeix amb el micro posat...
Abans de partir, m'hagués agradat ben molt anar a visitar el monjo benedictí, de Marratxí, Pare Josep Massot i Muntaner, que des de fa un temps està ingressat a la infermeria del monestir. Però es veu que no està en condicions de rebre visites, segons se m'ha indicat en ocasions diverses que ho he sol·licitat. Li desig una recuperació prompta.
Com també vaig endarrer de saludar un altre monjo mallorquí que em diuen que és aquí, el Pare Antoni Pou, que no he tengut oportunitat de trobar...
Els monjos més veterans em diuen que aquesta nit és ben possible que caigui una bona nevada a les muntanyes de Montserrat. De moment, el que sí he pogut veure és que hi fa una bona boirada... Ja veurem demà matí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada