Aquest segon dia de mon any sabàtic passat a Barcelona, m'ha duit fins a Badalona, una ciutat que se'm presenta davant dels meus ulls, tot d'una que baix del tren R5-Mataró, amb l'aspecte d’estar a l’avantguarda en la lluita catalana per la independència i la república.
Només arribar i circular pels carrers, m'adon de la gran quantitat de mostres externes penjades a balcons i finestres de moltíssimes cases...
Hi vaig amb la idea d'assistir al Museu de Badalona, on es fa la Primera Jornada NacióXXI, “Mobilització i canvi polític”, organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l'ACP (Associació Catalana de Professionals).
A més de jo, que hi assistesc com a oient, també hi participa gent del País Valencià, d'Eivissa i de Mallorca.
El batle d’Alaró, Guillem Balboa, intervé al primer debat que gira en torn de «La nova política des dels municipis», amb altres intervinents.
El recentment nomenat vicepresident del Parlament de Catalunya, l'eivissenc Josep Costa, intervé al segon debat que se centra en «Participació i mobilització. Del 15M a la República Catalana», juntament amb altres intervinents.
Hi veig i salud Marta Rovira (directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana), Jordi Porta (expresident d’Òmnium), Vicenç Villatoro (director de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), David Poudevida (president de l'Associació Catalana de Professional), Jordi Muñoz (politòleg), Dolors Sabater (alcaldessa de Badalona), Maite Aymerich (alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts), Albert Batet (alcalde de Valls), Miquel Sellarés (president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya) i d'altres.
Una cinquantena d’assistents primerencs, romanen atents i participen en el primer debat que es fa el matí. Es tracta d'una jornada que vol ser continuadora d’aquelles altres que organitzava l’Opinió Catalana.
Juntament amb na Bel Rosselló -la meva dona- convidats pel bon amic també difunt Climent Garau, a les dècades 80 i 90 del segle passat, vàrem assistir a gairebé totes les nou jornades que s'hi realitzaren (tret de les dues primeres).
Hores d'ara, segons els organitzadors, cal “pensar i repensar la nació catalana al segle XXI”, amb el nou estil de fer política municipal que hi han introduït sobretot moltes més dones.
S'enceta la sessió amb una intervenció enregistrada per Carles Puigdemont qui ens saluda des de Brussel.les. Ens ve a dir i a encoratjar a continuar mantenint una societat mobilitzada, que s'esdevé preludi de canvi polític en la manera d’entendre la governança i la revolució catalana.
Seguidament, Vicenç Villatoro interpreta l’origen d’unes jornades de reflexió sobre el catalanisme polític, el pensament catalanista, als anys 80: Max Cahner, Jordi Pujol, Miquel Sellarés, etc.
Jordi Muñoz (1979) representa el relleu generacional del catalanisme polític, acadèmic competent alhora que apassionat convençut, la política li esdevé objecte d’estudi i eina pel canvi.
Resumint una mica la seva intervenció, presenta Badalona, escenari prioritari per a la mobilització i el canvi polític... La mobilització social i política en democràcia no ho és tot, perquè hi incideixen molts d’altres aspectes... El país d’avui ja no té res a veure amb el país de fa 20 anys... Tres models de mobilització: Independentisme (Òmnium i ANC), Podemos (Els Comuns), Ciudadanos (C’s)
Segueix una PAUSA, amb berenar d’entrepans i cafè amb llet.
El segon debat del matí gira en torn de «La nova política des dels municipis», on intervenen batles i batlesses que hi fan les seves aportacions característiques: Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona; Albert Batet, alcalde de Valls; Maite Aymerich, alcaldessa de sant Vicenç dels Horts; Guillem Balboa, batle d’Alaró.
A la tarda, l’eivissenc Josep Costa, recentment nomenat vicepresident del Parlament de Catalunya intervé al debat sobre “Participació i mobilització. Del 15M a la República Catalana”, moderat per David Miró (diari Ara), amb Tània Verge i Mariona Ferrer (politòlogues)
A la tornada cap a Barcelona, per si no m'hagués bastat l'ensurt d'ahir, me n'arriba un altre a quatre passes d'allà on som: dos vellets que travessen un pas zebra són envestits pel conductor d'un cotxe que, segons afirma, no els ha vist. Sembla que, sortosament, no s'han fet mal. Però l'ensurt no ens el lleva ningú.
No tot han de ser males notícies! Al restaurant on acostum a fer-me present quan som a Barcelona, m'han atès a les mil meravelles! He dit al xef que faré tots els possibles per tornar-hi. Fins hi tot, en lloc d'un porronet petit, me n'han posat un de gros...
De passada per la plaça Catalunya, m'atans a les tendes de campanya que hi són plantades i a la gent que reclama l'alliberament dels presos polítics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada