Joan Tardà, empresonat, expulsat, jutjat o a punt de perdre la nacionalitat espanyola?

No tenc cap disgust en desconèixer aquest senyor periodista, de nom Enrique de Diego, que, a aquestes alçades del segle XXI, s'atreveix a dir públicament, perquè ho senti tot Europa, un munt de bajanades tan barroeres com aquesta:

“Pido la detención inmediata de Joan Tardá, que conspira contra la unidad de España y es partidario de la secesión de una parte del territorio nacional. Eso es traición. Se le debe retirar de inmediato la nacionalidad española y juzgarle y expulsarle del territorio nacional o que ingrese en prisión.”

Interessant-me una miqueta per aquest personatge, desconegut per mi fins avui mateix, arrib a descobrir que deu ser un de tants periodistes espanyols que, públicament, es proven a veure qui la diu (o la té!) més grossa.

Amb una trajectòria professional d'aquelles que certs sectors de la dreta més rància i estantissa d'Europa poden considerar gairebé “impecable”, comença al diari ABC (1983-1987), després al YA (1987-1990), a La Prensa (Alacant, 1996-2000), esdevé subdirector de la revista Época (2003-2007), fa de columnista a diaris digitals diversos, presenta a Radio Inter el programa d'actualitat i debat “A Fondo” i “El País de las Maravillas” (2011), participa en programes/tertúlia d'Intereconomia (2011), passa a Radio Libertad, a la comunitat de Madrid, accessible per internet, etc. etc.

Quasi trenta anys de vida professonal com a periodista.

De cop sec, i d'un dia per l'altre, passa de ser periodista i s'erigeix en l'autoritat màxima de l'Estat espanyol, la que acaramulla el màxim nombre possible de càrrecs públics que hom pugui exercir i mantenir alhora:

Ell mateix, en persona, s'erigeix en cap superior dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat; l'intèrpret més autoritzat de la Constitució espanyola; el defensor més aferrissat de la unitat indissoluble d'Espanya; el jerarca suprem de les instàncies militars més altes; el cap suprem de les Forces Armades espanyoles; el representant màxim del Tribunal Suprem de l'Administració de Justícia espanyola,;el magistrat més parcial en tota la història d'Europa, capaç de sentenciar abans de jutjar; el cap de l'executiu més eficient i ràpid a l'hora d'expulsar un ciutadà del territori nacional i de fer-lo ingressar a la presó...

Qui, sinó, por arribar a dir, amb tota propietat, el que manifesta aquest senyor, en relació amb el diputat d'Esquerra Republicana, Joan Tardà i Coma, sense cap casta de mirament ni de respecte?

Vaja, que jo, ignorant de mi a aquestes alçades de ma vida, gran desconeixedor del “sursum corda” més potent a les institucions públiques espanyoles més significatives i representatives... he hagut de veure, presenciar i rebre'n els esquitxos d'aquesta vomitera que li fa tot quant ha estat incapaç de pair bé, que ho ha de traure per la boca i que li produeix, pobret, un d'aquells còlics miserere que el deixen ben extenuat...

Amic Joan Tardà, company de partit i col·lega de lluites polítiques a favor de la independència dels Països Catalans, a l'interior de l'Europa del segle XXI: fins avui mateix, em pensava que ja les havíem vistes totes. Pel que sembla, emperò, encara ens en queden moltes més, a veure, a escoltar, a sentir i a patir.

Com va dir aquell, com més ens empenyen, més ens mouen... cap allà on volem nosaltres! És clar.
Salut i coratge! Més lluita i resistència ara que mai!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Val més no fer propaganda d'aquesta gent, és el que ells esperen.
El nostre objectiu és l'estat propi i no hem de perdre el temps en discussions estèrils.
Ara hem d'apuntar tots cap a la mateixa direcció i no separar-mos, després en aconseguir la llibertat ja podrem pensar en coses més banals.
I per cert, com sempre tot el meu suport a la gent que defensa la terra i en Joan Tarda i tu mateix Cil sense cap dubte que ho sou !!*!! .