Ara ja fa vint anys!
L’any 2003, per a mi, s’esdevé un any molt important dins la meva vida personal, professional i política. Em comporta molts de canvis, en tots els ordres. No puc deixar de recordar-lo mai. No solament amb gran nostàlgia, sinó també amb dosis grans d’agraïment a la Vida.
És l’any en què, fumador entossudit de tres capses de tabac diàries, prenc la decisió de deixar de fumar definitivament. Ho duc a terme, fins al dia d’avui mateix: vint anys, sis mesos i quatre dies després.
L'any 2003 és l’any que tenc oportunitat d’intervenir des de la tribuna del Congrés dels Diputats a Madrid, per presentar-hi una Proposició de llei del Parlament de les Illes Balears. Hi faig la meva compareixença com a diputat autonòmic, defensant-hi l’ús del català com a requisit dins l’Administració de Justícia als Països Catalans. Aleshores tenc l’oportunitat única de mantenir contacte directe amb diputats de les esquerres estatals: Joan Puigcercós, Begoña Lasagabaster, etc.
.jpg)
.bmp)
Any em què mir de viatjar a la terra natal de mon pare, Guinea Equatorial. Però no en puc veure satisfets els meus desitjos, perquè les autoritats guineanes me’n deneguen el visat corresponent. Cosa que, alhora que m’impedeix d’anar-hi, em facilita l’oportunitat de viatjar amb la família fins a un altre indret, caribeny, les platges de Cancun, a Mèxic.
.jpg)
Es l’any que deix de ser diputat al Parlament de les Illes Balears, després d’haver-m’hi exercit durant tota la legislatura des de l’any 1999.
Deix de militar dins el PSM-Nacionalistes de Mallorca i prenc la decisió d’afiliar-me a la formació política independentista Esquerra Republicana de Catalunya. Això m’ajuda a mantenir molts de contactes amb dirigents independentistes catalans, tant a Mallorca com al Principat de Catalunya.
És l’any en què, com a tertulià, surt moltíssim als mitjans de comunicació locals, per assumptes molt diversos. Mantenc activitat frenètica al local que adquirim al carrer de Ticià, la meva dona i jo, convertit en la seu de la nostra Fundació Picamall, Pobles i Cultures a Mallorca.
.jpg)
M’unesc a l’expedició mallorquina que trasllada al Parlament Europeu les queixes ciutadanes davant un pla de carreteres illenc que proposa de construir a Ciutat el segon cinturó.
És l’any en què particip en moltes de les manifestacions cíviques convocades a Palma: pel No a la guerra, en defensa dels drets humans, a favor de la llengua catalana als Països Catalans, fent suport a la lluita del Poble sahrauí, celebrant el Primer de Maig, etc.
Mantenc una relació intensa i directa amb personatges de la vida social, política i cultural del meu entorn més immediat: entre moltíssims d'altres, l’escriptor pobler Miquel López Crespí, l’eurodiputat nord-català Miquel Mayol, la militant activa del PSM Nanda Ramon, el cantautor d’Al Mayurqa i gran lluitador cultural Toni Roig, el líder veïnal de Son Dameto Xisco Bonnín, l’infatigable i entossudit Isidre Forteza, etc.
L’any en què celebram el Fòrum Social de Mallorca, a les instal·lacions de la UIB. L’any en què, juntament amb la meva esposa, Isabel Rosselló Girart, convidats pel gran lluitador en defensa dels Països Catalans, el farmacèutic i analista clínic bunyolí Climent Garau i Arbona, participam en les terceres jornades de l’Opinió Catalana, realitzades a la ciutat de Reus.
L’any 2003 em dedic a escriure molts articles a nombrosos i diversos mitjans. Torn a treballar com a funcionari autonòmic, i em reincorpor a la Conselleria de Medi Ambient, exercint-t’hi les tasques de cap de Negociat de Publicacions i encarregant-me de la correcció de textos redactats en català.
.jpg)
En definitiva, l’any 2003 és per a mi un veritable punt i a part en la meva trajectòria pública, dins la qual, vint anys després, em sent molt orgullós d’haver-hi transitat.
D’aquí neix aquesta glosa malgarbada i l’escrit que hi correspon. Ho vull recordar i compartir, molt resumidament en la glosa, i bastant més extensament en un altre escrit meu, elaborat precisament, quan només "falten vuit dies per a una jornada electoral que podria comportar canvis substancials (que no substanciosos) en la vida ciutadana d'arreu dels Països Catalans".
Ara que ja fa vint anys,
i passaren tantes coses...
davant tantes dades noves,
que em perdurin molts d’afanys!
Des de llavores ençà!
Deix de fumar un bon dia
a principis de gener;
en fumar el tabac darrer,
ho suplesc amb aigua viva...
Des de llavores ençà!
Creient en Déu, fora mandra,
a política em dedic,
deix d’estar bé on estic
i me’n vaig a una altra banda...
Des de llavores ençà!
No mir tant allò que diuen
com, sobretot, el que fan:
tanta gent que passa fam,
o que a prop d’aquí malviuen...
Des de llavores ençà!
Militant dins les esquerres,
jo vull ser republicà
d’uns Països Catalans
que han perdut tantes de guerres...
Des de llavores ençà!
Amb la vera democràcia
hem d’arribar a votar:
si volem continuar
mastegant sempre desgràcia...
Des de llavores ençà!
Acaparar molts de càrrecs
en política no hi val:
massa sous fan molta sal
i malmenen bons espàrrecs...
Des de llavores ençà!
Me’n torn a la meva feina,
la que ja he desplegat,
funcionari, empleat,
avesat a emprar-ne l’eina...
Des de llavores ençà!
Nanda Ramon, Mateu Morro,
Pere Sampol, Tià Serra,
Polítics d’aquesta terra,
que heu fet tant i de bon rollo ...
Des de llavores ençà!
Xirinacs, Carod-Rovira,
per a mi dos referents
en política, eminents,
des d’aquest punt meu de mira...
Des de llavores ençà!
Mallorca serà esquerrana
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.
Des de llavores ençà!
I ha de ser ben catalana,
Si en aquest mon vol pintar
qualque cosa molt més sana
que ser apèndix castellà
Des de llavores ençà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada