Profundament agraït als comentaris nombrosos que m'arriben, relacionats amb la xerrada organitzada a Bunyola, al cicle “País i procés sobiranista a Catalunya”, on vaig participar diumenge 10 de novembre, convidat pel bon amic i compatriota català, el bunyolí Climent Garau Arbona, em sembla que pot resultar interessant constatar-ne la gran riquesa i varietat que comporten:
- Bon dia, Cil
He rebut el teu correu i he clicat l'enllaç per llegir aquesta opinió personal teva que m'ha semblat molt interessant, sincera i ben documentada. Però el que més m'ha impactat, ha estat el fet de declarar-te d'esquerres i catòlic. No saps com és de difícil això avui en dia per una estudiant de Ciències Religioses a Mallorca. Molts dels companys, excel·lents persones i amics, tenen greus problemes per entendre aquestes conviccions. Sembla que només puguis ser catòlic si ets de dretes i tot ho redueixen als rojos cremant esglésies i matant clergat.
La meva experiència personal és molt més curta, però el fet de ser filla d'un lleidatà i una mallorquina, d'idees esquerranes i catòlics, suposo que ha tingut molt a veure a fer-me així com soc. Vaig nàixer a Mallorca i aquí em vaig criar, però els meus pares sempre em feren estimar aquest bocí del món que anomenem Països Catalans, i que són el meu referent cultural i la meva herència més estimada. La primera vegada que vaig llegir en públic en català tenia dotze anys i va ser una vetlla pasqual a l'església de Puigvert de Lleida, el poble del meu pare. Des de ben petita estava acostumada a llegir els diumenges a l'església però, en aquell temps, a una parròquia de les afores de Palma, les misses eren en castellà. Aquella vetlla pasqual, les meves cosines fugien del rector que buscava lectors i em va agafar a mi. Jo pensava que llegiria aquella primera lectura interminable i preciosa del Gènesi 1 en castellà i, quina no fou la meva sorpresa quan vaig pujar a l'ambó i em vaig trobar un leccionari en català (el primer que veia a la meva vida). Vaig començar a llegir i m'en vaig sortir, essent un orgull pels meus pares que sabien que mai havia rebut una classe de català i que gairebé no havia llegit mai en aquesta llengua.
Ho duim a la sang, ens surt de dins i si hem pogut mantenir la nostra llengua i la nostra cultura fermes davant els embats de la història, crec que ha arribat el moment que pensem que també podem fer ressorgir aquell país que fórem un dia i que ajudem a crear-hi Institucions justes i adaptades a la realitat, però també a aquells que han defensat la nostra identitat al llarg del temps
No et cansaré més amb experiències personals, però a vegades és molt difícil trobar persones que puguin entendre que seguir el missatge de Jesús i sentir-te filla d'una terra encisadora sigui compatible.
Rep una forta salutació, i gràcies pel teu temps i per les teves opinions. (P.F.C.) - Molt bé, Cil, aquesta conversa a Bunyola, a Son Pastor. I m'agrada que facis referència a la nostra Associació, Drets Humans de Mallorca. Gràcies per enviar-m'ho.
Està molt bé que tu, membre de Drets Humans de Mallorca, hagis escrit això. Me sent, i puc dir que tots ens sentim identificats en el que dius, i lo bé que ho expresses.
Sobretot quan veig persones com tu, que duen tota una vida amb molta coherència en el que pensen, diuen i viuen, això és la més gran força que tenim per sentir-nos lliures, i per convèncer el contrari.
Un abraç. (V.V.B.) - Gràcies, Cil, per aquestes aportacions tan valuoses. Sobretot, per dir la teva en un debat que sembla tabú aquí a Mallorca, i molt més al País Valencià.
El moment és apassionant, i demostra que les idees de Joan Fuster, i altres, tenen un recorregut que fa molta més via del que potser ells mateixos es podien imaginar.
Som dels qui pensen que el dret a la lliure determinació i independència com a poble és tan valuós i indeslligable com la resta de drets humans, individuals i col·lectius, i més concretament del dret al just repartiment social de la riquesa.
Dit en paraules de fa quatre dècades, però que encara tenc com a vigents, l'alliberament nacional no té sentit, si no suposa també l'alliberament de classe.
Aleshores es deia: "El País Valencià serà d'esquerres, o no serà". Efectivament i per a desgràcia nostra, de moment no hi és.
Però nosaltres ho continuarem intentant.
Que sigui amb molta salut! (A.J.J.) - Enhorabona, Cil! Com diu aquell, tant de bo fóssim més. I millor representats políticament, afegeixo. Així com la independència del Principat la veig més que plausible, a Mallorca, he de ser franc, ho veig encara com el somni d'uns pocs (massa sovint mal avinguts). Però cal somniar per sentir-nos vius. I lluitar democràticament perquè aquest sentiment, aquest somni, sigui algun dia el de la majoria de mallorquins.
Visca Catalunya, Gran i republicana! (P.S.T.) - Estimado Cecili, mi formación al respecto y por vivir en Argentina me obliga a decirte que no estoy de acuerdo conque España se trocee en nacion gallega, nacion catalana, nación balear y así sucesivamente autonomía por autonomía, no quedaríamos nada y yo estoy muy orgulloso de ser mallorquin pero dentro de la España plural. Un abrazo. (M.J.)
- Molt bo aquest article. M'hagés agradat venir a escoltar-lo. Independència i salut. (F.J.M.)
- I dius "Vos he de confessar que jo li som dit que no sé si sabré estar a l'alçada d'allò que em proposa".?
Tant de bo uns quants més com tu que fessin entendre a tots els muts i cecs, que no volen escoltar ni veure, el millor camí a seguir per tenir uns Països Catalans lliures i Independents de l'escanyament espanyol, que ens està ofegant cada dia més!
Has parlat clar i català com sols i saps fer i que tant m'agrada a mi. Et felicito, Cil.
Llàstima que ens separen les aigües del nostre tant estimat Mediterrani, perquè ara mateix et donaria l'abraçada que només puc fer-te virtualment!
Molt agraïda per pensar en mi i deixar-me participar de les teves xerrades.
Besets per a la Bel i tota la meva estima per a vosaltres. (X.A.M.) - Estimat Cil. Moltes gràcies pel teu escrit. El m'he llegit fil per randa. M'ha fet retrobar amb el nostre amic comú en Climent Garau, un referent humà que ens ha influït i ens ha fet molt de bé.
Tota una lliçó de història de les nostres arrels catalanes i de les nostres essències com a poble i com a país. M'identific en casi tot el que dius i en especial amb dos aspectes que ens són substancials a tu i a mi. La nostra fe no ens fa nosa, ans ens esperona. Les nostres idees, tu les teves i jo les meves no ens són un obstacle per respectar les dels demés. Creim en el diàleg, en la força de les paraules, i en una cosa que està, pens, en el rerefons d'aquesta actitud. En tota persona hi ha quelcom inexplicable que la fa mereixedora de ser respectada...
Una abraçada. (B.C.J.) - Molt bé, estimat. Veig que, tot i alguna diferència (jo no vaig a missa els diumenges i tenc l'església com a una de les grans enemigues del meu catalanisme, republicanisme i esquerranisme), mantenim molts de punts en comú. Endavant les atxes! (S.M.B.)
- Bon vespre, estimat Cil,
En primer lloc, m´agradaria saber com es troba la teva companya. Com evoluciona? Esper que benet...
Per una altra banda, m´ha llegut i també m´ha plagut llegir l´escrit que vares redactar per a la trobada de Bunyola. Si el dia tengués més de 24 hores, me podria permetre el luxe de dedicar-te més temps a donar-te´n més opinions, fer-te´n alguns comentaris, etc. . La veritat, però, és que estic enrevoltat de papers amb les anotacions d´aquelles coses que tenc pendents i, de vegades, amb retrassos de setmanes. Per tant, me limitaré a dues reflexions i a un preg:
a) Trobes correcte que enlloc d´utilitzar tant l'expressió lluitar, anar en contra, etc. comencem a utilitzar, sobretot a la pràctica, aquesta altra: fer feina a favor de?. Fer feina a favor de la difusió d´una cultura vertaderament alliberadora; fer feina a favor de l´autodescobriment del potencial humà que tots tenim, però que molt pocs tenen en compte; fer feina a favor de la germanor; fer feina a favor d´extendre la idea que els conceptes de bo i de dolent són molt, molt relatius,etc. etc.?
Ja sé que he tocat un tema difícil i que fa por la major part de gent, però com que crec que la utopia d´avui serà la realitat de demà, estic de ple en un procès basat en aquestes suggerències que just ara t´he fet.
b) Després de 40 anys de fer feina a favor dels teus ideals, quina és la conclusió més immediata que podries aportar? Te revelaré la meva: no es pot seguir ni un minut més fent feina a favor de amb els mateixos esquemes mentals i tècniques que ja feiem servir a finals dels ´60... (M.A.J.) - Hala, Cili, que m´has fet desfermar! Em sembla fantàstic que des d´una perspectiva cristiana, s´aixequin veus coherents i raonables com la teva que deixin en evidència l´estultícia d´alguns clergues. De quin Déu són els portaveus? Ningú més que ells s´han atorgat tal poder. Quines lleis divines pretenen dictar que no es troben en les Sagrades escriptures?
Qui estableix com immoral la voluntat de tothom a decidir com a persona i com a poble, estableix que és moral qui la nega? Aquesta és la moralitat que defensa Monsenyor Juan Antonio Martínez Camino , per molts de montsenyors i altres titols afegits al seu nom?
Aquest senyor, et regal el "mon" que no el vull per res, no deu recordar que ell es va emancipar dels seus pares per fer la seva via. Que els ho consultà o no?. Perquè o bé sí accepta consultes, o imposa la seva voluntat sense consultar. Mira per on! Quina moralitat!
És per això que s´agraeixen les paraules d´aquelles persones obertes i que cerquen la justícia davant de tot.
A qualcú li estranya veure les esglésies buides, amb les poques persones majors que, en morir-se, obligaran a tancar portes perquè l´Església no ha sabut renovar-se?
Per què aquests senyors no diuen res de la Casa Reial, que roba, que oculten proves d´avortaments, que són infidels etc. Per què no diuen res dels polítics corruptes?
Per què? Segur que això no es pot dir. Per immoral! (S.M.A.) - Tant de bo aquesta línia de pensament conquistàs més gent de per Mallorca. Si a Catalunya ja la cosa és difícil... a Mallorca caldrà suar sang. Però les coses engrescadores mai ho ha estat de fàcils. Molt d'acord amb el que dius del bisbe Camino. La manera com tracta Catalunya la COPE (sobre tot en temps de Losantos) i 13 TV a mi personalment em fa empegueir. Per sort que l¡'Església és més gran i digne que en Camino i en Rouco. (P.S.M.)
- Gràcies Cecili , a vegades aquí mateix es veu tot molt complicat ! I simplificar i allunyar el focus del que es la política del pim pam pum quotidià amb una visió del que ha succeït al llarg de la història , relativitza i ajuda!! (S.R.C.)
- Hola Cil, despres de haver llegit sa teva conferència, només puc dir-te que si pogués créixer sa meva admiració cap a la teva persona, ho hauria fet. (G.B.P.)
- Cecilio, veo que te interesa el tema de la independencia de Cataluña. A nosotros (a mí, en concreto) nos queda un poco lejano el tema, pero comprendo que vosotros tengáis ilusión en ello. Os animo a luchar por lo que consideráis justo y que sea para bien. Yo, veo que hoy en día se intenta, más bien, conseguir unión entre países, que la disgregación. Pero, por otra parte, a lo mejor conviene disgregar para luego tomar conciencia de lo necesaria que es la unión. ¡Quién sabe! ¡Que tengas mucha suerte y que sea para bien! Un fuerte abrazo.
Gracias, Cecilio, por tus palabras que reflejan ilusiones y esperanzas. Cada cual tiene que luchar por lo que quiere, por lo que desea y por lo que entiende que va a contribuir a mejorar la vida personal y la de sus semejantes. Y las consultas políticas siempre son bienvenidas para conocer los deseos de los ciudadanos. Que esa consulta catalana sea para bien. De todas formas, te pregunto (es que lo desconozco): Si Cataluña se independizara, ¿qué ocurriría con las Baleares y con la Comunidad Valenciana? Porque creo que la consulta se haría solo en Cataluña. ¿Quedarían fueras esas Comunidades?
Pues poco a poco y con constancia. Que el tesón lo consigue todo. Y que no falte la ilusión y el optimismo (la esperanza, digo yo). (P.S.A.) - Que la Providència t'escolti, Cil!, però amb els polítics que tenim no ho tinc tan clar. Confio molt més en la força del poble.vLa llibertat no es demana, es pren.vGràcies per la teva exposició, tan esclaridora. Des de Manresa, una forta aferrada.
Un cant d'amor a la terra. Emocionant, engrescador,... Gràcies per ser com ets, Cil. Des de Manresa, una forta aferrada. (S.G.L.) - Gràcies, Cil. Convé no baixar la guàrdia davant les imbecil·litats que es diuen i es fan contra el nostre país. (T.F.P.)
- Cil, avui com cada dimarts era a fer de pagès, coses que tota la vida m'han agradat i quan he arribat a Palma i he obert l'ordenador m'he trobat amb el teu correu. No he pogut esperar i m'he llegit de cap a peus amb molt de gust i alegria la teva intervenció a Bunyola. Moltes gràcies per haver-m'ho enviat. No fa falta dir-te que ho subscric tot. Una forta abraçada. (M.R.P.)
- Benvolgut Cecili Buele, Gràcies per enviar-me la xerrada a Bunyola que bé la podríem titular magistral conferència, digne de procedir a una publicació per poder tenir-la en lletra impresa. Sé que el tema és difícil i espinós, però la democràcia està part damunt la normativa, perquè és precisament ella que fa les lleis. Veig que hi manca molta formació,cultura i educació dintre la nostra societat actual. Hi falten mestres com tu per poder aclarir conceptes al gran públic. M'agrada el fons i la forma per obrir un diàleg sincer i arribar a l'autogovern que és el dret humà de tots els pobles del món. Salutacions i enhorabona.(M.B.J.)
- Cilet: vaig llegir el que parlares a la trobada de Bunyola que me paresqué encertada, sols pentura la part introductòria un poc llarga. De passada t'envii una segona entrega relacionada amb la qüestió, tal com me digueres que fes. T'he fet cas, com podràs veure. I si tens observacions a fer, da-li!, seran ben rebudes... (R.M.M.)
- Molt bé Cil, m'ha plagut i l'he llegit, estic totalment d'acord amb el que dius! una besada! (F.J.P.)
- Com vols que me sembli?, pens quasi al 100 % com tu. Tant de bo aquest missatge creixi de cada dia.
Aquest govern que tenim són una guarda de "beates falses", com diuen en es meu poble. Jo som d'Ariany i visc a Maó una ciutat encara que ara governi el PP, és de tradició esquerrana. Tenim una filleta i un fillet de 8 i 6 anys. Cada diumenge anem a missa perquè volem i vol que la nina faci la primera comunió, a l'església de Santa Maria, de Maó mateix. Aquí no ens coneixen la tradició de la meva família. Et pots creure que la gent just pel fet d'anar a missa, ja ens associen amb aquest sector ranci de l'església i per descomptat amb el PP. Crear una família cristiana, avui és complicat. Per seguir amb la fe i les tradicions que els nostres padrins, pares i capellans ens van mostrar. Ara resulta que aquest sector ranci que ens governa ho volen tot per ells. Ni que tots els d'esquerres haguérem d'anar a cremar esglésies. Una altra cosa que no suport és el procés de beatificació de les víctimes del franquisme. I les altres víctimes enterrades en fosses comuns. Què en fan? Res. Mira com tu mateix som d'esquerres, nacionalista i cristià. I en tots els àmbits sempre tant jo com la meva dona ens hem de reafirmar, no en l'àmbit personal, perquè ho tenim prou clar. Però si a davant la gent que ens envolta.
Salutacions, un cristià indignat.
PD:Sempre els hi dic que Jesús va ser el primer comunista de la història.
Gràcies Cil per ser com ets. (T.J.C.) - Què t'he de dir, Cil! Em pareix perfecte. Crec que va bé fer pedagogia en el to que empres en aquesta intervenció teua. És molt didàctica...i molt clara. I estic convençut que hi ha molta gent que necessita carregar-se d'arguments per defensar aquests punts de vista, davant la crispació que la brunete mediàtica i companyia estan generant. Una abraçada. (M.J.B.)
- Hola Cil. Crec que és molt interessant que se parli d´aquestes coses que fins ara eren com a tabú, però crec que a Catalunya no se donen ses condiciones per fer una independència traumàtica, ja que no hi ha violacions dels Drets Humans i, al final, es tracta d´administrar millor o pitjor els diners, cosa que amb el personal polític que tenim és molt dubtós que se pugui aconseguir. Jo seria més partidari d´una més forta integració a Europa, de forma i manera que tenc més confiança amb un administrador alemany o finés que no amb un administrador de Palma, Barcelona o Madrid, por lo que hem vist als darrers anys.
Per altra banda, el parlar del dret de autodeterminació, con si fos un dret elemental dintre dels Drets Humans, em sembla exigerat, més que res per el problema de fitxar els límits territorials. Per mi els Drets Humans son personals, no dels territoris.
M´agrada que me enviis coses. Records. (S.S.A.) - Amic Cil, per mi ha estat un veritable goig, el fet d'haver rebut noves teves(ja n'era hora), les quals em mareixen un respecte ben profunt i que he començat a llegir i he arribat al punt 5e.
Es la meva voluntat amic Cil, seguir en la tasca de acabar de llegir-lo i a la vegada rumiar-ho ben rumiat, per tal de esbrinar-ne, tot el rerafons que tu hi has possat al si del escrit.
I digam si pots, quin i quants foren, el que et vingueren a escoltar i si tambe n'hi vingueren just a sentir-te, no res idò seguirèm en unaltre moment, a enrreonar de tot l'escrit.
Sort i coratje. Estic content de xarrar en tu, pareix, que els nostros camins avui en dia no es troben. Salutaciòns cordials. (C.R.M.) - Estimat Cil: No tan sols em plau donarte de veritat l'enhorabona per la teva intervenció a la xerrada de Bunyola, si no que, contant en que no te molesti, me la he impresa per guardarla.
La quantitat i qualitat de coses que digueres en 13 folis impresos m'ha fet que no ho penses dues vegades i ja forma part dels documents que m'agrada repassar de tant en cuant.
Maldament en Martínez Camino, amb mala llet (com tu dius) digui que la idea de l'independéncia es inmoral (i aquí ja jutje a qui no ha de jutjar) Tu defenses una postura sense el recurs fácil de tildar a la gent que no pensa igual que tú amb adjetius com Inmoral. Aixó t'honra i ho ha fet sempre.
Jo a aqueixos els dic de rucs, beneits, curts....etc. Pero no puc ensenyar a ningú que és ser moralment correcte.
D'aquí que m'agradi tant llegirte. Utilitzes arguments i no ximpleríes de la dreta anclada al segle IXX. Estimat Cil. Altra vegada, Enhorabona. Deu faci que a banda de Bunyola siguin moltes les xerrades que facis arreu dels Paisos Catalans pel nostre goig i per gaudirne tots amb salut. Desde les faldilles del Montseny Salut per tú i els teus. (B.F.J.)) - Moltes gràcies, Cecili. Salut, (M.S.F.)
-
Hola Cil : M'ha agradat molt lletgir es teu parlament , pens que a catalunya ja ho tenen molt parlat , desde fa molts d'anys . Aqui fins que no mos escaldam no mos movem . Pens que amb tota sa moguda dels docents , molt recolçada a la part forana , s'esta començant un moviment molt bo de la ciutadania , que fa que mes i mes gent vegi amb bons ulls la independencia de Catalunya i que fa obrir els ulls cap a una independencia de els Illes.
Si en Bauza continua pegant destrelades i els politics en general a tot l'estat espanyol continua diguent i fent animalades , mes i mes gent pensara, i de fet ja esta passant , que l'independencia es una opció .
I si be, com tu dius , mos pot afectar malament la independencia de Catalunya perque sofrirem mes pressió sobre la llengua i l'economia , aixó sera al mateix temps lo que mos mourá , ja com a poblacio desperta i unida , cap a la independencia .
Encare ha de despertar molta gent , i n'hi ha que nomes s'aixecan amb una poalada d'aigo freda . NOmes hem d'esperar que es politics acabin de fer sa seva, per tenir a tothom despert i a punt per defensar el pais i la butxaca com s'esta fent ja amb la llengua.
Amb el teu permis , vull compartir el teu escrit amb alguns companys desperts.
Gracies per tota la feina que encara fas , per el teu esperit jove , obert , comunicador i unificador. Per jo en particular aquesta personalitat teva i la lluita per "lo nostro" (llengua , pais) ha sigut molt inspiradora , i ets i sempre seras un personatge clau i molt important . Me sent molt honrrada amb la teva amistat.
Una abraçada molt gran (P.A.M.) - Hola Cil, despres de haver lletgit sa teva conferencia, nomes puc dir-te que si pogues creixer sa meva admiraciò cap a la teva persona, ha hauria fet. (G.B.P.)
- Molt ben dit, Si a Catalunya volen l'independència, prest o tart la tindran, pero noltros... I a mes, si Balears s'independitzes d'Espanya, i governes el PP, no se si encara seria pitjor. L'única sortida que li veig a Balears es que poguem independitzarmos i formar part de catalunya. Salut, força i independència (B.J.M.)
- Estimat amic Cil: Vaig poder asistir a la primera xerrada d'aquest cicle amb la intervenció de Pere Sampol, però no em fou posible ser present a la teva. Per això, t'agraeix que m'hagis fet arribar el que exposares. No puc més que estar absolutament d'acord amb els teus plantejaments, tot i que voldria veure amb els teus propis ulls i amb la teva ferma esperança els paral·lelismes que estableixes entre allà i aquí, entre ells i nosaltres. Cert que em va encoratjar i molt la més nombrosa manifestació de la nostra historia del passat 29 de setembre, però em causa una profunda preocupació i un inquietant temor aquesta oberta, programada i prepotent lluita dels actuals governants amb majoria contra la nostra llengua i cultura i el vergonyós no fer res de quasi la totalitat dels qui els accepten i segueixen. Tenc la impressió trista que hem retrocedit més de trenta anys en molt poc temps i segurament ens costarà altra cop anys i anys de lluita tornar als nivells bàsics assolits amb tant d'esforç i patiment. Per això, ara per ara, veig com un somni quasi inabastable i molt llunyà la possibilitat de convèncer el nostre poble perquè s'uneixi al camí de l'autodeterminació que envejablement i amb pas tan ferm han emprès els germans de Catalunya. Només serà possible si són molts els que com tu no defalleixen en l'afany i en la lluita constant per aconseguir aquest repte. Felicitacions, Cil, i gràcies. Una abraçada, (C.M.D.)
- Estimat Cil:
He llegit les paraules que vares dir a Bunyola. D’acord en tot al que fa referència al país i a la independència. Una altra cosa és l’església. No comprenc com encara es pot fer el joc a una institució tan absolutament nociva. Naturalment, ens hauríem de seure a parlar-ne. Però, al meu entendre, els senyors de la COPE i de 13TV fan més mal que els senyors de la guerra. No dic les televisions, que ja n’hi ha prou; dic els senyors d’aquestes televisions. Vaig ser un entusiasta de Joan XXXIII, m’he dit molts d’anys catòlic. Ara mateix, m’estimaria molt més ser del PP.
T’ho dic des de l’admiració i des d’un gran afecte per a la teva persona...
És clar que hi ha catòlics meravellosos! N’hi ha milions. Jo sé que mai no els arribaré a les soles de les sabates. Admir les seves accions i la seva bondat. Però no entenc com poden sentir-se part d’una Església presidida pels qui la presideixen.
T’ha sorprès això que et deia del PP. Ho comprenc. Però t’ho puc explicar. Encara que amb la boca petita i de mal grat, el PP excepte el joc democràtic. Quan no agradin a la majoria, en qualsevol moment, els podrem llevar. Als bisbes, als cardenals, al Papa, NO. Es trien ells amb ells, en un cercle infernal que no hi ha qui pugui rompre.
Després, hi ha els drets humans. Si no vaig molt errat, el Vaticà és l’únic estat del nostre entorn que no ha signat la declaració universal dels Drets Humans. No em ve de nou: el que fan amb les dones no té nom. Superen el PP, i a una gran distància (em xoca quan diuen que Jesús no va triar cap dona, entre els apòstols: tampoc no va triar cap capellà).
Dels homosexuals, no en parlaré perquè el meu fill ho és. Cada vegada que sent algun representat de l’església jeràrquica que obre la boca en relació al tema, no vull ni dir-te el que pens i el que sent. Una abraçada molt forta. (F.V.A.) - Bon vespre, Cil! Trob que aquest dossier de la teva xerrada a Bunyola és clar i concís. No té tara. ÉS S'EVANGELI!!! Al marge et voldria fer una sèrie de comentaris:
3.- De la introducció. Crec que si que has estat un personatge clau dins la societat mallorquina. Has deixat llavor de com s'han de fer les coses ben fetes perquè cal i és de justícia, sense esperar cap avantatge material.
4.- De la introducció. Crec que el que volen és restaurar i posar al dia la casa pairal, que quedà mig esbucada ara fa 300 anys.
2.- Com allà ells nosaltres... Crec, com molt bé dius, que el nostre futur pot quedar bloquejat; la nostra llengua i cultura amb dificultats més serioses encara.I sobre tot que la nostra situació fiscal pot empitjorar; la nostra contribució a l’estat pot comportar augments de la nostra quota en euros, amb l'empobriment progressiu de les nostres Illes. A més la nostra capacitat de reacció col·lectiva, davant l'espoli constant, és gairebé insignificant.
Pel que fa a la resta, que és gairebé tot, com ja t'he dit m'ha agradat molt!!! A reveure. (R.G.T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada