"Arrugas", pel·lícula recomanable per a ancians d'avui i de demà...

Fa pocs dies que la psicòloga d'AFAM ens convidà a l'estrena de la pel·lícula “Arrugas”, a la Sala Augusta, de Palma. No hi poguérem assistir. Hi he anat avui. N'he quedat corprès. Mai no m'hagués pogut imaginar que, mitjançant dibuixos animats, s'hi pogués arribar a tractar la vellesa i la malaltia de l'alzhèimer que l'acompanya molt sovint, d'una manera tan entenedora i entendridora.

La recoman a tothom. Tant “als ancians i ancianes d'avui dia, com als ancians i ancianes de demà”.

Té aspectes ben curiosos. Com els que ofereixen els dos protagonistes, que comparteixen habitació en una residència geriàtrica: en Miguel/Manuel (un argentí que se les sap totes, a l'hora de tractar amb polissonada qualsevol dels residents) i n'Emilio (un ex director de sucursal bancària jubilat, que travessa l'estat inicial de la malaltia d'alzhèimer, a qui aquell anomena “Rockefeller”).

La visió dels medicaments com a elements que vénen imposats amb la finalitat de mantenir la gent drogada...

Les visions i valoracions distintes de l'estadi de la vida que anomenam vellesa...

La percepció que la persona malalta d'alzhèimer entén i comprèn molt més del que es pensa la gent que l'envolta...

L'aparició de persones ancianes i/o malaltes, amb característiques individuals diverses...

El paper, gairebé sempre “ridiculitzat”, del personal professional que treballa a la residència...

Les mirades retrospectives que serveixen d'explicació per a certes situacions actuals...

La incidència dels jocs i les activitats terapèutiques en l'ànim de les persones afectades per la malaltia d'alzhèimer

Les manies, obsessions, curolles, insistències, repeticions dels personatges...

La filosofia de mantenir sempre el cap entretengut en qualque cosa, per conservar-lo i no perdre'l...

El record i el concepte que els protagonistes mantenen de les famílies respectives...

Per a mi ha estat una sorpresa veritable aquest llargmetratge d'animació, a moments tragicòmic, amb una barreja de bromes cruels i de bregues amistoses, que m'ha arribat molt endins.

Es basa en el còmic o novel·la gràfica del mateix títol, l'autor del qual és Paco Roca, que va obtenir el Premi Nacional de Còmic 2008.