A Manacor: sobre els orígens de l'Escoltisme a Mallorca


Convidat per l'Obra Cultural Balear, a la seva seu de Manacor, se'm demana de parlar-hi l'11 de gener de 2016 sobre els orígens de l'Escoltisme a Mallorca, .
Mir de fer-ho, des de la perspectiva d'ex consiliari escolta, a la dècada dels anys 70 del segle passat...

L'origen de l'Escoltisme i del Guiatge Catòlics, a Mallorca
Perspectiva d'un ex consiliari escolta

Introducció

Del que és i com està avui l'Escoltisme i el Guiatge, a Mallorca i al món, no puc dir-vos-ne gaire cosa. Els contactes minsos que hi mantenc suara mateix no em permeten d'estendre-m'hi gens ni mica.

Sé, per exemple, que el futur batle de Palma, en Toni Noguera, és o ha estat dirigent escolta, membre de l'Agrupament Ramon Llull; com molts d'altres personatges públics, que també han passat per l'Escoltisme: metges, mestres, catedràtics, mestresses de casa, comerciants, empleats públics, taxistes, economistes, etc. O que la Fundació Maria Ferret es manté viva i activa. O que l'Aplec Scout Escoltisme Adult de Mallorca continua fent activitats i publicacions. O que escoltes mallorquins mantenen relació freqüent i directa amb escoltes d'altres continents, com pot ser Amèrica Llatina, més concretament amb Huamachuco, al Perú.

Molt poqueta cosa puc dir-vos sobre allò que conec de l'Escoltisme 2016.

En canvi, del que és i representa per a mi l'Escoltisme, és a dir, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, des de la dècada dels anys 70 ençà, sí que vos puc parlar-ne més extensament i fer partícips d'allò que encara en roman viu dins la meva memòria, el meu cervell i el meu cor.

Per això mateix, amb molt de gust he volgut venir aquí, convidat pels bons amics de l'Obra Cultural Balear de Manacor, per parlar-vos-ne una estona. No tant com a historiador, ni com a estudiós professional de la matèria, sinó més aviat com a membre entusiasta d'un col·lectiu que s'identifica amb una sèrie de trets característics i de valors singularment específics d'aquesta organització educativa juvenil d'àmbit internacional. Vos ho agraesc de tot cor.

De bon principi, s'ha de reconèixer públicament que l'Obra Cultural Balear viu molt lligada a l'Escoltisme, en fases diverses de la seva trajectòria més que cinquantenària. No solament per la col·laboració inicial del seu fundador, Francesc de B. Moll, i d'altres membres de l'Obra, sinó també perquè arriba a acollir els Escoltes de Mallorca als seus locals, quan a mitjan dècada dels anys 70 es produeix una escissió dins del Moviment Scout mallorquí...

El reconeixement de mèrits a l'Escoltisme de Manacor

M'agradaria començar la meva intervenció, tot recordant-vos un altre acte que també s'organitza aquí, a Manacor, ara fa uns 16 anys,  concretament el 4 de febrer de l'any 2000. S'hi fa aleshores un reconeixement públic de mèrits a una entitat tan manacorina, com és ara aquest Moviment Escolta i Guiatge de Manacor.

Record que hi intervenc, llavors, com a conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, sent diputat del Parlament de les Illes Balears, en un acte públic al Teatre Municipal on es reconeixen els mèrits d’una entitat que ha treballat  intensament en benefici de la societat manacorina, en benefici del municipi de Manacor; un acte públic que reconeix que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca esdevé a Manacor un instrument molt útil per a la formació del caràcter de bona part de la joventut manacorina.

Aviat farà 16 anys, d'aquell acte de reconeixement públic. Això vol dir que, a pesar d'uns temps tan desbaratats com els que patim  actualment en l'evolució meteorològica, ha plogut molt d'aleshores ençà.

El cop d'ull d'un ex consiliari escolta

Vos he de dir que avui també m'alegra ben molt veure que, des de l'Obra Cultural Balear de Manacor, se m'ha convidat a venir a parlar sobre la meva visió particular del que consider que hi comporta l'existència del Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca, un moviment educatiu del qual, a la dècada dels anys 70, m'hi exercesc com a consiliari diocesà i d'agrupaments escoltes diversos, que se situen dins el terme municipal de Palma.

M'alegra ben molt, per molts de motius. Entre d'altres, perquè enguany, precisament, fa 60 anys que es reimplanta a la nostra illa aquest Moviment anomenat Scout, que es nodreix de l'escoltisme català.

En aquesta etapa meva setantina que estic vivint ara, continuo considerant el Moviment Scout com una de les eines educatives més dinàmiques que s'han emprat durant dècades, a molts indrets de Mallorca, sobretot en l’àmbit de l’aprofitament del lleure per a la gent jove. Són nombroses les generacions de dones i d'homes que en porten ben marcades, amb més o manco intensitat, les empremtes inconfusibles.

Un com jo, que he tengut la gran sort de poder treballar-hi, a nivells diversos, s'adona que la Mallorca d’avui, sortosament, pot comptar amb una munió de gent que la defensa i que treballa per protegir-ne el territori, la llengua pròpia, la gent que hi viu, la natura, el patrimoni, les aigües, les aus, els endemismes, etc.

Hom pot percebre que no poca d’aquesta gent, en un moment o un altre de la seva vida, ha tengut l’oportunitat de beure directament a les fonts que ragen del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Si més no, pel fet d'haver estat el segle passat, durant dècades seguides, una de les poques organitzacions que eren permeses quan el general Franco duu les regnes de l'estat espanyol, amb un règim polític que implica la prohibició de partits polítics, sindicats de classe, organitzacions, moviments...

Aleshores, molta de la gent activista, defensora del medi ambient, de la llengua catalana, del territori, de la gent treballadora, de les arts i les ciències, de la cultura, troba en l'Escoltisme moltes i molt diverses oportunitats d'actuar-hi.

Com la:
- d’aixoplugar-s'hi, a la seva ombra, en un espai d'expressió lliure;
- de fer-hi sortides i acampades, i romandre així en contacte directe amb la natura;
- d’aprendre-hi a estimar el país sia com sia, com a ciutadà actiu, imaginatiu i crític;
- de descobrir-hi àmbits de transcendència i espiritualitat;
- de treballar-hi en xarxa, abans que es pugui comptar amb mitjans tecnològics com els d'ara;
- d’emprar-hi la llengua catalana amb la més gran de les normalitats, sempre i amb tothom;
- d’acollir-hi amb ganes gent de fora, per aixecar tots junts un país millor;
- de tractar-s’hi amb igualtat de drets i deures dones i homes, etc.

Amb aquesta xerrada meva, no pretenc fer cap valoració exhaustiva de tot el que representa aquest moviment educatiu dins el conjunt de la societat mallorquina, en general, ni dins la societat manacorina, més en particular. Sí que voldria aprofitar l'avinentesa per fer-vos arribar alguns punts de reflexió que desig compartir aquí mateix amb tots vosaltres.



Una ullada als orígens de l'Escoltisme a Manacor

Qui més qui manco considera que els Escoltes i Guies de Mallorca vénen a ser continuadors d'aquells «Exploradors Mallorquins», anomenats inicialment «Al·lots-Guaites», que, a imatge dels Boys Scouts anglesos, s'hi funden a principis del segle XX, en temps del bisbe Campins.
De l’existència dels «Exploradors Mallorquins», a més de Ciutat, es té constància que a la primera dècada del segle XX n’hi ha també com a mínim a Binissalem, Bunyola, Inca, MANACOR, Pòrtol, Sant Joan, Sant Llorenç, Sencelles o Sóller. S’expansionen per una desena de pobles de l’illa i s’hi extingeixen el 1923, durant la dictadura del general Primo de Rivera.

Vull recordar que l’origen dels Exploradors de Manacor se sol situar en el «Batalló Infantil de la Congregació Mariana», fundat l’any 1911 -fa més de cent anys-. Per posar en marxa aquesta fundació manacorina es nomena com a representant el pare Llorenç Caldentey del convent dels Pares Dominics, qui roman al front dels «Al·lots-Guaites» fins que és traslladat pels seus superiors religiosos fora del terme de Manacor l’any 1921. Són 10 anys continuats de feina relacionada amb l’escoltisme inicial mallorquí al municipi de Manacor.

L'Escoltisme d'abans de la guerra del 36, promogut i propiciat pel bisbe Campins, ja aconsegueix una expansió considerable a tota l'illa. Però quan Mallorca es decanta, des del primer moment, a favor de l'aixecament militar contra la II República, amb la benedicció de l'Església Catòlica, hi desapareix bona part de l'organització de la societat civil i de tota possibilitat de fer Escoltisme. La guerra del trenta-sis romp tots els motlles. I trenca amb tota quanta iniciativa educativa innovadora hagués anat sorgint a Mallorca fins aleshores...

Etapa segona, després de l'aixecament militar franquista

S'arriba a una segona etapa de l’escoltisme mallorquí, quan, una vintena d'anys després de l'aixecament militar franquista, hi reapareix l’any 1956, any conegut popularment com l'any de la nevada.

Amb la venguda a Mallorca del matrimoni català format per Eladi Homs Zimmer i la seva esposa Maria Ferret Espanyol, s'introdueix l’Escoltisme renovat a la nostra illa. Un escoltisme català i catòlic, forjat en els nuclis de resistència catòlica i catalanista contra un franquisme que s'afanya a anorrear la identitat del poble català.

Convé tenir en compte aquest factor, a l'hora de valorar amb més precisió els orígens de la represa de l'Escoltisme a Mallorca.

Tothom reconeix que si avui podem parlar d'Escoltisme mallorquí, és gràcies al lliurament i la dedicació que hi fa el matrimoni principatí conformat per n'Eladi Homs Zimmer i na Maria Ferret Espanyol, que l'11 de gener de 1954 s'instal·len a Mallorca per raons professionals. (Sabeu que les cendres d'aquests dos catalans barcelonins reposen en un indret situat dins el terme municipal de Sencelles, a la finca escolta de sa Torrentera...)

Al poc temps d'haver-se instal·lat a Mallorca, n'Eladi i na Maria, juntament amb Francesc de B. Moll, Josep Maria Palau i Camps, el pare Josep Capó (de Sant Felip), el dentista Josep Forteza-Rei i d'altres amics, prenen la decisió d'agrupar-ne els fills i muntar les dues primeres patrulles Scouts.

Tenc la gran sort, no només d'haver conegut el matrimoni Homs-Ferret, sinó també d'haver-lo tractat ben de prop i d'haver-hi col·laborat estretament. Fins a tal punt que tots dos me n'inculquem de manera inesborrable l'amor i la dedicació; i que, hores d'ara, encara en perdura dins mi una valoració molt positiva: de tots dos fundadors i de tots dos moviments.

Puc dir que he tengut la gran sort i el gran honor d'haver pogut treballar-hi conjuntament durant uns anys. I confirmar allò que es publica al llibre «50 anys d'Escoltisme a Mallorca»:

«Eladi Homs era profundament cristià i catòlic practicant. Va buscar sempre la protecció i col·laboració de l'Església, no solament per l'aspecte de seguretat i de responsabilitat davant el règim franquista, sinó per pur convenciment que l'Escoltisme que ell volia fer -i que va fer- era l'Escoltisme catòlic, arrelat al país i amb una identitat pròpia».

Amb l’experiència adquirida a Catalunya, Eladi Homs organitza l’escoltisme a Mallorca, tenint-la sempre molt present i mantenint relacions constants amb Barcelona. I també amb el consiliari dels joves d’Acció Catòlica de Mallorca, mossèn Josep Estelrich i Costa, de la vila de Sant Joan.

El 17 de desembre de 1958, quan el mètode Scout ja està oficialment implantat per la jerarquia eclesiàstica com a obra marginal de l’Acció Catòlica juvenil masculina a diòcesis diverses, n'Eladi és nomenat pel bisbe Enciso primer Director de l’Oficina d’Informació i Coordinació d’Escoltisme (ODICE), que funciona dins la Unió Diocesana d’Acció Catòlica.

L'ODICE sempre compta amb el suport de mossèn Josep Estelrich com a responsable d'Acció Catòlica, i aquest capellà esdevé un dels més entusiastes defensors del reconeixement de l'Escoltisme per part del bisbat.

A més dels 5 grups escoltes existents a Palma, comencen a aparèixer d'altres agrupaments escoltes a la part forana de Mallorca. El de Manacor és el primer de tots que s'hi forma, impulsat el curs 1959/60 per mossèn Miquel Julià, en Gabriel Barceló i en Jaume Melis.

Segons tenc entès, comença amb una Secció d’una dotzena de scouts repartits en dues patrulles, i un estol de llobatons dirigit per les «akeles» Antònia Sansó, Antònia Sureda i Isabel Riera. Francesc Sansó n’és un dels primers caps. La primera sortida que enregistren les cròniques és del 25 d’octubre de l’any 1959. Aquest grup de nins pren el nom «Mossèn Alcover», fa més de cinquanta-sis anys enrere.

Un any després, pel que fa a les nines, es constitueix a Manacor el primer Agrupament del Guiatge dins la part forana de Mallorca. És l’any 1960. S’instal·la al centre d’Aspirants d’Acció Catòlica de la parròquia dels Dolors. Se’n diu l’Agrupament «Verge de les Neus».

Sempre pot resultar molt positiu conèixer i reconèixer la història de l'Escoltisme manacorí, un fenomen que crec que és important en la nostra història contemporània més recent.

Quants d'al·lots i d'al·lotes, de Manacor, no deuen haver passat per aquests agrupaments escoltes manacorins, com a infants o com a caps! Moltíssims. Sens dubte, es pot considerar l'Escoltisme com una de les organitzacions juvenils de major incidència en la societat manacorina del segle XX.

De la mateixa manera que la resta d’agrupaments escoltes de Mallorca, l’Escoltisme i el Guiatge a Manacor manté aleshores,  entre d’altres, l’afany de contribuir positivament a la recuperació de la identitat pròpia del nostre país.

Donant protagonisme a la joventut i afavorint la seva participació, com diuen els autors del llibre «50 anys d'Escoltisme a Mallorca», el Moviment Escolta aporta a Manacor elements que contribueixen a la configuració d'una nova cultura juvenil, d'una nova concepció de l'actuació pastoral i la litúrgia de l'església, d'una recuperació de la pedagogia activa, d'un nou interès per la conservació del medi natural, d'una nova sensibilització social del jovent, d'una nova incidència positiva en el camí de l'emancipació de la dona. L'Escoltisme manacorí contribueix a trobar el lloc que li correspon, a la dona, dins la nostra societat.

L'educació Scout que s'hi imparteix va encaminada primordialment cap a l'ús de la llengua catalana, sempre i pertot arreu, i a descobrir la identitat del nostre país. La importància que es dóna a l'ús de la llengua catalana que mantenim com a pròpia constitueix un dels eixos més notables en tota la formació escolta que es dóna des dels agrupaments manacorins. La intenció d’identificar-se amb els valors històrics, culturals i socials, de participació cívica en la vida ciutadana, n’és una constant. En la formació d’al·lotes i al·lots, i també de caps d’unitat, sempre s’hi considera molt important el treball per conèixer, estimar i fer estimar la realitat manacorina, mallorquina i catalana. Podem dir amb tota certesa que l'Escoltisme a Manacor ha influït molt en l'àmbit educatiu, familiar i institucional.

Com a la resta d'agrupaments escoltes dels inicis, també a Manacor, la gent que es dedica a l'Escoltisme és gent normal i corrent d'aquell temps, gent voluntària i molt responsable, que vol fer qualque cosa més que veure passar el temps de forma anodina; gent preocupada i compromesa que vol ajudar; gent amb una formació intel·lectual més tost minsa i en molts casos autodidacta, especialment pel que fa a l'Escoltisme en particular i a l'educació en general. Les inquietuds arriben sobretot del propi pas per l'Escoltisme i de les lectures de formació que vénen imposades pel propi exercici de les responsabilitats assumides voluntàriament, guiats sempre pel bon quefer d'algun consiliari...

L'Escoltisme, un moviment de laics, avança amb l'ajut de consiliaris

Som un d'aquells que creuen i pensen, i n'estan convençuts, que les propostes educatives de Baden Powell, adaptades a aquesta terra mallorquina i assumides en la perspectiva del segle XX, han contribuït a fer que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, s'hagin fet aportacions molt enriquidores a la construcció d’una societat mallorquina cada vegada més democràtica, més oberta i més participativa.

S'ha de felicitar públicament tota la gent que ha fet possible aquesta realitat cultural i educativa que representa el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, més precisament a la ciutat de Manacor. Es tracta d'homes i dones que han dedicat bona part del seu temps, dels seus coneixements, de les seves inquietuds, a una tasca tan noble com és ara la formació de la infància, l'adolescència i la joventut, durant el temps lliure.

Felicitar també la ciutat de MANACOR per haver estat pionera en aquesta casta d’actuacions tan valuoses per al conjunt de la nostra societat mallorquina.

M'agradaria molt que aquesta xerrada meva, feta aquí, a Manacor, pogués servir també, entre d'altres aspectes, per retre un homenatge, sentit i profund, a tants consiliaris escoltes mallorquins que, durant aquestes sis darreres dècades, d'una manera o una altra, han contribuït al manteniment de l'esperit escolta entre tantes generacions d'infants i joves que n'han anat assumint, també d'una manera o una altra, alguns dels valors contenguts en la Llei, la Promesa i la Pregària escoltes.

A l'hora de fer-ne una llista, ben segur que me'n deix algun, d'oblidat. Així i tot, vull deixar constància del record que mantenc, hores d'ara ben viu, de tots aquests antics companys d'estudis eclesiàstics i de pràctiques escoltes, (que es poden veure en el vídeo que he muntat, i de tantíssims d'altres que no hi apareixen...)

Representa un cas molt singular, precisament, el felanitxer MIQUEL JULIÀ PROHENS, consiliari escolta dels agrupaments manacorins a finals dels anys 50 i principis dels 60, i, posteriorment, comissari general de tot el Moviment.

Efectivament, un cop casat i secularitzat, és elegit comissari general del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, a l'Assemblea del Moviment Scout Catòlic, reunida el 8 de desembre de 1971 als locals del col·legi de Sant Josep Obrer, a Ciutat. El bisbe Rafael Álvarez Lara li'n fa el nomenament oficial el 5 de febrer de 1972, romanent així en comunicació directa amb la Comissió diocesana d'Apostolat seglar de la diòcesi de Mallorca.

La figura del consiliari, dins d'aquest «moviment d'església», resulta cabdal en la tasca educadora de la dècada dels anys 70. Consiliari, aquell adult que dóna consells, que aconsella, que acompanya amb els seus suggeriments, que col·labora amb els caps escoltes en la tasca educadora de la infància, l'adolescència i la joventut.

Consiliari escolta, aquella persona adulta que, a més de conèixer en profunditat el mètode escolta, també sap prioritzar-ne l'esperit que traspua la Llei escolta, la Promesa escolta, la Pregària escolta.

Consiliari escolta catòlic, capellà que viu i treballa per aixecar una església, comunitat de creients practicants, més fidel a l'Evangeli de Jesús, més compromesa amb el missatge evangèlic d'agermanar els sers humans arreu del Planeta.

M'agradaria acabar la meva intervenció, fent referència precisament als tres elements que marquen els orígens de l'Escoltisme a Mallorca: la Llei escolta, la Promesa escolta i la Pregària escolta. Uns textos que han anat variant, amb el pas del temps i d'acord amb les característiques específiques de cadascuna de les unitats escoltes. Però que consider que continuen conservant vigència plena als nostres dies, a l'hora d'aixecar unes societats que, pel que es veu, van situant la persona humana per darrera d'altres elements que es consideren més valuosos:

La LLEI ESCOLTA (segons el Moviment Scout Catòlic)

- Escoltes i guies s'afanyen a ser persones dignes de confiança.
- Escoltes i guies, responsables amb el que es comprometen i conseqüents amb el que pensen.
- Escoltes i guies miren de construir un món millor d'així com l'han trobat.
- Escoltes i guies practiquen la solidaritat amb la gent més necessitada i s'hi comprometen.
- Escoltes i guies respecten profundament totes les persones amb què comparteixen el món.
- Escoltes i guies veuen en la natura l’obra de Déu i la protegeixen.
- Escoltes i guies no fan mai les coses a mitges.
- Escoltes i guies superen les dificultats amb un somriure.
- Escoltes i guies donen molt de valor a l'austeritat, el treball i la cura dels béns.
- Escoltes i guies aspiren a ser persones sanes.

La PROMESA ESCOLTA

Pel meu honor promet fer sempre TANT COM PUGUI
-per complir els meus deures envers Déu i el País;
-per ajudar tothora l'altra gent;
-per complir la Llei escolta.

LA PREGÀRIA ESCOLTA

Senyor Jesús,
que venguéreu al món per salvar els homes
i ensenyar-los a ser bons i a fer el bé,
ensenyau-nos a ser sempre generosos,
a estimar-vos i servir-vos com vos mereixeu,
a estimar i servir el proïsme per amor a Vós,
a estimar i servir el país més que a nosaltres mateixos,
a ajudar els seus fills a tractar-se amb cor de germans,
a no tenir por de cap esforç ni sacrifici pel bé dels altres,
a donar-nos sense mirament,
a treballar sense pensar en el repòs ni en el plaer,
i a no cercar cap altra recompensa
que la de saber que feim sempre
la vostra santa voluntat.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I MOLT RECOMANABLE:

50ANYS D'ESCOLTISME A MALLORCA (1956-2006).- Miquel March Manresa / Bernat Sureda García. Di7 Edició, Palma 2006.
L’ESCOLTISME A MALLORCA (1907-1995).- Mateu Cerdà. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999
CONVERSES SOBRE ESCOLTISME – Josep Mª Magrinyà i Paquita Bosch – 1981. Recull d’una mitja dotzena de converses entre grups d’escoltes sobre fets relatius a l’escoltisme i el guiatge a Mallorca durant el darrer quart de segle.
AGRUPAMENT VERGE DE LLUC I JAUME I (1971) 9 anys d’Escoltisme a la parròquia de l’Encarnació (1963-1971). Palma.
ELS EXPLORADORS (1992) C. Costa – Damunt damunt, núm. 4, juliol. Sant Joan.
EL CATOLICISME SOCIAL A MALLORCA (1989) Pere Fullana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
HISTÒRIA I SITUACIÓ ACTUAL DEL MOVIMENT ESCOLTA A MALLORCA. (1973) Informe.
30 ANYS D’ESCOLTISME A MALLORCA (1994) – Josep Mª Magrinyà – El Mirall, núm. 7
NOTES HISTÒRIQUES SOBRE ESCOLTISME (1994) – Josep Mª Magrinyà – Treball inèdit
ELS EXPLORADORS DE MANACOR (I) (1978) – J. Segura Salado – Perlas y Cuevas, 14 gener
AL·LOTS DE MUNTANYA ((1984) – J. Segura Salado – Revista Lluc
ELS TRESCADORS DEL P. VIVES (1988) – J. Segura Salado – Revista Cala Murta, núm. 9



1 comentari:

Andreu ha dit...

Bona feina. Tant per l,escrit com pel video.
No paris