Sortir del Perú i viatjar a Europa, molt mal de fer per a segons qui!


Europa aixeca murades inexpugnables, en lloc de posar-hi ponts d'intercomunicació respectuosos amb Amèrica Llatina. D'un temps ençà, es veu que posa traves cada cop més insuperables, amb la finalitat d'evitar que gent llatina americana, més concretament del Perú, viatgi a l'Estat espanyol, considerat com a “colador d'immigració” a la Unió Europea.

Davant d'això, he de compartir amb qui en tengui ganes una situació que estic patint, fa més d'un any enrere...

La meva dona i jo mateix, un bon dia, vàrem decidir de convidar, a venir a passar uns dies a ca nostra, una amiga peruana que sempre ens ha atès esplèndidament i generosa, a les mil meravelles, quan hem tengut l'oportunitat de viatjar-hi i fer-nos presents a ca seva. Quatre vegades en 20 anys!

Sense pensar-nos-ho dues vegades, ens adreçàrem a una agència de viatges i li reservàrem els dos bitllets d'avió, anada i tornada.

He de dir que la nostra amiga piurana pertany a aquelles famílies peruanes que disposen de “pocs recursos económics”. Com la majoria de la població. D'extracció popular, és membre d'una família modesta. Resident a barriada perifèrica de gran ciutat. Sense cap altra feina remunerada que la de preparar menjua a la seva caseta, per a qui en vulgui comprar... Dona amb estudis elementals, molt decidida i amb empenta, ha sabut dur la seva casa endavant tota sola, sense l'ajuda presencial del pare dels seus fills... Té una cinquantena d'anys d'edat. És mare de tres criatures, una de les quals amb hidrocefàlia fins l'any passat (mentre va viure “com a vegetal” fins als 17 anys d'edat!)

Un cop li vàrem enviar els bitllets electrònics adquirits a Mallorca, ens féu a saber que li servien de ben poqueta cosa, si no feia abans tota una sèrie de tràmits burocràtics administratius, davant l'Ambaixada espanyola a Lima. Efectivament, li calia fer el recorregut, llarg i complex, que l'havia de conduir a obtenir-hi el visat per poder sortir del Perú i viatjar a Europa.

Això va succeir l'estiu passat, el 2011. Desistírem aleshores de fer-ho, amb la idea d'iniciar-ho amb temps i paciència més endavant. Ens hi posàrem el passat mes de novembre. I fins ara...

No ens ha servit de res tramitar la sol·licitud del “visat uniforme de durada curta” (Schengen), ni que dugués adjunt el passaport de la nostra amiga, amb validesa oficial fins al mes de novembre de 2015...

No ens ha servit de res haver tramitat, des de principis de gener de 2012, la “Carta d'invitació” davant les dependències policials de l'Administració Perifèrica de l'Estat, al Polígon de Llevant, de Palma, a què ens obliga la normativa vigent, a l'hora d'oferir la nostra casa com a lloc d'allotjament durant tot el temps que la nostra amiga hagi de romandre a Europa...

Ni la compra i adquisició dels passatges d'anada i tornada, dos bitllets d'avió que hem adquirit a una agència de viatges de Ciutat, amb la reserva corresponent per al mes de juny i agost respectivament...

Ni l'aportació de documents que justifiquen la nostra disponibilitat econòmica, amb la presentació dels estats de compte bancaris dels darrers tres mesos...

Ni l'assegurança mèdica de viatge que cobreixi durant la seva estada a Europa totes les despeses que s'hi puguin ocasionar, amb una cobertura mínima de 30.000 euros, que s'ha contractat amb una companyia d'assegurances peruana...

Res de tot això no ha estat suficient per aconseguir el visat de classe turista que havia sol·licitat la nostra bona amiga piurana.

La resposta del Consolat General d'España a Lima, després d'haver examinat tota la documentació relativa a la sol·licitud del visat, ha estat breu i concisa: “Denegat, per la raó següent: no s'hi ha pogut establir-ne la intenció d'abandonar el territori dels Estats membres abans que expiri el visat”. Signada a Lima el 3 d'abril de 2012.

Davant d'això, no ens queda cap altra alternativa que presentar-hi recurs de reposició davant del mateix Consolat General d'Espanya, -cosa que ja ha fet la nostra amiga piurana- i romandre a l'espera d'una resposta definitiva que ens ha d'arribar dins el termini d'un mes.

En el cas que se'ns torni a denegar el visat, no ens queda cap altre camí que interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en el termini de dos mesos, abans del proper dia 12 de juny.

Fins aquí hem arribat hores d'ara.

Pels contactes que he pogut mantenir aquests dies amb persones coneixedores dels intríngulis existents a les ambaixades europees que tenen seu a algun país d'Amèrica Llatina, he pogut saber que, amb la resposta que se'ns ha donat, ho tenim molt cru.

Es veu que una resposta com la que se'ns dóna comporta una advertència seriosa, segons la qual no es veu cap motiu per autoritzar la sortida d'aquesta amiga nostra del Perú perquè pugui viatjar a Mallorca.

S'addueix que s'hi oposa fermament Brussel·les, pel que sembla, des d'on es vol evitar que l'Estat espanyol continuï servint de “colador europeu” per a persones d'Amèrica Llatina, que se les enginyien com poden, de mil i una maneres, fins que aconsegueixen d'arribar a establir-se a la Unió Europea com a ciutadans de dret...

No és el cas de la nostra amiga piurana, qui fa comptes de tornar-se'n a viure al Perú...
Però això ens imposa la tasca dura i crua d'haver-ho de demostrar fefaentment...

De moment, no feim comptes defallir!