A Cura: suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca i en defensa de la llengua catalana


SANTUARI DE CURA. Randa, Mallorca. 1 d’ABRIL de 2012
Acte de suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca i en defensa de la llengua catalana.

MANIFEST
Amics que estimau la llengua i la terra, Siau benvinguts a Cura
SOM AQUÍ
Avui som aquí, dalt d’aquest Puig des d’on es veu pràcticament tota Mallorca i les altres illes, perquè aquí hi va fer llargues estades en Ramon Llull, pare de la llengua catalana. Mallorca va ser el bressol del qui va ser un dels primers escriptors europeus que utilitzà una llengua neollatina, en el seu cas la llengua catalana, per tractar temes científics i va ser el creador del català literari.
Avui som aquí per impregnar-nos del seu esperit que tanta falta ens fa en aquests moments que vivim.
Som aquí, a CURA, dalt d’aquesta muntanya màgica, per fer el mateix que han fet moltes altres persones, venir a pensar, a meditar, a estructurar el pensament, a clarificar idees, a cercar la llum, a trobar la direcció que han de tenir les nostres accions, a carregar-nos de l’energia que es necessita per ser constant, perseverant, per aconseguir les fites que ens proposem durant el temps que durin les nostres accions.
Som aquí a Cura, i celebram aquest acte reivindicatiu i de suport, per la gran càrrega simbòlica d’aquest espai, que el fa únic, no només pel seu lligam amb la figura de Llull, sinó perquè aquí també es va dur a terme la Reunió de l’Assemblea de Plataformes Unitàries Antifranquistes l’any 1976, que va ser prèvia a l’Assemblea Nacional de Catalunya i perquè enguany ,a més a més, és el 35è aniversari de la reunió de l’Assemblea Popular que en aquell moment va donar pas al que seria l’Estatut d’Autonomia, conegut com “L’Estatut de Cura”.
Som aquí per fer suport a la vaga de fam dels Jubilats per Mallorca que tan dignament ha duit a terme en Jaume Bonet i que ara continua en Tomeu Amengual.
Som aquí per penjar simbòlicament els llaços que la conselleria ha fet llevar dels centres, aquesta setmana, de tan mala manera.
Som aquí per expressar l’agraïment als claustres, als consells escolars i als directors i directores d’escoles i instituts que tenen el coratge de posar el llaç i mantenir-lo amb la seguretat que actuen dins la legalitat. El llaç quadribarrat simbolitza el compromís de les diferents comunitats educatives amb la defensa de la llengua catalana.
Som aquí com a mostra de suport cap a ells i per donar-los força.
Som aquí per llegir aquest manifest i que s’escampi per l’aire de pobles, viles, fora viles i ciutats, que volem continuar sent qui som, evolucionar des de la nostra pròpia identitat, oberts als món i a la realitat del moment històric en què vivim.
Som aquí per contribuir a la construcció d’un nou model econòmic i social que Europa i el món necessita. Pensam globalment i actuam localment. Aportam el nostre gra d’arena en la construcció d’un món millor. Demanam un canvi en les prioritats dels polítics que ens governen. S’han de posar els mercats al seu lloc. L’economia no ha de ser el centre de les nostres vides. Volem aturar l’especulació econòmica i el creixement dels beneficis sense límits. Volem feina per a tothom. Serveis públics de qualitat, educació, sanitat, serveis socials, cultura, i respecte i protecció real pels drets nacionals, culturals i lingüístics dels catalanoparlants.
Som aquí perquè com diu un proverbi africà, ara que tantes persones d’aquest continent viuen entre nosaltres i hi són ben rebudes: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”.
PER QUÈ? QUÈ ENS HA DUIT FINS AQUÍ?
El Govern d’en José Ramon Bauzá, no ha assumit la seva responsabilitat institucional, prevista a l’Estatut d’Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística, de vetllar i treballar perquè la llengua dels formenterencs, eivissencs, menorquins i mallorquins assoleixi la plena igualtat amb l’altra llengua oficial, i d’ençà que és al govern ha posat en marxa accions per fer-la desaparèixer.
Dels tres pilars fonamentals per normalitzar-la, - els mitjans de comunicació, l’administració i l’ensenyament- ja ha fet intervencions als tres àmbits.
  • Ha tancat RTV de Mallorca que feia tota la seva programació en català i arribava a totes les illes.
  • Ha reduït la presència de la nostra llengua a la RTV pública autonòmica IB3.
  • Vol llevar el requisit de català als funcionaris per a l’accés i a la provisió de llocs de treball a l’administració local i autonòmica.
  • Vol posar en castellà els topònims de pobles, viles i ciutats de les illes.
  • Vol que l’administració i els polítics que ens representen usin la llengua que vulguin i no la pròpia.
  • Pretén fer una normativa que permeti als pares i mares girar l’esquena al projecte lingüístic dels centres.
  • Vol promocionar l’ús de l’ensenyament d’una tercera llengua, amb la intenció de desplaçar la llengua pròpia de l’espai que li correspon.
  • Vol fer retirar els llaços dels centres i anar al dictat d’un grupuscle extraparlamentari com és el Círculo Balear o el Instituto de Política Familiar.
  • Actua des de l’Autoritarisme. Recordem aquell concepte d’autoritat del professor que predicava la que era presidenta d’un sindicat i que ara és al Parlament de les illes Balears a la bancada del PP, ens fa veure clarament el que ens temíem: l’autoritat es converteix en autoritarisme. La directora general fa llevar els llaços dels centres argumentant que són banderes, desatenent la validesa dels arguments legals que li dóna el seu propi servei jurídic; el conseller amenaça amb un expedient als alumnes i professors que han participat en la filmació d’un vídeo a l’IES Marratxí en defensa de la llengua; el president José Ramon Bauzá, amenaça amb un expedient als seus diputats sinó voten el que ell diu.
  • Consideram que hi ha indicis d’un possible maltractament institucional cap als drets que tenen les persones que formen part, segons la declaració universal dels drets lingüístics de la UNESCO, de la comunitat lingüística de les illes.

I... ALGUNA COSA ES MOU
Davant tot això alguna cosa es mou.
Diferents associacions, entitats civils, organitzacions socials, sindicats i partits polítics de totes les illes, han alçat la veu per manifestar el seu desacord, posar seny i marcar un rumb de respecte i consens ja que han constatat que el govern del PP ha perdut el nord. Obra Cultural Balear, Acció Cultural de Menorca, Institut d’Estudis Eivissencs tots a la una. Ja no és només qüestió de llengua, és de discriminació de persones portadores d’uns drets nacionals, culturals i lingüístics.
El juliol de 2011 ja es feren les primeres passes per constituir l’Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears. Poc a poc aquesta Assemblea s’ha consolidat i ara té representació a les quatre illes. Aquesta assemblea està permanentment connectada i ha consensuat un argumentari a favor de l’ensenyament del català i de l’escola inclusiva per a tothom.
A principis del 2012 es posà en marxa la campanya “Enllaçats pel Català”. Aquesta campanya fou llançada pels coordinadors de Normalització Lingüística dels instituts de secundària de Mallorca i ha tingut molt bona acollida en els centres educatius i s’ha estès molt ràpidament per totes les illes. L’acció repressora de la conselleria, no ha estat ben vista als centres i ha donat ales a la campanya. Pares, mares, alumnes i docents hi donen suport.
12.000 persones han fet al·legacions a la modificació de la llei de funció pública, gràcies a la iniciativa de Ciutadans per la Llengua i l’OCB.
Moviment per la Llengua, nascut a Sa Pobla la revetlla de Sant Antoni d’enguany, s’ha escampat també arreu de les illes
Dia 1 de març els Jubilats per Mallorca decideixen començar una vaga de fam indefinida. Volen cridar l’atenció de persones que en principi i per les raons que siguin no tenen definit el seu posicionament sobre el tema de la llengua. Una acció no violenta i pacífica que pretén cridar també l’atenció dels polítics i els demana que, malgrat siguin del PP, votin en consciència.
El que passa a una part del territori afecta tota la globalitat del conjunt. El nostre territori dividit en comunitats autònomes diferents, amb una insularitat molt marcada, ha de mantenir la unió a tot el domini lingüístic. La llengua catalana és el llaç que ens uneix a tots. El que passa a un lloc és vital per a la bona salut de tot el territori i per a la nostra subsistència.
És necessari, ara, que una part del territori pateix atacs, -per part del govern més radical que practica un nacionalisme espanyol excloent-, que els altres territoris ho sàpiguen, reaccionin i ens donin suport des de tots els seus racons. Ara hem de practicar la resistència, pacífica però activa, que no va en contra de ningú i que sap reclamar dignament els seus drets.
Dia 25 de març 50.000 persones vingudes de tota Mallorca i d’altres parts del territori surten al carrer i es planten davant el Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears. Per tot això feim una ...

CRIDA A L’EMPODERAMENT DE LA SOCIETAT CIVIL
50.000 persones han sortit al carrer convocades per l’OCB i el Consell de la Societat Civil de Mallorca i moltes altres convocades per diferents entitats insulars a les Pitiüses i a Menorca. Totes aquestes persones han enviat un missatge molt clar al Govern de les Illes Balears i a la societat en general.
Aquestes veus han dit alguna cosa, han deixat un missatge que no se’n pot dur el vent o esvair-se en el no-res. Han deixat constància d’una voluntat. Han llançat un mandat que el govern ha decidit ignorar i que nosaltres, amics, avui aquí, recollim i no deixarem que caigui en terra.
Feim una crida per demanar a tothom implicació, compromís, militància activa de totes les persones i els sectors de la societat civil, des de la resistència, la reafirmació del que som i volem continuar essent.
Feim una crida a tota la ciutadania que, parli la llengua que parli, tengui la nacionalitat que tengui, faci pinya, se sumi a la defensa d’uns drets justs i legítims a favor de la llengua i la cultura pròpia de les illes, ara que uns polítics, -per molta majoria absoluta i silenciosa que els puguin haver donat les urnes- pretenen rompre el consens en matèria de normalització lingüística, tornar a les èpoques de la dictadura i canviar les lleis respectades per tots els partits polítics durant 30 anys. Treballam a favor de la cohesió social i pel respecte dels drets de TOTA la ciutadania. El que és bo per a uns, també és bo per als altres.
I aquesta crida la feim fins que, al Parlament de les Illes Balears, no es tracti, es debati i es voti en consciència l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública que modifica també la llei de Normalització Lingüística.
Feim una crida a observar tot el que passa a l’entorn de la llengua: l’atac del govern del PP a la llengua, ... però també us convidam a observar que passen moltes coses importants, interessants i maques com les 50.000 persones al carrer per defensar la llengua, com la xarxa de complicitats i accions, com el desvetllament de consciències, com la xarxa de solidaritat i de suport que ha generat la vaga de fam, com poder aprofitar tot això per millorar el nostre món, augmentar aquesta base social amb consciència de país que tant volem i necessitam... I encara ens queden tres anys i mig, en veurem de coses maques...! Perquè no podran davant un poble alegre, unit i combatiu con el nostre.
ACCIONS PROPOSADES
Amb aquesta proposta oberta d’accions, volem demanar la implicació de la societat civil. Farem un esforç per fer sentir el nostre malestar i per la qual cosa tenim un termini molt concert en el temps. D’ara fins que, al Parlament de les Illes Balears, no es tracti, es debati i es pugui votar en consciència l’Avantprojecte de modificació de la llei de funció pública que modifica també la Llei de Normalització Lingüística, és el nostre moment d’actuar amb convicció i fermesa, és el moment de parlar clar. El país ens necessita!
1. Dejunis de Cap de setmana, aquí al Santuari de Cura. Es tracta d’actes simbòlics per reforçar, amb la implicació de la societat civil, l’acció de Jubilats per Mallorca que ha decidit fer la vaga de fam de forma indefinida. Perquè no estan sols, perquè tots som em Jaume i tots som en Tomeu.
2. Organització, des de la xarxa constituïda a les quatre illes, -que és l’Assemblea de Mestres i Professors en català-, actes, accions, propostes que puguin sorgir des de qualsevol lloc de la comunitat educativa de les illes i estendre-les cap a les altres. Aconseguir que a través de la coordinació entre les illes s’organitzin d’actes semblants i paral·lels que tenguin ressò a tot el territori lingüístic.
3. La campanya Enllacats pel Català promoguda pels coordinadors de normalització lingüística dels instituts de secundària de Mallorca, ha estat molt ben rebuda per la comunitat educativa per la seva senzillesa i a l’hora per la seva força, i s’ha estès a tots els centres de les illes Balears. Volem aconseguir que la campanya Enllaçats pel Català traspassi el món educatiu i que la societat civil Enllaci els seus balcons i façanes. Que es percebi, es respiri, pels carrers el sentir de tota una societat. Per cada llaç que ens baixin dels centres educatius, n’hem de penjar deu a altres bandes.
4. Així com s’ha Enllaçat la Universitat de les Illes Balears, en una acció exemplar que dóna llum, podem aconseguir que s’enllacin de manera visible, llocs emblemàtics com Cura, La Real , el Monestir de Lluc...
5. La llengua catalana és el llaç que uneix tot el territori de parla catalana. Ara els llaços que surten des de Mallorca, -que va ser bressol d’en Ramon Llull, pare de la llengua catalana, i que també és el bressol del llaç-, han d’esdevenir el símbol del compromís de la defensa de la llengua catalana, dins i fora de les fronteres lingüístiques.
6. Us demanam la vostra col·laboració i la vostra difusió així com que ens faceu arribar les propostes que considereu oportunes a catala@stei-i.org o al 619.78.38.84
Per acabar volem fer presents, ara i aquí, les paraules que ahir ens deia el pare Josep Massot i Muntaner, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012: “S’ha acabat el temps d’aquells que neden i guarden la roba”.
En nom de l’STEI-i, l’Assemblea de mestres i professors en català, i de les entitats que li donen suport i són presents avui aquí l’OCB, el Moviment de renovació pedagògica de Mallorca, les Escoles Mallorquines, el Coordinador de la Campanya Enllaçats pel Català, el President dels Jubilats per Mallorca, el Professors del Departament de Filologia Catalana de la UIB, un representant de la Comunitat dels pares dels Sagrats Cors del Monestir de la Real... Us donam les gràcies per haver vengut i pel vostre compromís amb la llengua.

MOLTES GRÀCIES!
M. Antònia Font i Gelabert. Secretària d’ensenyament públic de l’STEI-i. Professora de secundària i membre de l’Assemblea de Mestres i Professors en Català Illes Balears.
Magdalena González i Crespí membre de l’Assemblea de Mestres i Professors en Català Illes Balears. Mestra de música i fundadora de l’Orquestra de Joves Intèrprets i del Cor Jove dels PPCC