A Mallorca

dimecres, 31 de desembre del 2014

Glosa de cap d'any - 2014


Si durant l'any acabat
contactàrem qualque pic,
vet ací el que t'escric
ara, l'any nou començat.

Quins tres reis? Porten justícia?
Ationen llibertat?
I la solidaritat?
Mai no duen cap malícia?

Any nou, vida nova” deien
els nostres avantpassats.
Bé sabien el que feien,
quan calia anar endavant.

Any nou, vida nova” dic,
en un temps en què fa falta,
quan veus tanta gent malalta,
enlairar-se més d'un pic.

Que s'acostin novetats
perdurant aquest Any Nou,
lluny es quedin soledats,
enc que facin poc renou.

Vull trencar tota cadena
que me pugui esclavitzar;
vull gaudir la llibertat
que se'n pugui dir ben plena.

Amb la solidaritat
per senyal i per senyera,
dominant la terra entera,
visca la humanitat.

De justícia en vull arreu
i que no sigui gens torta,
sinó aquella que comporta
veritable i justa veu.

Tot lo bo que vull per tu
també ho vull per la gent teva,
ben igual que per la meva:
pots estar-ne ben segur.

Aquest quinze ja estrenat
que el catorze millor sia
i pitjor que el setze: via
plena de felicitat!


Montuïri, 31 de desembre de 2014

dijous, 25 de desembre del 2014

Nadala 2014 – A qui em desitgi molts d'anys


Com vols tu que faci gloses
i et desitgi un Bon Nadal?
Si bé ho mires, tant s'hi val,
m'entristeixen massa coses!

L'any catorze d'aquest segle
no resulta dels millors,
jo diria dels pitjors,
si aplicam aquesta regla:

Fa mig any que no tenc dona,
ni ma dona em té a mi;
separats feim el camí.
Podem dir-hi vida bona?

Tanta sort que a Montuïri
la tracten la mar de bé;
tot el personal l'até,
dedicant-s'hi com un ciri:

dia i nit roman encès,
fent-li llum i companyia,
bé l'escalfa i fa de guia,
fins allà on és permès...

Maleïda malaltia
la que ens duu a perdre el cap!
Cada cop més gent ho sap:
ben poc té de cosa fina.

I, amb això, vols que perduri
nostra vida per molts d'anys?
Quan s'acaben els afanys,
no val més ja que s'aturi?

Ara entenc l'advertiment
dels nostres avantpassats!
Quan deien, ben avesats
a fer front al patiment:

Déu mos guard l'enteniment
més que la vida!”

Que per molts d'anys puguem continuar celebrant les festes de Nadal i de Cap d'Any,
allà on sia i sigui com sigui!

Montuïri, 23 de desembre de 2014

NEULES FETES ENGUANY PER NA ISABEL ROSSELLÓ GIRART, la meva dona

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Consiliaris escoltes, a la dècada dels anys seixanta, a Mallorca

A finals dels anys 60 (1968/1971) i també a finals dels anys 70 (1978/1982), vaig treballar intensament com a consiliari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: als Agrupaments Escoltes Jaume I i Verge de Lluc, Ramon Llull, Reina Constança, Son Sardina, Tardor, El Viver, etc.

En guard un record tan bo, tan positiu, tan viu, que no em puc estar de “concelebrar” amb la gent escolta el cinquantè aniversari de l'ordenació sacerdotal de mossèn Bartomeu Suau i Mayol, un dels consiliaris escoltes que més s'ha afanyat a mantenir-ne l'esperit, la pràctica i la vivència, a l'illa de Mallorca.

Servint-me de l'arxiu particular de la família escolta MAGRINYÀ-BOSCH, que conserva unes imatges valuosíssimes, enregistrades en “super-8”, n'he extret parcialment una edició digital on apareixen prop d'una vintena de consiliaris escoltes d'aquella època tan llunyana -entre els quals també m'hi compt!-

L'he pujat a FACEBOOK i a YOUTUBE, i em meravellen els comentaris que m'arriben, de gent ben diversa.

Amb imatges enregistrades a la dècada dels anys 60 del segle passat, he volgut retre homenatge a la gran tasca desplegada per aquest bon grapat de bons amics i companys de lluites educadores, dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, un grup nombrós de consiliaris escoltes (entre els quals m'hi comptava!)

Toni Roig, Biel Tomàs, Joan Trias, Sebastià Arrom, Jaume Terrassa, Tomeu Pascual, Biel Gelabert, Francesc Caimari, Ramon Oró, Los cuatro de Asís, Joan Mora, Guillem Payeras, Andreu Obrador, Cil Buele, Toni Bauçà, Guillem Miralles i Tomeu Suau.
Ho faig, amb motiu de la celebració del cinquantenari de l'ordenació sacerdotal del bon amic mossèn BARTOMEU SUAU I MAYOL



Alguns comentaris apareguts a l'FB:

“Si voleu veure en Paco de jovenet, mirau el vídeo. Surt al minut 3,45. Nines, ja me direu què trobau, he he he....
-Un artista! Curro!
- Jo no l'he trobat! Qui és??
- No idò en el minut 3'45 es veu molt bé!
- I què hi devia fer, ensotanat?”

Alguns comentaris fets al YT:

“Moltes gràcies Cil. Sa meva dona que va esser escolta de la Soledat, s´ha emocionat. Tenim un dubte: si en Gabriel Gelabert és en Biel Fil, des teu curs que va esser vicari de la Soledat. Records.” Toni

“Cecil: Quin temps aquell ! M´ha agradat reviure el que vaig veure sobre aquesta aventura, sobretot a l´entorn de la parròquia de l´Encarnació. Cecil: coratge...segueix i comunica-ho. Una abraçada.” Tomeu

“Molt bo el vídeo, la música, i, sobretot, els records.... Gràcies per recuperar, també, la nostra memòria!” Martí

“Benvolgut Cil: Acab de veure el reportatge dels Consiliaris Escoltes, amb motiu de les meves noces d'Or. Uri umushingantahe w'ukuri. A més de la traducció que pertoca, per a mi vol dir que ets un amic detallista i que saps estar en el lloc oportú en el moment que toca. Va ser una festa molt emotiva i amb molts de records. Per si tens temps i ganes de llegir, t'enviï l'homilia.” Tomeu

“Si bien no recuerdo a muchos... ( son muchos años lejos de estas tierras, me ha gustado verlo. Claro que recuerdo a Tomeu Suau, desde aquí mis felicitaciones por estos cincuenta años.” Isabel

“Molt interessant. M'ha agradat molt. Crec en Tomeu s'ho mereix. També jo estim i valor l'escoltisme i vaig ésser per poc temps consiliari. Gràcies.” Nofre

“Moltísimes gràcies Cil. Autènticament meravellós i tècnicament un muntatge i realització admirables. Agraït de tot cor has duit a la meva persona que té sentiments i ànima una remor fresca d'ahir que mai no podrem oblidar. He vist molta gent que ja no és per aquí però està a prop com per exemple record a Don Guillem Payeres. He vist també a D. Francesc de Borja Moll i sobretot a Nén Buele a qui tots els més petits admiràvem i estimàvem sempre amb la alegria plena i el gest amable per a tothom. Gràcies Cil el foc de campament mai no podrà apagar-se per molt que duri la nit o es torbi a arribar el dia.” Ferran

“Molt bé Cil i gràcies de ses imatges tan interessants i antigues.” Tomeu

“Cecili !! Genial !!!! Quin vídeo més autèntic... de l'esforç educatiu i d'un testimoni de servei i compromís per practicar els valors de l'evangeli. Quina gran feina que es va fer !!! ... Gràcies, gràcies, gràcies, !!!!! La societat d'avui en recull, en bona part, el fruit d'aquells esforços ... Quins bons records !!!!!!!!!! Des de Frankfurt una forta abraçada i molt agraït per mantenir-me en contacte ! ...” Francesc

“Precisament avui a l'església de Pòrtol els escoltes de l'agrupament Socarrel celebraven amb l'Eucaristia i la pertinent bunyolada el seu vintè aniversari. Emocionant, sempre a punt, i una abraçada a En Tomeu. Gràcies, Cil.” Pere J.

“Cil, la filmació m’ha semblat molt interessant i emocionant. M’han colpit les imatges de Biel Tomàs, Guillem Payeras i d’altres com les d’Antoni Roig, Tomeu Pascual, Tomeu Suau, etc. T’agraesc ben sincerament la tramesa. Salutacions cordials” Miquel

“Me han parecido muy emocionantes las escenas que nos has enviado, Cecilio. Recordar al Sr. Payeras, a Bartolomé Suau, a Andrés Obrador, a ti de joven, etc. Y lo que más me gusta es que no guardas ningún rencor a nuestras mentalidades del pasado (no todos las aceptan, muchos se arrepienten de ello). Tú sabes como yo (y como tantos) que jugaron su papel en nuestra evolución y que deben ser aceptadas como peldaños de una escalera de ascenso hacia más arriba. Un fuerte abrazo.” Ángel

dijous, 2 d’octubre del 2014

En defensa de l'ús del català, a l'administració de Justícia

L'altre diassa vaig publicar que m'arriben campanes que, al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, hi ha un sector procliu a l'ús de la llengua catalana dins l'Administració de Justícia a les Illes Balears i Pitiüses... Cosa que m'alegra ben molt saber.

Allò que encara no sé, hores d'ara, és si hi deu haver qualque misser que empri el català habitualment, oralment i per escrit en algun indret de les Illes Balears i Pitiüses...

Sí sé en quina situació em vaig trobar -ja fa anys- quan vaig demanar per favor al president del Tribunal que fes tots els possibles perquè s'empràs el català en un judici al qual vaig acudir...

Em vaig haver d'empassar el mal tràngol de veure'm sotmès a l'efecte nefast d'una traducció simultània per part d'un funcionari (que degué fer tot quant sabia, pobret, per mirar de fer entendre a la fiscal monolingüe allò que jo manifestava en la llengua pròpia d'aquesta terra nostra!)

M'ha vengut al cap, en aquest sentit, la intervenció que vaig fer al Congrés dels Diputats l'any 2003, en defensa de la llengua catalana a l'Administració de Justícia. Hi proposava, inútilment, que s'hi consideràs com a requisit per al personal funcionari (en lloc d'un mer mèrit, com és ara) el coneixement i l'ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans...

Per això mateix, m'alegra ben molt haver estat convidat a l'acte que s'organitza el proper dia 10 d'octubre a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de Ciutat, A LES 19 HORES, on es preveu de fer el lliurament del Premi Agustí Juandó 2014: un guardó que reconeix la dedicació i la feina de normalització de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i judicial.

El guardonat és un misser mallorquí que es diu XISCO RIERA. Ha estat membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears.

S'hi valora la seva feina de promoció de la llengua a les Illes Balears en l'àmbit judicial, i de ser un nexe de connexió entre l'advocacia catalana i la balear, pel que fa al tema de la normalització de la llengua.

Faig comptes d'anar-hi, si més no, per fer suport a aquest misser mallorquí que s'ha fet mereixedor d'un premi d'aquestes característiques. I m'agradaria que no fóssim pocs els ciutadans que ens hi féssim presents.

A aquestes alçades del segle XXI, amb polítics que ens governen, administren i representen tan pèssimament, fa goig de veure que encara hi ha gent que lluita a favor de la nostra estimada llengua catalana, en un àmbit tan “advers” com és ara el de l'administració de Justícia.

Una administració que s'està mostrant tan espanyola i castellana, que sembla que fardi i bravegi de comportar-se injustament amb la gent que tenim per costum emprar-ne també una altra, de llengua, la nostra llengua pròpia, la llengua catalana -definida així per l'Estatut d'Autonomia que diuen que es fonamenta en la Constitució espanyola-.

Pel que he pogut esbrinar, aquest guardó que li atorga el Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, complementa la Medalla al Mèrit en el Servei a l'Advocacia que el proppassat mes de juny li va concedir l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.

Se'l considera un home clau en el desenvolupament de la professió i del Col·legi professional. Ha estat secretari de la Junta de Govern durant deu anys, i ha presidit les comissions de Drets Humans i de Normalització Lingüística.

Esper que ens hi retrobem tota la gent que estimam la nostra llengua i que volem que els drets humans siguin respectats arreu del món, també a ca nostra.

Aquest guardó Agustí Juandó i Royo, que fa comptes d'atorgar al misser mallorquí Xisco Riera la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, divendres dia 10 d'octubre, a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, a les 19 hores, em duu a pensar en una de les intervencions que, com a diputat autonòmic, vaig fer al Congrés dels Diputats d'Espanya el 4 de març de 2003, en defensa de la llengua catalana a l'administració de Justícia espanyola.

A la vista dels resultats tan esquifits que s'hi han aconseguit fins ara, quant a l'ús del català en aquest àmbit, arrib a la conclusió que les generacions més joves, com aquestes que ationen la lluita del personal docent a les Illes Balears i Pitiüses, d'ara endavant hauran d'arribar a trobar i emprar altres mètodes més eficients que els que s'han usat fins ara...


divendres, 19 de setembre del 2014

Josep M. Magrinyà i Brull, lluitador i educador



Quan m'arriba la notícia de la mort del bon amic i company de lluites escoltes, en Josep Maria Magrinyà i Brull, dirigent actiu del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, em surt de l'ànima el desig, sincer i profund, que descansi en pau!

Fa més d'una dotzena d'anys, vaig escriure això, referit al matrimoni Magrinyà-Bosch:

“Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, es va convertint en respecte a la natura i les persones.
Fer país independent.
Lluita i festa al mateix temps.
Joc d'infants, feina d'adults.
Ús normal de la llengua pròpia, catalana de nom, mallorquina de llinatge.
Paritat d'homes i dones.
Civisme i democràcia.
Un grapat de signes ben vitals.
Tot un enfilall de fets i d'obres, en bé d'altri.

Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, globalitza i transcendeix.
Marca vides, deixa marques.
Apunta lluny i apunta amunt.
Obre horitzons de pint en ample.
Fa caure murs, aixeca ponts.
Marca fites d'una Europa solidària.
Fa camí cap un món globalitzat de bon de veres, sens permetre-hi cap casta d'exclusió ni privilegi.
Mira al sud i es gira al nord, veu l'oest i esguarda l'est; d'on arriben vuit oratges portadors dels vents del món.

Ben agraït per tot quant heu fet, a Mallorca, dins i fora, vos recorda especialment qui valora vostra tasca".

ALGUNES DE LES RESPOSTES REBUDES:

Francesc Homs Ferret
Estimat Cecili,
Gràcies ! ...
M'arriba de la teva mà la notícia de la mort de Josep Maria Magrinyà. Persona molt estimada per molts i per tota la nostra família Homs-Ferret.
La mort d'un amic sempre ens colpeix, però en aquest cas t'he de reconèixer que supera la tristesa que ens provoca, la satisfacció que ens dóna observar el rastre de vida tan plena que ell ha tingut.
Una vida d'autèntic compromís amb al seu país: Mallorca, que estimava amb profunditat; compromís amb el proïsme, identificat en els valors del l'Escoltisme i el Guiatge; i una vida impulsada i alimentada per la fe i els valors cristians. Quin testimoniatge!! Senzill, autèntic,vconstant, des-interessat.
No cal proposar-se fer grans espectacularitats per descobrir el sentit a la vida: estimar. La seva, va ser una vida plena de sentit i humana. Va estimar, a una família, a un gran cercle d'amics, al seu país, al proïsme.
Un referent de vida normal, però autèntica, compromesa en uns valors que han fet de la seva llarga vida, una vida plena de sentit i testimoniatge. Un exemple ...
Ell va veure morir els nostres pares: l'Eladi i la Maria. Ben segur que es trobaran i que seguiran junts...
Mantingueu-me informat dels actes que feu.
Gràcies
Una abraçada

Apolonia Gené Ramis
Quina pena! i quins records! Em sap un bon greu. Molt!
Però alhora em deixa molt satisfeta pensar que va tenir una vida plena de curolles i d'il·lusions, que va viure amb alegria, amb entusiasme i amb molt de coratge... i jo tenc es conhort d'haver-ne estat una des beneficiaris, una de ses nines que va créixer a dins es seu entorn escolta, solidari, catalanista (mallorquí de llinatge, com tu dius) i especialment acollidor... perquè a ca seva sempre hi havia un forat per a tothom i a més, sa garantia de trobar es seu somriure. Aquest somriure que va conservar fins i tot quan ja es temps havia llimat una part ben important des seu físic, només des seu físic, perquè per sa seva empenta tranquil·la, seguia impulsant es seu somriure...
Adéu, Sr. Magrinyà i GRÀCIES PER TOT.


dijous, 31 de juliol del 2014

Als 10 anys de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans-OJIPC

Dimecres, 30 de juliol de 2014, els responsables màxims de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i el Cor Jove dels Països Catalans, feien roda de premsa a la ciutat de Barcelona.

Informaven de les activitats programades per a enguany, quan se celebren els seus 10 anys d'existència i d'actuacions. Se'n feien ressò els mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans.

  1. 05-08-2014 Diari de Balears
    L'Orquestra dels Països Catalans celebra el desè aniversari amb un gran concert al Palau de la Música

  2. 01-08-2014 Revista Musical
    L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida. L’orquestra estarà acompanyada pel Cor Jove dels Països Catalans i serà dirigida, un cop més, per Salvador Brotons.

  3. Enllaçats per la llengua
    Deu anys d'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida

  4. 30-07-2014 La Vanguardia
    L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la seva desena edició amb la col·laboració del Cor Jove dels Països Catalans. Els concerts tindran lloc els dies 22 i 23 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent i a la Seu Vella de Lleida

  5. VilaWeb
    L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la desena edició amb dos concerts a Prada de Conflent i Lleida

  6. Agència Catalana de Notícies(Àudio)
    L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la desena edició amb dos concerts a Prada de Conflent i Lleida. La presidenta de Forum Musicae destaca que els concerts obeeixen a "la filosofia de l'Orquestra: fer país i xarxa a través de la música", i explica l'objectiu del projecte Música i País
    El director de l'OJIPC, Salvador Brotons, explica l'obra “Cova del Drac”, del mestre Miquel Marquès
    El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Joandomènec Ros, explica el repertori d'aquest projecte.

  7. Llotja de Bellpuig - Lleida

dimarts, 24 de juny del 2014

Denúncia contra l'hospital de Son Espases, i sol·licitud de prestació de material ortoprotètic


El mateix dia que vaig presentar a l'IBSALUT la meva denúncia pública contra la mala atenció sanitària que se'ns havia dispensat a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital de Son Espases, durant cinc mesos seguits, presentava també davant la Direcció General del Servei d'IBSALUT la sol·licitud d'una prestació per MATERIAL ORTOPROTÈTIC (cadira de rodes, cadira de dutxa i WC, baranes per al llit, matalàs làtex, llit elèctric...), per valor de 1.920 € (MIL NOU-CENTS VINT EUROS).

Quant a la denúncia presentada en mà, vaig rebre al correu electrònic, com aquell/a qui diu a l'instant, una resposta automàtica l'endemà mateix, amb la qual se'm feia a saber:

“Justificant de recepció reclamació número Qsi-21152
Govern_de_les_Illes_Balears@caib.correu.caib.es
Benvolgut Sr./Sra,
El dia 6 de juny de 2014 vàrem rebre el seu escrit i l'hem enregistrat amb el codi 2140... A partir d'ara s'inicia la seva gestió. Un cop finalitzat el tràmit informatiu, li trametrem una resposta. Gràcies per utilitzar el servei de reclamacions i suggeriments del servei de salut de les Illes Balears. Els seus comentaris ens ajuden a reflexionar i ens permeten anar millorant la nostra atenció. Atentament, Servei d'Atenció a l'Usuari Hospital Universitari Son Espases. Palma, 6 de juny de 2014.”

Al marge de l'esment “temporal” que consider poc adequat, ni tan sols s'hi tenia present que som Sr...

Pel que fa a la sol·licitud de la prestació presentada, l'assumpte va torbar una mica més.
El dia de la festa de Sant Joan, el 24 de juny de 2014, a les 14:26 hores, m'arribava una d'aquelles telefonades tan oioses, que no pots respondre... es tractava d'un 63030852955909...

La funcionària eficient em comunicava que mirarien de parar esment a la factura de la cadira de rodes (340 euros). Però que no podien atendre de cap de les maneres la resta de factures d'altres elements que hi havíem inclòs (1.580 €).

Vaig agrair-li la informació... a l'espera d'actuacions posteriors que faig comptes d'emprendre... relacionades amb la denúncia presentada contra el servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.

Ja només ens faltaria que, a més d'haver de romandre sota els efectes nefasts d'una malaltia com l'alzhèimer, també ens haguéssim de carregar amb les despeses derivades d'una atenció mèdica tan negligent com la que se'ns va dispensar a la secció d'URGÈNCIES de Son Espases durant cinc mesos seguits...


dilluns, 16 de juny del 2014

Gloses meves, presentades a la ciutat de Manacor


Dissabte, 14 de juny de 2014, com en totes les presentacions anteriors -tant a Palma com a la Part forana de Mallorca- ben acompanyat pel cantaire Agustí Baró i per l'escriptor pobler Miquel López Crespí, vaig presentar l'edició segona de "Gloses meves" a la institució pública mossèn Antoni M. Alcover, a la ciutat de Manacor.

Amb la col·laboració valuosa de qui n'és l'ànima i creadora, la manacorina M. Magdalena Gelabert, poguérem comptar amb les instal·lacions i els equipaments magnífics de què disposa la institució cultural.

Gràcies a la labor desplegada per Joan Barceló i per Joan Bonet, també vàrem poder veure'ns acompanyats de nombrosos membres d'Amics del Seminari que s'hi volgueren sumar.

Si a tot això, hi afegim la gent nombrosa de Manacor -entre familiars directes, amistats i coneixences- val a dir que la sala estava ben plena i ocupada durant l'acte de presentació d'aquest primer llibre meu, en la seva edició segona.

Les actuacions musicals de n'Agustí i les intervencions explicatives d'en Miquel precediren la meva intervenció breu, amb la qual vaig voler fer avinent els motius que m'han duit a publicar aquestes "Gloses meves": d'una banda, el conreu escrit i rimat de la nostra estimada llengua catalana; i, de l'altra, la voluntat de contribuir a obtenir recursos econòmics destinats a entitats que tracten pacients d'alzhèimer i d'altres demències. Com és el cas de l'entitat poblera "Llar de Memòria", a la qual van destinats tots els doblers que s'hi recaptin.

dimarts, 10 de juny del 2014

En nom de Déu? En nom de l'home?, llibre d'en Sebastià Mesquida


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EN NOM DE DÉU?
EN NOM DE L'HOME?”
D'EN SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA
A CAN ALCOVER
Palma, 10 de juny de 2014

Avui i aquí, amic Sebastià, em sent molt afalagat que m'hagis tornat a convidar a la presentació d'un altre llibre teu, aquest que tenim a les mans i que has titulat “En nom de Déu? En nom de l'home?”, també a càrrec de l'editor Lleonard Muntaner (haurem de veure quan aquest bon home i editor gran es decideix a publicar-me'n algun, de meu...)

M'imagín que, amb aquesta invitació teva d'enguany, hi deu tenir qualque cosa a veure el fet que som condeixebles, que hem fet plegats bona part dels estudis eclesiàstics i que vàrem ser ordenats preveres el mateix dia, al mateix lloc, pel mateix bisbe, dilluns que ve, 16 de juny, farà 46 anys. Això vol dir que ja no som tan joves com érem llavors, tot i que puguem mantenir fins i tot les mateixes dèries d'aleshores.

Al dinar anual de companys de curs, el que férem la setmana passada, ja et vaig dir i comentar que m'he llegit aquest llibre teu fins a tres vegades. I que, amb això, em fa la impressió d'haver-ne paït, només, una tercera part del seu contengut aproximadament. El que em duu a pensar i creure que, per assolir-ne la comprensió sencera, com a mínim, me l'hauré de llegir sis vegades... en tenir temps i ganes...

Vull dir-te, amb això, i vull dir a la gent que ha volgut acudir a aquesta presentació d'aquest llibre teu, que es tracta, com sempre, d'un llibre dotat d'una càrrega de profunditat tan forta i tan gran, que s'esdevé explosiva.

Això sí, a més de l'esforç de llegir unes quantes pàgines escrites, s'hi requereix també l'afany sublim d'intentar comprendre'n i abastar-ne el contengut, allò que s'hi vol expressar. Que no és poc, ni és gens ni mica irrellevant!

Per a mi, si ho hagués de resumir en uns pocs mots, diria que, amb aquest llibre teu -que al meu modest mode de veure, complementa el que ja vàrem presentar conjuntament fa vuit anys a sa Nostra, “El Déu possible”- intentes fer veure d'una banda, que entre creador i criatura, entre Déu i l'Home, només hi pot haver interessos comuns i camins de solució també comuns. Amb això, t'allunyes fort ferm de tantes expressions jeràrquicament correctes que assenyalen justament el contrari: que l'home i Déu vénen a ser a com a una espècie de contrincants o de competidors, quan no són considerats adversaris o enemics...

Es tracta d'un llibret, tu acostumes a anomenar-lo així, un llibret que conté 58 pàgines, editades per Lleonard Muntaner l'abril de 2014 a Palma. Aquest llibret teu arreplega reflexions serioses teves, molt profundes, sobre l'home, sobre Déu i sobre l'Església o les esglésies cristianes. Són unes reflexions que, pel que em sembla, has anat elaborant en el decurs d'un any i mig. Concretament, entre el mes de febrer de 2011 i el mes de setembre de 2012, si no ho he entès malament.

Al llarg d'aquestes 58 pàgines, fas que hi apareguin les esglésies cristianes, més com a una espècie d'empreses constructores d'entrebancs, que no d'institucions humanístiques que s'afanyin a parar esment en les coincidències entre allò que podem atribuir a Déu i allò que podem atribuir a l'home. Tu t'estimes molt més parar esment a les coincidències, que no a les divergències.

Segons tu afirmes de manera categòrica, “creador i criatura contemplen interessos i camins de solució necessàriament comuns”. Interessos i camins de solució comuns, necessàriament, afegeixes.

En aquest llibre, molt sovint fent-hi preguntes i posant-hi interrogants, vols expressar lliurement la teva voluntat de dir el que penses, davant d'alguns motius d'inquietud que produeixen determinades línies del vessant oficial i conegut de l'Església catòlica o les esglésies cristianes.

T'hi mostres molt crític davant una manera d'estar i actuar d'aquestes esglésies en el nostre món. Una manera d'actuar que, segons el teu parer, porta cap a una manca de diàleg al seu interior. Quan és aquest, precisament, el que s'esdevé un dels dinamismes essencials en tota associació humana. I que porta, també, cap a una opció que s'assembla molt a una ofrena personal de preveres, religiosos i religioses.

Si no ho record malament, amic Sebastià, ja em vares convidar també a la presentació d'aquell altre llibre teu que titulaves “El Déu possible”, fa una vuitena d'anys, al centre cultural de sa Nostra... http://ferret.cecili.cat/post/16172

M'ha semblat que aquest llibre que presentam avui complementa la tercera part d'aquell altre llibre que se centrava en Déu com a afirmació de la història (pàg. 61-102).


Bon filòsof i teòleg, gran pensador, mai no deixes de banda el fet de repassar –malgrat que sia breument- la història i la tradició juevo-cristiana, aquella que valora Israel com a poble alliberat, i que, en aquest cas, en remarques el fet de la presència de profetes.

Al fenomen històric del profetisme, t'hi acostes en els seus termes bàsics: destaques que són homes que proclamen missatges, acompanyant-se de paraules que n'afirmen la procedència divina; que pretenen de presentar-ne els missatges en nom de Déu, alhora que els proclamen en nom propi... Quina visió tan acurada dels profetes, la que ens mostres tu, amic Sebastià.

¿Com acabes aquella tercera part d'aquell altre llibre teu? Dius i manifestes que fa estona que en nom de Déu i a través d'institucions que volen ser portaveus o orientadores oficials de la fe, sembla com si en el món històricament no hi passàs res... El que fa que esdevengui una forma planera i evident de la negació de l'home i de la història...

Denuncies que a les esglésies hi ha tota una manera de viure i de ser que representa una negació amplament establerta de la història de l'home... I això fa que t'hi rebel·lis, revelant-te'n disconforme!

Creus que la teologia -la ciència i el tractat sobre Déu- ha de contribuir a afirmar l’home i la història. Perquè, quan Déu no és contemplat al si de la història humana, sinó en una esfera pròpia, conclous, als ulls de l'home aquesta història es converteix en quelcom mancat de total salvació i produeix, literalment, pànic.

Com a clergue que vaig ser a la dècada dels anys 60 i que vaig deixar d'exercir-ne l'any 1982, m'agrada especialment allò que acostumes a escriure sobre aquells que en aquest llibre anomenes “especialistes, els clergues”.

Com en aquell altre llibre, també en aquest no pots deixar de fer al•lusió als especialistes, al clergat: homes amb funcions que es legitimen des d'una altra part, respecte de la història, o des de si mateixos; afegint-hi la conseqüència que no poden ser substituïts pels creients que habiten les àrees ordinàries de la dita història... Els especialistes, els clergues, són minories que estableixen el model universal del creient cristià i, per tant, una manera determinada de viure la fe cristiana i de ser home en el món...

En relació amb aquests especialistes que conformen el clergat, assenyales que la història ordinària, la que es va teixint dia a dia, ni pot donar de si ni admet cap mena d'especialistes; si s'entén que la missió d'aquests comporta el seu assentament a una altra part, és a dir, fora d'ella. Els únics especialistes possibles per a aquesta història serien, si de cas, els homes que es lliurassin a aprofundir-la més decididament. Serien uns especialistes que concentrarien la seva vida, precisament, en el gresol on es genera la història ordinària.

Aquí és on ara jo em sentiria en condicions d'iniciar tot un debat i de mantenir una conversa extensa i perllongada... allà on es genera la història ordinària... feta de goigs i d'esperances...

Arrib a concloure, amb aquest llibre teu, amic Sebastià, que les esglésies cristianes, com més parlin i actuïn en nom de l'home, més s'atansaran al Déu vivent. I que com més parlin i actuïn en nom del Déu vivent, més s'atansaran a l'home concret, aquell en què pren cos el Fill de Déu, empès per l'Esperit Sant.

Tant de bo que n'arribis a escriure molts més, de llibres com aquest, amic Sebastià. Fan tanta de falta i fan tanta de llum, enmig de tanta tenebra i foscor...

Moltes gràcies, Sebastià!


dilluns, 2 de juny del 2014

Denúncia pública del servei d'URGÈNCIES a l'hospital de Son Espases



CECILI BUELE I RAMIS, amb DOI ..., espòs d'ISABEL ROSSELLÓ GIRART, amb DOI ..., número ... del Sistema de Salut; pacient diagnosticada amb la malaltia d'alzhèimer des del 6 de maig de 2009; grau de dependència III, amb caràcter permanent des del 19 de març de 2013; atesa periòdicament pel neuròleg Dr. Guillem Amer, a la secció de Neurologia de l'Hospital Universitari de Son Espases; per la doctora Juana González, al Centre de Salut de s'Escorxador; i per l'equip de professionals del Centre de Dia Oms (des del 22-01-2014);  

Faig arribar a les autoritats sanitàries del Govern de les Illes Balears la meva DENÚNCIA PÚBLICA contra el servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases, perquè hi parin esment, mirin d'esbrinar-ne les responsabilitats que calguin, procurin esmenar el que en precisi i ens reparin els mals causats, d'acord amb les lleis i la normativa vigent:

FETS:

Primer: cinc mesos darrers, cinc vegades a URGÈNCIES

Des del 17 de desembre de 2013 i durant l'any 2014 hem hagut d'acudir CINC VEGADES CONSECUTIVES a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases, a causa de les caigudes repetides i patides per la meva dona que, en el seu estat de salut, ha anat presentant mostres cada cop més evidents de les dificultats greus que té a l'hora de CAMINAR i quan s'ha de mantenir DRETA.

Les diverses notes d'interconsulta expedides i lliurades pel Centre de Salut (PAC) de s'Escorxador i adreçades al servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases en mostren els motius (“dificultad en la marcha”, “urgencias traumatología: lumbalgia”, etc.) Observacions escrites des del Centre de Dia Oms en fan veure la impotència funcional, per la qual demanen valoració traumatològica per descartar-hi cap lesió.

Així i tot, hem d'arribar a la CINQUENA CONSULTA perquè se li arribin a fer les RADIOGRAFIES ADIENTS. Tenint present que a les anades, en les ambulàncies del 061, i als retorns a casa en les ambulàncies del SSA, se m'ha impedit d'accedir-hi, juntament amb la meva dona.

Segon: les 5 consultes a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari Son Espases

18-12-13
Des de les 5 de la matinada fins a les 7
(DUES HORES, A LA SALA D'ESPERA + tres hores d'espera d'ambulància)
Motiu de la consulta: CAIGUDA. Es remet a NEUROLOGIA, tot i les queixes pels dolors a l'esquena que l'impedeixen moviments. Res de radiografies a les cames!

12-01-2014
Des de les 18.30 fins a les 20
(UNA HORA I MITJA, A LA SALA D'ESPERA + 2 hores d'espera d'ambulància)
Amb antecedents de caiguda, quedant-ne descartades fractures, s'hi valoren episodis momentanis de dolor lumbar. Res de radiografies a les cames!

11-03-2014
Des de les 16:20 fins a les 22:00 hores
(CINC HORES I CINQUANTA MINUTS A LA SALA D'ESPERA + 3 hores d'esperar ambulància)
Davant sol·licitud d'interconsulta a URGÈNCIES TRAUMATOLOGIA, adduint-s'hi com a motiu LUMBALGIA, amb caigudes diverses i contusions lumbars, davant d'aquest avís de “dolor lumbar”, amb les radiografies de columna realitzades, es diagnostica “Aplastamiento L4.L2.D12.” Res de radiografies a les cames!

21-05-2014
Des de les 17:06 fins a les 20:30 hores
(TRES HORES I MITJA A LA SALA D'ESPERA + 2 hores d'espera d'ambulància)
En lloc d'emetre INFORME DE TRAUMA, se'ns en passa un de NEUROLOGIA! Se'ns comunica que s'hi han fet “analítiques sanguínies urgents”, “exàmens d'orina”, “RX Tòrax”, “TC cranial”, però cap RX a les cames... Continuam amb res de radiografies a les cames!

28-05-2014
Des de les 18:52 fins a les 23:30
(QUATRE HORES I MITJA A LA SALA D'ESPERA + 3 hores d'espera d'ambulància)
Hem d'arribar fins al 28-05-2014, perquè, a la fi, amb un informe de l'estat actual de la usuària del Centre de Dia Oms (“Usuaria de centro de día con impotencia funcional desde hace diez días, rogamos valoración traumatológica para DESCARTAR LESIÓN”) i una sol·licitud d'interconsulta del Centre de Salut (“Agradecería valoración urgente en Trauma y estudio Rx tras caída reciente”), a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases es dignin realitzar les RADIOGRAFIES REQUERIDES.
És en aquesta ocasió quan se'ns comunica el diagnòstic: “FRACTURA DE PUBIS CERRADA”, amb les indicacions de “Reposo en cama. Movilización según tolerancia...” Just el contrari d'allò que se'ns havia recomanat de fer durant els cinc mesos anteriors...

Tot i acudir-hi CINC VEGADES CONSECUTIVES, han hagut de transcórrer CINC MESOS, entre el 17 de desembre de 2013 i el 28 de maig de 2014. En cap de les consultes anteriors, no se li arriba a diagnosticar a la secció d'URGÈNCIES cap casta de fractura.

Tercer: la impossibilitat de traslladar-me a l'hospital dins l'ambulància

Em sembla increïble que, tant a les anades, en les ambulàncies del 061, com als retorns a casa en les ambulàncies del SSA, se m'impedeixi d'accedir-hi, juntament amb la meva dona. Pel trasbalsament que comporta tant a la pacient, que es veu a les mans de no sap qui, com a mi mateix, que m'hi he de traslladar amb un altre vehicle que he d'aparcar i pagar tot el temps que duri l'estada a la secció d'URGÈNCIES.

Quart: la manca de radiografies a les cames de la meva esposa

De res no serveix que expliqui als professionals del servei d'URGÈNCIES que la pacient no pot caminar, que té greus dificultats a l'hora de moure's i que es queixa de molts dolors. Sembla que, en veure la paraula ALZHÈIMER, tots reaccionen de la mateixa manera: això és cosa de MENTALITAT...

Cinquè: triatge incomprensible, inútil i erroni des dels inicis

Ja hi podem dur documents que provenen del Centre de Salut nostre, amb les indicacions precises que assenyalen la necessitat de ser atesos a la secció de traumatologia. No ens serveix de res. Hem de romandre a la sala d'espera, fins que ens cridin per anar al TRIATGE. I aquí, en lloc d'enviar-nos cap a TRAUMATOLOGIA (com indiquen les notes d'interconsulta del PAC nostre), ens remeten cap a NEUROLOGIA.

Sisè: la manca de respecte cap a familiars de pacients d'alzhèimer

Sembla mentida que, com a espòs de la meva dona, segons quin personal hi ha a la sala, no em permet d'estar-hi al seu costat, i he de romandre a la sala d'espera, per “qüestions de protocol”. De molt mala manera se'm trau fora, a pesar dels requeriments que faig a restar-hi. A la darrera ocasió -28-05-2014- em veig forçat, fins i tot, a haver d'emprar el “mètode del crit”, davant d'una situació que, malgrat tot, arrib a besllumar per la porta: hi veig la meva dona, ajaguda ran de la camilla, amb els peus fora, a punt de caure'n! Consider que no és de rebut que es pretengui respectar més el protocol que les persones que en pateixen els desgavells.

Setè: el nombre deficitari de professionals dedicats a URGÈNCIES

Es veu ben a les clares que una mitja dotzena de persones són del tot insuficients per atendre adequadament tots els pacients que acudeixen a l'hospital universitari de Son Espases per la via d'urgència: dos metges, dues infermeres, dos zeladors... i poqueta cosa més s'hi veu.

Vuitè: les esperes perllongades de les ambulàncies, a l'hora de retornar a casa

Una cosa és l'horari d'estada a URGÈNCIES que figura als informes mèdics que se'ns lliuren en haver-hi acabat l'actuació sanitària. I una altra ben distinta, l'estada real al recinte hospitalari per mor del retard en l'arribada de les ambulàncies. (Una mostra evident en són els dos fulls que puc aconseguir el darrer dia: mentre a l'oficial figura que acabam a les 20:29, en realitat, com apareix al segon, no en sortim fins a les 23:28, és a dir TRES HORES MÉS TARD, quan ens arriba l'ambulància assignada). Així ens passa cadascuna de les cinc vegades que hi anam: entre dues i tres hores d'espera de l'ambulància!

Novè: les expenedores de begudes “es beuen” euros irrecuperables

Per si totes aquestes malifetes no bastaven, encara ens cauen a damunt les “polissonades” de les màquines expenedores de begudes. Les dues que hi ha més a prop de la Sala d'Espera d'Urgències, se'ns queden els euros que hi posam, sense que ens facilitin cap producte. Des d'agents de vigilància, se'ns diu que no val la pena d'emprar el telèfon de queixa, perquè no sol servir de res...

Desè: la mala audició, quan es crida per megafonia

L'audiofonia, a l'hora de cridar pel seu nom els pacients d'URGÈNCIES, és pèssima i massa sovint ocorre que s'hi diuen noms distints al mateix moment. Cosa que crea confusions entre la gent que romanem a l'espera de ser cridada.

Onzè: l'incomprensible pagament de l'aparcament per accedir a URGÈNCIES

Davant la tardança a sortir atesos a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases, fa la impressió que fins i tot hi deu haver qualque casta d'acord amb l'empresa adjudicatària del servei d'aparcament de vehicles, perquè s'hi perllongui l'estada de visitants, més enllà de l'imprescindible. No és de rebut que, a més de ser-hi mal atesos, a damunt, hàgim de pagar més de 10 euros en sortir d'una anada i estada més que forçosa al recinte hospitalari.

CONSIDERACIONS:

Primera.

Que s'hagi d'acudir a URGÈNCIES cinc vegades en cinc mesos no resulta gens ni mica agradable per a ningú. Si, cada cop que hi hem anat, hem vist que va en ascens el tractament defectuós cap als pacients que hi hem hagut d'acudir, qualque cosa no funciona correctament dins d'aquest recinte. Necessita mà de metge!

Segona.

No creim que sigui de rebut que, en tractar-se d'acudir a TRAUMA D'URGÈNCIES en quatre ocasions distintes, per caigudes, s'hagi hagut d'esperar la cinquena per fer-n'hi una RADIOGRAFIA LUMBAR. Consider que s'ha de parar més esment a allò que s'assenyala a les notes d'interconsulta.

Tercera.

Hem pogut detectar que la parauleta ALZHEIMER provoca, en gairebé tots els professionals que ens han atès a URGÈNCIES, aquella reacció que sembla indicar que, en tractar-se d'això, cal atansar-se més directament a indicacions de neuròlegs, i que no és l'hora ni la feina de traumatòlegs... Ho consider un error greu que ens ha portat a tractar la meva dona erròniament.

Quarta.

Tenc molt mal d'entendre que, enviats des del Centre de Salut a TRAUMATOLOGIA, no sé si per mor del TRIATGE, se'ns adreci cap a NEUROLOGIA i ens n'hàgim de sortir sense poder comptar amb cap informe mèdic redactat a trauma.

Cinquena.

Consideram molt vergonyós que, en una comunitat autònoma com les Illes Balears -que aporta riquesa i beneficis econòmics a altres comunitats autònomes que al cap i a la fi resulten més ben dotades que la nostra en matèria hospitalària-, no puguem comptar amb el personal mínimament requerit per atendre mínimament dignament les persones que ens acostam, per necessitat veritable, a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.

Sisena.

És vergonyós que, en una comunitat autònoma com les Illes Balears -que aporta riquesa i beneficis econòmics a altres comunitats autònomes que resulten molt més ben dotades-, no puguem comptar amb cap casta d'atenció sanitària, amb ingressos hospitalaris destinats específicament a malalts d'alzhèimer i d'altres demències, sobretot quan precisen d'atencions especials o de cures intensives perllongades. Com pot ser el nostre cas: com es pot dur al propi domicili, de manera adequada, un període de “repòs absolut” durant quaranta o cinquanta dies seguits? Difícilment, una malaltia d'aquestes característiques pot ser atesa convenientment al domicili familiar.

Setena.

Sembla mentida que, a aquestes alçades del segle XXI, encara hi pugui haver empreses expenedores de begudes a centres hospitalaris públics que es quedin amb la recaptació que no els pertoca. La vigilància que s'hi exerceix no serveix per a res. I, com que es tracta d'unes quantitats com 1,50€, al final del dia, de la setmana i del mes, els deu arribar a comportar una summa substanciosa.

Vuitena.

Es fa del tot necessària una millora considerable en l'audiofonia que s'està emprant actualment al servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.

Novena.

En haver d'acudir al servei d'URGÈNCIES per necessitat peremptòria, no és de rebut que, per mor de la demora en l'atenció mèdica i sanitària a dispensar, s'hagi d'enriquir més encara l'empresa concessionària dels serveis d'aparcament de vehicles en zona pública.

Desena.

Consider que no és de rebut que no es pugui emprar, per part del familiar, la mateixa ambulància amb què és traslladada la meva dona, malalta d'alzhèimer, cap a l'hospital de Son Espases.

Onzena.

Veig que, amb el pas del temps, hem anat passant d'una atenció a la demència, pública i gratuïta -dispensada a manicomis i centres psiquiàtrics de caràcter públic-, a una atenció a la demència cada cop més abocada cap a negocis privats que se n'estan lucrant a les totes. NO crec que sigui aquest el millor camí per atendre de la manera millor possible a la ciutadania d'aquestes Illes nostres.

Per tot això,

DEMAN

Que, en prestar atenció a tots aquests punts que he assenyalat fins ara, les autoritats sanitàries de la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears esbrinin, de la manera millor possible i com més aviat millor, quines en són les responsabilitats que s'hi escauen; i que em comuniquin, també com més aviat millor, quines han estat les mesures concretes adoptades per tal que quedin reparades totes i cadascuna d'aquestes deficiències assenyalades més amunt.

NOTA FINAL:
En arribar a ca nostra, des de la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, m'adon que la meva dona, que havia portat ULLERES en entrar, no n'ha duit en sortir...
Hores d'ara, quan ja n'ha transcorregut una setmana, ningú de la secció d'URGÈNCIES no ens ha comunicat cap troballa d'aquestes...

Palma, 2 de juny de 2014.


Cecili Buele i Ramis
DOI: ...
C-el: rodamon@cecili.cat

dimecres, 28 de maig del 2014

Per la via d'urgència, a l'hospital universitari de Son Espases


Una de les experiències més recents, des que començà l'any 2014, ha estat per a mi el fet d'haver hagut de passar unes quantes vegades seguides per la secció d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases, a Ciutat.

Valga'm déus, quines males experiències! Desastroses! Insòlites! Increïbles i inacceptables, de cap de les maneres!

A una illa com Mallorca, des d'on, entre d'altres assumptes, contribuïm de manera tan substanciosa a millorar altres regions d'aquesta “marca egpania” que fa oi an el rei Porc, no podem acceptar de ser tractats d'una manera tan poc respectuosa com la que hem hagut de suportar cada vegada que ens hi hem atansat!

La meva dona, pacient diagnosticada amb la malaltia d'alzhèimer a la secció de Neurologia de l'hospital esmentat -on, per cert, sempre hi hem estat tractats a les mil meravelles per l'equip que treballa amb el doctor Guillem Amer-, cada vegada que ens hem fet presents a la secció d'Urgències, hi hem rebut un tractament que no és de rebut.

Em vull limitar a dir, respecte de la darrera vegada, que ens hi vàrem passar onze hores seguides! Des de les 9 del matí fins a les 22 hores de la nit.

Hi anàvem enviats des del Centre de Salut nostre, perquè se'ns fes una valoració urgent a traumatologia i un estudi radiològic, després d'haver sofert caigudes recents a terra, amb cops distribuïts per indrets diversos, sobretot a les cames i als costats de les anques.

En lloc d'aquest estudi radiològic, 10 dies després, des del Centre de Dia on acudeix la meva dona, se m'indica que a la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, en aquella ocasió s'hi havien fet altres estudis que no tenien res a veure amb el que se sol·licitava.

S'havien dedicat a fer analítiques sanguínies urgents, examen d'orina, radiologia del tòrax i tac cranial (gairebé tres hores aproximades per a cadascuna d'aquestes actuacions!); però no dedicaren ni un minut a fer allò que se'ls havia sol·licitat: valoració urgent a trauma i estudi radiològic després de caigudes a terra recents!

Em fa la impressió que a la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, o bé no es llegeixen els escrits que hi arriben dels centres de salut, o bé volen perllongar l'estada dels pacients perquè se n'afartin i no hi tornin...

El cert és que, en aquest cas, varen fer molt més del que se'ls havia demanat.
Però no feren, precisament, allò que havia estat el motiu principal de la nostra anada a l'hospital.

Mentrestant, aquests darrers dies, les cames de la meva dona ja no donen per caminar... I hem hagut d'adquirir la cadira de rodes que li permeti traslladar-se d'un lloc a un altre...

Mai no sabrem què li hagués passat, si se li haguessin fet les radiografies pertinents i, conseqüentment amb això, s'hi haguessin pres les mesures més adequades.

Però sempre sabrem, i a més a més recordarem i tendrem ben present, que, a l'hospital universitari de Son Espases, a la secció d'Urgències, no s'hi varen fer les actuacions per les quals hi havíem acudit. No hi vàrem ser ben tractats, com ens corresponia. Sinó tractats de molt mala manera.

Per la via d'urgència, al meu modest mode de veure, l'hospital universitari de Son Espases, necessita mà de metge!

NOTA:
A la fi, després que m'he passat unes cinc hores a la sala d'espera d'Urgències, a l'hospital universitari de Son Espases, -no se m'ha permès de romandre al costat de la meva dona, per mor del “protocol” maleït-, gràcies a l'informe que ens facilita esplèndidament el doctor Eugenio José Suárez García, m'arrib a assabentar que la meva dona, pacient dona, ha suportat estoicament durant setmanes seguides una FRACTURA DE PUBIS TANCADA!

A fer repòs, s'ha dit, idò, damunt del llit...
I a mirar d'esbrinar-hi les responsabilitats professionals que hi pertoquin...

dimecres, 14 de maig del 2014

Le felicito, señor cónsul general de España en Lima



Palma de Mallorca, 13 de Mayo de 2014
Consulado General de España en Lima

Señor Cónsul:


Por la presente, me permito dirigirme a Ud. para agradecerle profundamente se haya tomado la molestia en DENEGAR, POR TERCERA VEZ CONSECUTIVA ESTOS ÚLTIMOS TRES AÑOS, el Visado turístico solicitado por nuestra amiga peruana, la Señora Zully Socorro Moreno Romero, justamente un día como hoy, Fiesta de la Virgen de Fátima!

Usted no sabe ni se puede imaginar cuánto nos satisface y alegra saber que ha tomado
esa decisión tan concienzuda, como correcta y justa.

Nuestra amiga piurana, en efecto, no se merece viajar a Mallorca, ni tan siquiera para pasar con nosotros el mes de Julio de 2014, y poder así acompañar con su presencia a mi esposa, mujer de 75 años, diagnosticada con la enfermedad de alzheimer desde hace cinco años. Lo comprendo perfectamente. Las razones humanitarias no tienen cabida en los cajones de la administración consular que Ud. dirige de manera tan eficiente.

A la coletilla de los dos años anteriores, según la cual “no se puede establecer su intención de abandonar el territorio de los Estados miembros antes de que expire el visado” (9), este año se ha visto usted en la imperiosa necesidad de tener que añadir “no ha aportado pruebas de que dispone de medios de subsistencia suficientes para la totalidad de la estancia prevista o para el regreso al país de origen o de residencia, o para el tránsito a un tercer país en el que tenga garantías de que será admitida, o bien no está en condiciones de obtener legalmente dichos medios” (3).

Muy bien. Le felicito, señor Cónsul. Usted sí sabe de qué va la cosa. Por los datos que le he ido aportando durante estos últimos tres años, estoy plenamente convencido de que usted sabe muy bien que nada de lo contenido en el párrafo anterior es cierto, sino todo lo contrario: inclusive me ofrecí, en la primera ocasión, a viajar juntos en su viaje de retorno a Lima... antes de que expirase su visado... Y, siempre, he puesto a su disposición recursos económicos más que suficientes como para que se pudiera enfrentar a cualquier eventualidad que los requiriera.

Si lo que usted quiere manifestar con su DENEGACIÓN es que NO QUIERE que la señora Zully Socorro Moreno Romero viaje hasta donde vivimos nosotros, dígaselo con toda claridad. Y se habrá acabado la historia. Pero no nos tome por tan tontos ni por gentes tan ignorantes: usted sabe a la perfección que nuestra amiga peruana puede contar -podía- con recursos económicos más que suficientes como para viajar como turista hasta Mallorca y permanecer entre nosotros durante todo el mes de Julio de 2014; y usted sabe perfectamente que nuestra amiga piurana estaba en condiciones perfectas para abandonar Europa antes de que expirase su contrato, porque, como ciudadano europeo, lo garantizaba yo mismo, no sólo con mi palabra y mi prestigio personal, sino también con la ley en la mano y mi declaración jurada firmada.
Le reitero mi felicitación, señor Cónsul, por haber cumplido a la perfección, en este caso, con la función consular que se le ha encomendado desde Madrid.


Espero y deseo que, como ya ha ocurrido en demasiadas ocasiones anteriores, no se le cuele nadie más, mucho más indigno, mucho más indeseable, mucho más perverso, mucho más deleznable, mucho más nefasto y mucho más repudiable que nuestra buena amiga piurana: una excelente madre de familia, una mujer religiosa, hacendosa, capaz de llevar a toda la familia hacia adelante, a pesar de las dificultades y con una hijita padeciendo hidrocefalia... durante 17 años seguidos... hasta que se muere...

No como tantos otros peruanos que, lamentablemente, se han hecho presentes en Europa, y están dando tanto que decir y forzando tanto a tener que actuar policialmente con contundencia, debido a unos comportamientos que no pueden ser considerados en nada ejemplares.


Quiero creer y pensar que éstos individuos sí que se merecían obtener la autorización del Consulado General de España en Lima para viajar a Europa. Nuestra buena amiga peruana, no.

Me ahorro tener que repetirle los múltiples argumentos y escritos que le he ido pasando a lo largo de estos tres últimos años, para intentar convencerle de la necesidad y utilidad de conceder a nuestra amiga piurana su necesario Visado turístico. No lo hemos podido conseguir. Le felicito, de nuevo, por su buena gestión llevada a cabo en este caso. Espero se lo compensen con creces Dios y los hombres.

Con mi profundo agradecimiento por haber contribuído usted a ahorrarnos unos euritos, después de los que ya llevamos gastados durante estos últimos tres años con la finalidad de poder contar en Mallorca con la compañía y la presencia de nuestra buena amiga piurana, me despido de usted hasta siempre.

Cecili Buele i Ramis
DOI 41345613P

3.- CARTA RESPUESTA DEL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA

Estimado Sr. Buele, 
 
En respuesta al escrito que ha dirigido al Sr. Ministro, lamento profundamente que usted tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a mi cargo. Desde esta Oficina examinamos con objetividad todos los expedientes de visado y, en caso de no quedar acreditado el cumplimiento de los requisitos contemplados en la normativa aplicable, no nos queda otra alternativa que denegar las solicitudes. 
 
Si la Sra. Moreno no está conforme con la denegación de su solicitud, puede presentar, como se indica en la resolución denegatoria, un recurso de reposición ante el mismo Consulado General en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente a la fecha de notificación o un recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en el plazo de dos meses.

Reciba un cordial saludo,

Andrés Collado González 
 Cónsul General Tfno: +51 1 513 79 30  Fax: +51 1 422 03 47 Email: cog.lima@maec.es Consulado General de España en Lima Los Pinos, 490. San Isidro. Lima 27 www.exteriores.gob.es/consulados/lima
4.- MI ÚLTIMA RESPUESTA AL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA
Palma de Mallorca, 17 de Mayo de 2014
Sr. D. Andrés Collado González
Cónsul General de España en Lima

Sr. Cónsul

Al agradecerle se haya dignado contestarme el escrito que le mandé, debo decirle que no acabo de entender por qué motivos tiene usted que “lamentar profundamente que un servidor tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a su cargo”.

Lo que le he manifestado por escrito al Excmo. Sr. Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación del Gobierno de España, no es otra cosa que “se dignara concederle a usted la más alta distinción que le pudiere conceder dicho Ministerio... ya que a mi modesto entender se la merece, por unas actuaciones suyas tan ejemplares como las que ha venido llevando a cabo, en sede consular limeña, por tres veces consecutivas estos tres últimos años...”

Creía yo que a usted le iba a gustar mucho esa concesión honorífica, y no que iba a lamentarlo tan profundamente! Me tendrá que disculpar mi falta de ignorancia!

Como puede comprender, quien no está de acuerdo con su Resolución denegatoria de Visado, no es tanto la señora Moreno a la que usted alude solamente, como yo mismo. 
 
Soy yo, quien le escribe, el que se ha manifestado profundamente interesado, durante estos últimos cuatro años, en que dicha señora, amiga nuestra desde hace muchas décadas (año 1978...), pudiera venir a Mallorca a acompañar a mi esposa -enferma de alzheimer- ni que fuera solo un mes durante el verano...

Es por ello que fui yo, y no la señora Moreno, quien realizó los trámites pertinentes para cursar TRES CARTAS INVITACIÓN ante el Ministerio del Interior, en la Dirección General de la Policía del Cuerpo Nacional de Policía en Palma de Mallorca, firmadas por mí mismo los años 2012, 2013 y 2014; fui yo quien ingresé en su cuenta corriente las cantidades económicas que se le exigían para poder viajar a Europa; fui yo quien reservó todos los años en agencia de viajes los correspondientes billetes de ida y vuelta a su nombre; fui yo quien me comprometí a tenerla alojada en nuestro propio domicilio durante todo su tiempo de permanencia en España; fui yo quien me comprometí a que saliera del territorio español en el plazo de vigencia de su posible Visado, etc.

Usted sabe muy bien que no es solamente a la señora Moreno a quien afecta su Resolución denegatoria de Visado. Es sobre todo a mí y a mi esposa, a quienes nos duele en el alma no haber podido conseguir del Consulado General de España en Lima, por las vías legales, lo que tantísimos peruanos consiguen por otras vías (que me imagino que usted conoce mucho mejor que yo, por el cargo que ostenta: falsos contratos de trabajo, falsos contratos matrimoniales, falsas reagrupaciones familiares...) Para qué le voy a contar!

Por otro lado, como usted sabe, de nada nos ha servido, tampoco, haber solicitado y sufragado los gastos de un abogado mallorquín que nos ayudara en la presentación del RECURSO DE REPOSICIÓN a que usted se refiere. También fue DENEGADO por el Consulado que se encuentra a su cargo.

Y tampoco nos resultaba factible, como sabe usted, PRESENTAR RECURSO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid. Por la imposibilidad de que éste resolviera en los plazos prefijados.

Tampoco quiero pasar por alto mis múltiples comunicaciones personales a ese Consulado que tiene usted a su cargo, informándole detalladamente sobre mi situación económica, profesional, familiar, etc.

Le tengo que agradecer que, en esta ocasión, por lo menos he podido conseguir se dignara contestarme el escrito que le envié, con copia al Señor Ministro y al Señor Cónsul del Perú en Palma de Mallorca.
Lamento profundamente que la imagen de España en Europa, a los ojos de muchos ciudadanos deje tanto que desear. Y que a los ojos de muchos latinoamericanos muchísimo más. En lugar de abrir puertas a gentes honestas, laboriosas, ejemplares, modestas, se están dando demasiadas facilidades a gentes indeseables que no tendrían que haber pisado nunca territorio español...

Suya es la responsabilidad, que yo me limito a reconocer y a acatar. Aun cuando no comparto esa manera de proceder tan poco humanitaria que usted difunde, con resoluciones denegatorias tan difíciles de comprender.

Siga, pues, por este camino, señor Cónsul. Quizás, con el tiempo, llegue a hacerse merecedor de esa distinción honorífica a la que me refería al principio de mi escrito.

No olvide nunca, sin embargo, que le habrá llegado por haberse atrevido a denegar unas autorizaciones administrativas que en sus manos estaba haber podido conceder.

Atentamente,
Cecili Buele i Ramis
DOI 41345613P