Amunt els pobres, i qui hi creu, en la seva riquesa!

“Visca per sempre aquest Déu i Senyor nostre!
Que fa obres meravelloses i potents.
Prefereix, per damunt tot, la poca cosa d'una esclava,
i arracona tot aquell qui manté son cor altiu.
Ell fa caure del trono el poderós,
i fa pujar per amunt la gent humil.
Omple de béns la barraca del més pobre,
i deixa ben buit el palau de qui es fa ric.
Es mostra, així, protector del nostre poble...”
(Lc 1,46-56)

El 15 d'agost de 2008, el mateix dia que arreu del món catòlic s'esmenten, a les misses, les expressions més revolucionàries que s'hagin pronunciat mai al llarg de la història -posades en boca d'una jove palestina, de nom Maria, la mare de Jesús de Natzaret-, un ciutadà paraguaià, d'origen molt humil, fill d'una família molt modesta, assoleix al Paraguai la Presidència de la República.

Fernando Lugo Méndez, un ex-bisbe de l'església catòlica, practicant de la teologia de l'alliberament, nascut fa 57 anys a San Solano, comunitat situada a uns 400 quilòmetres al sud de la ciutat d'Asunción, al departament d'Itapua, assumeix la més alta instància governamental paraguaiana, enmig d'una gran expectativa ciutadana sobre les actuacions i bons efectes del seu nou govern.

El 20 d'abril de 2008, amb el vot de 766.500 electors, contra 573.900 del Partido Colorado, guanya els comicis. I, amb això, fa que quedin enrere 61 anys consecutius d'hegemonia del partit conservador, 34 dels quals corresponen al govern d'Alfredo Stroesner, considerat un dels dictadors més sanguinolents d'Amèrica Llatina.

Des de l'entusiasme fanàtic de la gent que considera Fernando Lugo com el profeta del Nou Paraguai, fins als que consideren que mai no en farà cap, de miracle, passant per qui desitja que no es posi mai a les ordres del veneçolà Chavez, ni segueixi el camí del bolivià Morales... les opinions sobre Fernando Lugo es mostren molt diverses i disperses arreu d'Amèrica Llatina.

Fernando Lugo inicia el seu mandat de cinc anys com a president de la República amb el 93% de popularitat, segons dades d'una enquesta realitzada al Paraguai.

Davant la creença que certs problemes com els de l'educació, l'ocupació laboral o la salut es poden anar solucionant de mica en mica; però que la corrupció, encara que pugui anar minvant, continuarà vigent al Paraguai... Fernando Lugo, que es considera “un paraguaià humil d'un racó bell del Sud”, manté ben ferma l'esperança en la capacitat de regeneració de la vida democràtica que manté el poble paraguaià.