Sóc un rodamón: Quina cultura interessa difondre, des de les nostres institucions públiques?

Dissabte 30 d'agost de 2008, certa gent de Mallorca, amant de la cultura catalana, el consideram un dia memorable per a la nostra música clàssica.

Al Teatre Principal de Palma acudeixen centenars de persones delitoses d'assistir al concert que hi dirigeix el mestre Salvador Brotons.

El compositor i director és molt conegut a Mallorca, per haver-s'hi exercit durant anys al front de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears-”Ciutat de Palma” (1998-2001).

La novetat, emperò, rau en el fet que, per primera vegada, actua a Mallorca l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Una formació ideada l'any 2004, creada i mantenguda d'aleshores ençà per la tossuderia inigualable de la professora mallorquina de música, Magdalena González Crespí.

(Fotografia de l'OJIPC publicada per Núria Rincón al Diari de Balears, 31-08-2008)

Si qualcú para esment a la darrera pàgina del full del programa que s'hi reparteix, pot pensar i creure que, amb uns patrocinis com els que hi apareixen i amb uns organitzadors com els que hi figuren, tot va damunt rodes...

Qui sap de què va la cosa, en pot extraure altres conseqüències, ben distintes!

En comentaris fets durant el temps de descans, s'escolten comentaris provinents d'alguns alts càrrecs públics institucionals: lamentant-hi la poca assistència de públic...

“Amb la publicitat institucional que n'heu fet vosaltres! -els vaig escometre enfurismat- No n'hi ha, ni per omplir mitja dotzena de files..!.”

Efectivament, arriben a reconèixer que la publicitat institucional d'un acte cultural d'aquelles característiques no ha estat a l'alçada de les circumstàncies...

Això sí, només de Mallorca, entre moltíssims d'altres, hi figuren els anagrames de l'Obra Cultural Balear, la Fundació Baleària, el Forum Musicae, l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Departament de Joventut i Igualtat, el Departament de Cultura, l'Institut d'Estudis Baleàrics, el Govern de les Illes Balears... Entre moltíssims d'altres!

Hores d'ara, ningú no sap que cap d'aquestes entitats -que hi figuren com a patrocinadors- hagi fet la més mínima publicitat d'un acte cultural com aquest, en cap mitjà de comunicació de Mallorca: cap televisió (i n'hi ha a balquena), cap ràdio (i n'hi ha a farfallons), cap diari (i n'hi ha més de quatre)... Qui s'ha atrevit a fer-ne, s'ha limitat a emprar-hi la xarxa d'internet (que, tothom sap molt bé, hi té accés tothom!)

A primer cop d'ull, xoca una mica comprovar que sí s'han apressat a fer publicitat d'altres actes “culturals” realitzats en aquests dies a Mallorca...

Cap ni un d'aquests, emperò, port al nom les malaurades parauletes que cauentan malament en certs redols institucionals públics de les Illes Balears i Pitiüses: dos mots considerats nefasts, “Països Catalans”.

Pentura és per aquí, per on es pot trobar alguna explicació que resulti mínimament comprensible a una intel·ligència de nivell mitjà...

Tant de bo que els màxims responsables de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, en romanguin sempre al marge, d'aquestes esbiaixats maltractaments. I que s'apressin a mantenir durant molts anys la pràctica (aplec de joves d'entre 18 i 26 anys d'arreu dels Països Catalans), la tasca (redescobrir patrimoni musical dels Països Catalans), l'objectiu (fer conèixer obres simfòniques de compositors dels Països Catalans), la dèria (atendre el repertori musical dels Països Catalans elaborat-arraconat durant el segle XX), la fita (record i memòria del rei en Jaume arreu dels Països Catalans), l'himne (La Mata de Jonc, que representa des de fa segles la unitat dels Països Catalans) i, sobretot, el nom: Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC)

.N'hi ha que continuam creient que és una de les maneres millors d'entrar i romandre dins la nova Europa que puja: nacions com la catalana s'hi estan fent un lloc cada cop més rellevant. També per la via del llenguatge universal que representa la música clàssica.

Que “units pels diferents accents d'una mateixa llengua -la llengua catalana-, i amb la música i la llengua com a vincle d'unió, en un segle XXI controvertit, barrejat, multicolor, mestís, multiètnic, pluriracial, vulguin donar a conèixer al món el nostre patrimoni cultural: les nostres músiques, músiques que ens parlen d'allò que fórem i d'allò que som...” (Forum Musicae)

Cecili Buele i Ramis

Mallorca, 31 d'agost de 2008