El "Señor de los Milagros" al Perú

Darrer dia del mes d'octubre de 2009, “El Mes Morado” al Perú, i m'arriba des de Lima un escrit que no puc deixar de reproduir en aquest blog meu.
Una reflexió breu sobre el que és i comporta “El Señor de los Milagros” en un país ric i enriquidor d'Amèrica Llatina.
Va acompanyada d'enllaços força il·lustradors.
El signa “Lourdes”. Li ho agraesc vivament.

“EL PATRÓ DE LIMA, MIRACULÒS SENYOR...
Benvolguts Amics,
Avui toca compartir amb tots vosaltres el que em sembla un dels fets distintius de casa nostra:  la FESTA DEL NOSTRE SENYOR DELS MIRACLES a l'Octubre -si m'ho permeteu faré servir el castellà per referir-me al nostre Patró ja que amb això es farà patent el sincretisme que n'hi ha al darrera d'aquest culte-. 

Gràcies al "Señor de los Milagros"  ens podem adonar (n'hi ha molt d'altres exemples al llarg del Perú així com per tota Sudamèrica) que les polítiques d'assimilació  quan tractan d'aplicar-se a pobles amb una gran riquessa, amb un vast fons cultural... i una singularitat impossible d'expressar amb el bagatge portat pel grup "dominant"... esdevenen estímuls per a construir noves realitats, noves formes d'integració...  Així doncs, el triomf del que "venç"  mai és absolut... i al derrotat no el podem anomenar "vençut"...   Crec que tots dos es fiquen en una mena de diàleg, no amb el cap  (no és una "conversa" entre dues entitats individuals, ni tampoc un "compartir")... però amb l'entranya -amb la qual cosa pot prende forma d'una lluita, de vegades-.   L'entranya comporta fetge... i tambè comporta cor...   En aquest tipus d'integració que procedeix d'un intent d'assimilació... n'hi ha de passió, n'hi ha molt d'emoció... no ens podem queixar doncs, de falta d'intensitat...   Tractar de contemplar tot això des de la dolça llengua Catalana, cosina germana del formòs Occità,  pot ser una mica difícil... però és part d'allò que em toca essent una Catalanòfila crescuda en aquestes terres del sud del món... amb els seus forts contrastos (les seves oposicions complementàries).   
Com la vida que n'hi és sempre endarrera de tots els processos humans (tambè aquells que comportan una alta dosi de patiment, i fins i tot de mort), obra amb saviesa... aquí a Perú, i a Lima... vam tenir la sort -com mostra d'aquesta saviesa-  de rebre els africans (àrabs i negres)... I ells van catalitzar el mestissatge... la cuina criolla és filla dels ingredients nostres i de la condimentació àrab (portada per les dones morisques dels conqueridors, les primeres del "vell món" que en van arribar a aquestes "noves" terres)... una de les nostres majors -si no la més gran- manifestació devocional (pan-peruana...) el culte al "Señor de los Milagros", és fill de la convivència al raval de la Lima del segle XVI dels antics pobladors de la val de Lurín (Pachacàmac) amb els esclaus i lliberts negres d'Angola....
Octubre doncs, és el nostre "Mes Morat".... El "Señor de los Milagros" ja no és tan sols un fet local -des de la seva mil·lenària funció de déu dels terratrèmols, mai podria haver-ho estat-  però és l'aglutinant del nostre poble.   
Precisament fa pocs dies que hem rebut a Lima la visita d'una delegació de MATARÓ de camí cap  a Puno;  quina il·lusió m'hauria fet poder compartir amb aquests bons Amics tot això que ara us explico!... i fer-ho des de l'Atri de l'Esglèsia de Les Nazarenes on es troba el nostre "Señor"...  Ells haurian pogut contemplar la devoció de la nostra gent, sentir el sorroll dels venedors de records, veure i potser tastar  els nostres torrons a les paradetes (amb els vostres tan sols comparteixen el nom... res a veure amb l'ametlla.... de fet em sembla que la recepta és una adaptació feta al segle XIX d'algun pastís francès... tot i que la tradició ens expliqui que la seva creació va ser un fet miraculòs...com tot el que es troba al voltant del "Señor")...  
Ja que tot arriba al seu temps... potser aquesta sia la millor manera per a compartir la festa del "Señor de los Milagros"... amb els amics que ara són a Puno i tambè amb tots vosaltres...  He volgut introduïr-vos al significat... del nostre "Mes Morat"... i ara mitjançant les imatges penjades al "youtube" podreu contemplar els fets...´
Trobo molt important no perdre de vista que la força simbolitzada pel "Señor de los Milagros" té a veure amb allò que es troba a sota i a dintre de l'escenari de la nostra vida com poble -i com persones individuals-... i que s'ha de conèixer... D'altra manera les nostres construccions (i no faig referència tan sols a les edificacions materials...) no sobreviuràn molt...   Estem parlant d'un senyor dels terratrèmols... fenòmen característic del nostre territori.   I encara no hem acabat (potser ni tan sols començat) d'esbrinar mitjançant l'arqueologia o l'etnohistòria   quina era la manera que tenien els pobladors nadius abans del XVI per relacionar-se amb aquest fenòmen... i quines  estratègies tenien per no patir massa amb les effectes dels terratrèmols.     Aleshores aquesta manifestació devocional no hauria d'esdevenir tan sols un fet folklòric o turístic... caldria fer una reflexió per a comprendre millor la
 mentalitat peruana...  vet ací el sentit d'aquesta comunicació... (i tambè la meva forma d'honorar el "Señor")...
 
El programa "A la vuelta de la esquina", presentat per l'actor Gonzalo Torres ens ofereix una de les millors descripcions que he trobat del significat del "Señor de los Milagros".
1, 2, 3.
 
L'Himne al Señor de los Milagros,  cantat a la mateixa Església de les Natzarenes... per les senyores cantaires de la germandat del "Señor", amb la cantant (de música criolla)
Julie Freundt
 
Potser hàgiu sentit parlar del senyor Nicomedes Santa Cruz, un peruà de raça negra... gran periodista i  investigador de la cultura popular... i és clar, de les tradicions i els ritmes negres del Perú...  Vet ací una de les seves composicions per a honorar el SEÑOR DE LOS MILAGROS...
 
Els artistes peruans més reconeguts (entre ells el nebot d'en Nicomedes, en Rafael Santa Cruz) reten homenatge al SEÑOR... amb una sort de ritme negre i crioll...

  Els joves del grup de rock "Los Vespa"... versionant l'Himne del Señor de los Milagros ...

  I si potser voleu demanar el Senyor alguna cosa... vet ací el seu Altar Virtual...
 
Com sempre moltes gràcies per la vostra acollida... gràcies de debò ja que comunicar-me amb vosaltres (entre moltes altres coses) m'ajuda a traslladar -a poc a poc- a la vostra dolça llengua,  la singularitat de les nostres terres... 
 
Una abraçada forta des de Lima,
 
Lourdes
 
Nota.  Per a aprofundir el significat de Pachacàmac,  afegeixo l'episodi de "A la vuelta de la esquina" on es tracta del Santuari Prehispànic.