Segon Congrés de Jubilats per Mallorca: les pensions

RESOLUCIÓ DEL SEGON CONGRÉS DE JUBILATS PER MALLORCA

L’assemblea del segon congrés de Jubilats per Mallorca, reunida al monestir de La Real el dimarts dia 20 d’abril de 2010, expressa el seu esglai i la seva discrepància davant l’allau d’informacions, comentaris i criteris que proposen un ajornament de les edats de jubilació i que posen en dubte la viabilitat del sistema de pensions.

Són antics els anuncis que les pensions no aguantarien i que calia fer assegurances privades de pensions, però mentre la Seguretat Social ha anat millorant de salut i finançant, en part, alguns dèficits dels comptes de l’estat, allò que ha estat a punt de fer fallida ha estat el sistema bancari privat el qual ha hagut de ser estalonat amb garanties i amb intervencions públiques.

Si quan les pensions suposaven poc més del 3 per cent del PIB i deien que en passar del 6 per cent ja no serien viables, ara que ja passen del 8 per cent i diuen que no seran viables en arribar al 15, per què els hem de creure?

Parlen del futur envelliment de la població quan a les escoles hi ha més al·lots que mai i n’han de fer de noves a la carrera. Per què aquestes mesures? Diuen que és perquè augmenta la mitjana de vida -i fan els càlculs com si tot aquest augment fos perquè la gent mor més vella sense tenir en compte que, afortunadament, no hi ha tanta de gent que mori d’infant o de jove- i ho diuen quan ja han reconegut públicament, (això sí, sense repetir-ho gaire), que les generacions que han anat naixent els darrers anys i les que vagin naixent a partir d’ara tendran una esperança de vida inferior a la dels seus pares, a conseqüència de les condicions ambientals i d’altres.

Què volen? Desmantellar els sistemes de benestar social? Minvar els drets dels treballadors? No han hagut d’intervenir ja per salvar un sistema que diu basar-se en la no-intervenció? No ha hagut de ser ja la cosa pública que salvàs l’esclat d’allò privat?

Cal millorar, certament, la gestió dels recursos públics i evitar-ne tots els abusos, però això no es fa privatitzant les empreses públiques que tenen beneficis ni subvencionant empreses privades que tenen consells d’administració els membres dels quals s’autoadjudiquen pagues escandalosament multimilionàries. Els mateixos organismes i les mateixes persones que ens han duit a l’actual crisi econòmica, no podran fer-nos creure que de la crisi n’hem de sortir jubilant-nos més vells, cobrant més poc i tornant-los a confiar els nostres doblers per garantir-nos les jubilacions.

Encoratjam la gent a defensar els drets socials i laborals que són propietat del poble que els ha conquerit amb molt d’esforç, si fos lícit desposseir-nos d’allò que és nostre, també seria lícit desposseir els propietaris dels mitjans de producció.

Monestir de La Real, 20 d’abril de 2010