La xarxa, més pobra i més cara, a l'Àfrica negra!

Seria interessant arribar a saber per quines cinc-centes, a l'Àfrica més empobrida, les noves tecnologies de la informació i la comunicació hi resulten molt més cares i pobres que a Europa.

M'agradaria arribar a tenir qualque explicació mmínimament raonable sobre aquest assumpte que m'interessa ben molt.

Acab de saber que, per comunicar-me amb amics que pugui tenir a l'Àfrica subsahariana, des d'Europa estant, no tenc altra sortida que fer-ho per “telefonia satèl·lit”!

Em ve al cap allò que fèiem a la dècada dels anys 70 a Burundi: la comunicació “telefònica” amb Mallorca per via “radiofònica”...

Ara, en ple segle XXI, es veu que això d'internet, als països més empobrits de l'Àfrica negra, va com com va. I tampoc no va igual que a Europa.

Si en alguna ocasió, des de Mallorca estant, hi he enviat correus o ressenyes de documents publicats a internet, gairebé sempre s'han quedat sense poder-ho veure allà. Se m'explica que els ha arribat “per telefonia satèl·lit” i que aquest procediment els resulta caríssim!

Per això, no queda altre remei que haver-se de limitar a emprar-hi el correu electrònic. I, per afegitó, seguint la “clàusula restrictiva del missatge” que impedeix d'accedir a correus que s'excedeixin dels 100 Kb.

Amb això, veig ben a les clares una de les grans incongruències del correu electrònic: qui paga més, no és qui envia des d'Europa, sinó qui rep el correu a Àfrica, abans i tot de saber si li interessa el paquet enviat.

A Europa, amb l'establiment de les tarifes planes, no fa gaire falta fixar-se en la quantitat de Mb que hom utilitza, A un ordinador de l'Àfrica negra, en canvi, un powerpoint de 2 Mb no hi entra o fins i tot pot arribar a bloquejar totalment “la safata d'entrada” del correu electrònic.

Per això, al continent africà s'han de prendre mesures que, normalment, comporten haver de limitar-se a escriure una carta o enviar un escrit sense fotos, i no arribar així als 100 Kb.

Des d'Europa estant, cal tenir presents totes aquestes indicacions que jo desconeixia fins fa poc. Això m'explica clarament la manca de resposta que havien tengut els meus missatges enviats més enllà del desert del Sàhara fins ara...

Ara que sé tot això, em limitaré a enviar-los unes retxes ben escrites i sense fotos, de manera que no se n'excedeixin els 100 Kb.

Gira amahoro n'ukuri!