A Mallorca

dissabte, 26 de març del 2011

Primera sessió de Junta directiva d'AFAM

La meva primera participació en la reunió de la Junta Directiva de l'Associació Familiars d'Alzheimer -AFAM- com a vocal, m'ha servit avui mateix, entre d'altres aspectes, per veure una mica més de prop certes dificultats concretes amb què es troba una entitat com aquesta, quan vol afanyar-se a prestar el millor servei possible a les persones que en són afectades i que s'hi atansen.

S'hi veu ben a les clares que la desena de persones, que envoltam la taula ovalada, compartim les mateixes ganes d'anar millorant, en la mesura de les nostres possibilitats minses, l'atenció que l'associació vol dispensar a les persones i famílies que s'hi interessen.

No passa dia, segons se'ns diu i podem comprovar “in situ”, que no hi hagi qualcú que s'acosti a les instal·lacions -situades al carrer de Fra Juníper Serra, de Palma-, on mantenim la reunió, per demanar-hi informació i recaptar-ne la col·laboració...

El personal que hi treballa l'atén amb molta cura i amabilitat.

De famílies amb algun membre afectat per la malaltia d'alzheimer, segons es veu, n'hi ha moltes més de les que pugui semblar a primer cop d'ull entre nosaltres. I, malauradament, no sempre les institucions públiques romanen ben disposades a prestar-hi l'atenció que requereix una situació com aquesta.

Com qualsevol altra entitat, veig que aquesta associació no està gens ni mica exempta de dificultats d'ordre intern (espais adequats, personal disponible, material convenient, instal·lacions adients, recursos econòmics suficients, participació activa dels socis, coordinació interna, etc.) i de dificultats que li sorgeixen de l'exterior (aplicació de les institucions públiques, col·laboració amb centres hospitalaris, relació amb altres entitats, finançament bancari, etc.).

Dificultats, moltes. Facilitats, més tost poques!

Coincidint més o manco en el temps que m'acost a AFAM, m'adon que també hi ha altres centres que es dediquen a atendre persones afectades per l'alzheimer.

Veig, per exemple, que un centre de dia, anomenat Mente, situat al carrer José Rover Motta de Palma, presta atenció a una trentena d'ancians amb aquesta malaltia...

Veig, també, que s'insinuen certes divergències entre l'atenció pública d'aquesta malaltia i la col·laboració privada d'organitzacions no governamentals.

De moment, em consider com un d'aquells aprenents que no té res més valuós a fer, ara per ara, que observar, atendre, escoltar, demanar, informar-se... per tal d'esdevenir qualque dia un dels membres més actius a l'interior d'aquesta Junta Directiva que, durant els darrers 19 anys, ha duit a terme una tasca gegantina en aquest àmbit concret de la nostra societat mallorquina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada