És un dels integrants d'aquell famós grup de franciscans que tocaven la guitarra i cantaven cançons, a la dècada dels anys 60, i que duia el nom de “Los 4 de Asís”.
Feia temps que no ens vèiem. L'he trobat molt bé, d'aspecte físic i d'ànims... Es veu que els aires de La Rioja natal, on hores d'ara viu i resideix, li cauen molt bé...
Aquesta topada fortuïta, per un dels carrers de Palma, m'ha duit al cap el record de les imatges i les veus d'aquells quatre religiosos mallorquins de la T.OR. de Sant Francesc que aleshores, entre els anys 1963-72, cridaven poderosament l'atenció a l'interior d'una societat com la mallorquina, poc avesada a veure novetats d'aquelles característiques: portaven l'hàbit franciscà i, amb la guitarra a la mà, es dedicaven a cantar cançons fora del convent i a gravar-ne discos...
Record molt bé els noms dels quatre primers estudiants franciscans creadors del grup, pel fet que aquelles actuacions seves coincidien amb els anys darrers dels meus estudis eclesiàstics: Fra Francesc Escanelles (una mica parent meu, en ser d'Ariany), Fra Antoni Mulet, Fra Joaquim Tevar i Fra Adolfo de Villarroya.
Uns tres anys després de la seva creació, l'any 1966, quan ja se n'havien gravat uns quants discos i el grup s'havia fet molt famós, es va haver de dissoldre: dos integrants havien cantat missa i un tercer havia estat destinat a Amèrica Llatina...
Serveixi aquest esment breu, si més no, per retre homenatge, senzill i modest, a aquest quartet d'homes dedicats a escampar, a tots vuit vents del món, els seus sons musicals, d'una manera que aleshores resultava tan singular com la mateixa generació “yeah-yeah”...
Record molt bé aquell grup. Jo anava a Sant Francesc i els vaig veure actuar moltes de vegades. La darrera, a la festa anual del psiquiàtric de Palma l'any 1964, on estrenaren una cançó en català: Ma mare. Tenc els seus dos discs. Hi ha una "yenka" franciscana, una creació sobre l'aleshores popular sèrie televisiva "El fugitivo" i una versió curiosa de la "Resposta està en el vent" de Bob Dylan que substitueixen vent per temps. El teu parent, Cil, va morir molt jove. Antoni Mulet, bon músic algaidí, va penjar els hàbits. Adolfo Villarroya va col·laborar amb S'Arenal de Mallorca els anys 90. De Joaquim Tebar no n'he sabut noves.
ResponEliminaEren temps d'il·lusions: Tot i la dictadura franquista, s'acostaven temps d'esperances.
BALUTXO
M'alegra, Tomeu, saber que mantens el record d'aquest grup!
ResponEliminaRecord aquells temps. Jo tocava amb "Los Cromaticos" a la Bitàcora de l'Hotel Jaume I al passeig Mallorca. I sentia parlar molt dels 4 d'Asis. Abans que ells, al Seminari en Joan Matas, que viu a Estat Units, i jo ja tocavem la guitarra i cantavem les cançons del P. Duval, "Senyeur, mon ami" i altres de meves. Trencavem moltlos. Anyor aquells temps. Una abraçada, Cil.
ResponEliminaHola atots si voleu recordar grups dels 60 i 70 espanyols, us convido a veure el blog http://viejopickup.blogspot.com/
ResponEliminahi ha de tot, també mallorquins, Beta, Delfines, Four Winds, Bohemios, talayots, 5 del este, z-66, zebra...