Himne de l'ONU, de Pau Casals, al Senat d'Espanya (2)

Una molt mala resposta governamental a unes molt bones preguntes parlamentàries!

Després que el senador autonòmic Pere Sampol, el 22 de febrer de 2011, formulàs una sèrie de preguntes al Govern espanyol, relatives a la commemoració del concert que Pau Casals va fer el mes d'octubre de 1971, interpretant l'Himne de la Pau que li havia encarregat el secretari general de l'ONU U Thant, han hagut de transcórrer més de tres mesos fins que no s'ha disposat de la resposta escrita corresponent que hi ha volgut donar el Govern espanyol.

Ni si fóssim nins de uè! Com sol succeir en casos com aquest, el contengut de la resposta governamental és el que és i no sempre s'adiu amb allò que hauria de ser o es voldria que fos: mínimament congruent, mínimament respectuós amb qui l'ha formulada!

D'una banda, el Govern espanyol (Ministeri d'Afers Exteriors?) diu que l'ONU ha reconegut la necessitat de dotar-se d'un himne oficial, però que encara no n'ha pres cap decisió al respecte.

A banda que estaria bé poder disposar de tota quanta documentació escrita hi pugui haver sobre aquest “reconeixement de la necessitat”, es passa per alt que Pau Casals ja en va rebre l'encàrrec, del mateix secretari general U Thant, l'any 1971, i que el va compondre, el va interpretar i el va dirigir! Ja hi ha un Himne de l'ONU, interpretat a la mateixa seu de Nacions Unides, dirigit pel mestre Pau Casals!

Afegeix el Govern amb la seva resposta que, en cas que l'ONU en permetés el debat, el Govern d'Espanya donaria suport a l'elecció d'una composició de Pau Casals que tengués relació amb Nacions Unides.

Apunta clarament cap a una composició (?), no directament cap a LA composició ja realitzada, intepretada i dirigida per Pau Casals!

El Govern espanyol esmenta, amb la seva resposta escrita, alguns actes realitzats per l'Ambaixada d'Espanya als EUA, com són ara la imposició de la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica a la vídua de Pau Casals, Marta Casals, o l'assistència de l'Ambaixada d'Espanya a Washington (sic) al concert organitzat pel Kennedy Center a Washington, amb la finalitat de commemorar-hi el 50è aniversari del “repertori” (l'entrecomillat és meu) que Pau Casals va interpretar l'any 1961 a la Casa Blanca davant del president John F. Kennedy...

Tot això està molt bé, però què en diu la ministra d'Assumptes Exteriors, com a resposta clara a les preguntes clarament formulades pel senador autonòmic Pere Sampol, portaveu del Grup Parlamentari Mixt al Senat d'Espanya, sobre el compromís anteriorment expressat pel ministre d'Assumptes Exteriors, senyor Moratinos?

• Què en diu, de fer gestions davant del secretari general de Nacions Unides encaminades a oficialitzar l'Himne de Pau Casals?
• Què en diu, de les actuacions realitzades pel Ministeri fins ara?
• Què en diu, de les gestions que s'han de fer d'ara endavant per promoure el reconeixement oficial de l'Himne de les Nacions Unides de Pau Casals i Winstan Hugh Auden?
• Què en diu, d'aquella presumpta bona disposició ministerial a donar suport a la celebració del concert commemoratiu?

Idò, tan senzill com això:

“Que el Govern d'Espanya veu amb gran satisfacció les iniciatives dels Governs de Catalunya i de les Illes Balears de celebrar un concert de commemoració que serveixi per recordar l'estrena de les obres (sic) de Pau Casals.”

Idò, què vos pensàveu? Que no vos ho esperàveu? D'això, se'n diuen respostes plenament satisfactòries (deu ser per a qui les dóna!).

Amb respostes governamentals com aquesta, no resulta gens estrany que uns governants com aquests vagin perdent la confiança de la ciutadania! Feien comptes, així, de tornar a tenir els vots dels electors? Vaja, com si l'electorat d'avui dia encara se xupàs el dit, com semblava que feia en temps passats...