“Avui, germans, ens reunim, en el nostre temple major, tot recordant el dia que un grapat de cristians, encapçalats pel Rei En Jaume, entraren en la Madina Mayurqa, al crit de Santa Maria, Santa Maria, ajuntant així les nostres terres a la fe cristiana i a la cultura, ara dita occidental, hereva de l’esperit de l’Imperi romà, i que arraconà el que aportaren els àrabs l’any 902...
Aquells homes trobaren restes dels antics balears que havien conegut i estimat Jesús, petites esglésies, Fonts de baptisme que parlaven de cristians com ells. Sentien goig dins el cor de veure que havien posat fi a 327 anys de presència sarraïna...
Crearen 35 parròquies on alimentar la seva fe, però també aixecaren 6 hospitals en la Ciutat i 13 a la Part Forana. Enmig de les dificultats de la vida, i mirant de superar la flaquesa humana, aquells homes, els nostres avantpassats, volien ser seguidors d’Aquell que ens havia dit: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” Mt.25,40....
Trinitaris i Mercedaris curaven de visitar la nostra gent per recaptar almoines i poder fer tornar als mallorquins captius... L’obra del framenor llucmajorer Bartomeu Catany va posar en pràctica les Obres de misericòrdia, que s'havien après en la Doctrina...
El Bisbe Simó Bauçà i Sales (1608-1623) feia repartir cada dia 100 racions de pa, carn i vi... Treballà perquè els pobres poguessin aprendre un ofici; maridà infinitat de donzelles.
Li ajudaven a la feina tant els P. Julià Fontirroig i el P. Guillem Malferit, frares dominics com ell, com el seu capellà Mn. Jaume Pons.
El Bisbe Baltasar de Borja i Velasco (1626-1630) passà per orde als 5 Rectors de Palma que donassin menjar als pobres que anaven a les parròquies, i si hi havia malalts que no poguessin pagar les medicines o els metges, ho pagassin i li passassin la factura...
La gestió del Bisbe Rocamora (1645-1653), quan les males anyades ja començaven a fer-se notar entre la gent, però sobretot en la pesta de 1652 ajudà materialment als qui patien o estaven malalts...
El jove jesuïta P. Ignasi Fiol i Tomàs el 18 de juny de 1677 funda la Misericòrdia vora l’Hospital de La Sang, edifici que, remodelat, ara empram per altres activitats, on s’havia d’atendre a tanta gent que aleshores hi havia per Palma acaptant i cercant alguna cosa per poder sobreviure.
Així podríem anar esbrinant multitud de persones i d’accions que els seguidors de Crist, en aquesta bella terra, hem anat fent...
Durant la postguerra fou magnífica i esgotadora la tasca que la gent d’església, empesa per la caritat cristiana, va fer per donar roba, casa, aliment, medicina, feina, amistat... a tants externs que arribaven a Mallorca...
El bisbe Jesús Enciso dia primer de Maig de 1960 convidava els capellans a participar en la I Assemblea Diocesana de Caritas, que se celebraria al Seminari Vell dia 21 de Maig: “perquè no hi hagi en la Diòcesi cap pobre que no pugui rebre l’ajuda suficient per cobrir les necessitats bàsiques”.
El Papa Pius XII havia establert aquesta institució d’església l’any 1950, ara els Bisbes anaven posant la Caritas Diocesana en cada una de les seves esglésies particulars.Enguany hem celebrat els 50 anys d’aquesta institució entre nosaltres...
Som Església vertaderament en un poble, i volem posar mà davant tanta injustícia que ha generat una època de bonança econòmica que ha passat Mallorca.
Però també en aquests moments veim com el nostre propi poble, poble petit i minoritari davant el moment globalitzador que vivim, no ho té gaire fàcil.
Les paraules clarividents del Papa, avui Beat Joan XXIII, en el mes d’Abril de 1963, ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines...
La Pacem in terris demanava que a tots el grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent i que la Justícia demana que els Poders Públics s’apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d’aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques.
Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon Papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l’Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut.
En aquests moments serà bo que recordem el que l’eximi poeta Joan Alcover, en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat l’any 1906, ens deia “Jo l’estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l’ennobleixen, per l’ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc per esser la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa, no la millor, sinó l’única per a nosaltres”
Els seguidors de Jesús haurem de seguir tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l’imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història.
Estimem als germans, treballem, com ho ha fet Càritas en aquests darrers cinquanta anys, perquè en cada persona s’hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu, i com solia dir el Beat Juníper Serra, lo primer és lo primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra.
Mossèn Pere Fiol i Tornila
Rector de Muro
(Extracte del Sermó que, el dia de la Conquesta, pronuncià a la seu catedral de Mallorca mossèn Pere Fiol i Tornila, rector de la parròquia de Muro (Mallorca), el 31 de desembre de 2011, adreçat al senyor bisbe, germans capellans concelebrants i poble fidel encapçalat per aquells que han estat constituïts en autoritat.)
Tal com jo ho veig als que governen a les instituciòns no hi volen el català de Mallorca perque entre ells hi ha força foresters que ens entenguin i jo els dic, no elimineu la nostra llengua, mes be anau a escola i l'apreniu, aixi ens entendreu.
ResponEliminaAbans m'he perdut i en lloc de dir "força foresters que no ens entenen" l'ho he llevat el "no".
ResponElimina