SANTUARI
DE CURA. Randa, Mallorca. 1 d’ABRIL de 2012
Acte de
suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca i en defensa de la
llengua catalana.
MANIFEST
Amics
que estimau la llengua i la terra, Siau benvinguts a Cura
SOM
AQUÍ
Avui
som aquí, dalt
d’aquest Puig des d’on es veu pràcticament tota Mallorca i les
altres illes, perquè aquí hi va fer llargues estades en Ramon
Llull, pare de la llengua catalana. Mallorca va ser el bressol del
qui va ser un dels primers escriptors europeus que utilitzà una
llengua neollatina, en el seu cas la llengua catalana, per tractar
temes científics i va ser el creador del català literari.
Avui
som aquí per impregnar-nos del seu esperit que tanta falta ens fa en
aquests moments que vivim.
Som
aquí, a CURA, dalt d’aquesta muntanya màgica, per fer el mateix
que han fet moltes altres persones, venir a pensar, a meditar, a
estructurar el pensament, a clarificar idees, a cercar la llum, a
trobar la direcció que han de tenir les nostres accions, a
carregar-nos de l’energia que es necessita per ser constant,
perseverant, per aconseguir les fites que ens proposem durant el
temps que durin les nostres accions.
Som aquí a Cura, i celebram
aquest acte reivindicatiu i de suport, per la gran càrrega simbòlica
d’aquest espai, que el fa únic, no només pel seu lligam amb la
figura de Llull, sinó perquè aquí també es va dur a terme la
Reunió de
l’Assemblea de Plataformes Unitàries Antifranquistes l’any 1976,
que va ser prèvia a l’Assemblea Nacional de Catalunya i perquè
enguany ,a més a més, és el 35è aniversari de la reunió de
l’Assemblea Popular que en aquell moment va donar pas al que seria
l’Estatut d’Autonomia, conegut com “L’Estatut de Cura”.
Som
aquí per fer suport a la vaga de fam dels Jubilats per Mallorca que
tan dignament ha duit a terme en Jaume Bonet i que ara continua en
Tomeu Amengual.
Som
aquí per penjar simbòlicament els llaços que la conselleria ha fet
llevar dels centres, aquesta setmana, de tan mala manera.
Som
aquí per expressar l’agraïment als claustres, als consells
escolars i als directors i directores d’escoles i instituts que
tenen el coratge de posar el llaç i mantenir-lo amb la seguretat que
actuen dins la legalitat. El llaç quadribarrat simbolitza el
compromís de les diferents comunitats educatives amb la defensa de
la llengua catalana.
Som
aquí com a mostra de suport cap a ells i per donar-los força.
Som aquí per llegir aquest manifest i que s’escampi
per l’aire de pobles, viles, fora viles i ciutats, que volem
continuar sent qui som, evolucionar des de la nostra pròpia
identitat, oberts als món i a la realitat del moment històric en
què vivim.
Som aquí per contribuir a la construcció d’un nou
model econòmic i social que Europa i el món necessita. Pensam
globalment i actuam localment. Aportam el nostre gra d’arena en la
construcció d’un món millor. Demanam un canvi en les prioritats
dels polítics que ens governen. S’han de posar els mercats al seu
lloc. L’economia no ha de ser el centre de les nostres vides. Volem
aturar l’especulació econòmica i el creixement dels beneficis
sense límits. Volem feina per a tothom. Serveis públics de
qualitat, educació, sanitat, serveis socials, cultura, i respecte i
protecció real pels drets nacionals, culturals i lingüístics dels
catalanoparlants.
Som aquí perquè com diu un proverbi africà, ara que
tantes persones d’aquest continent viuen entre nosaltres i hi són
ben rebudes: “Molta gent petita, en llocs
petits, fent coses petites, pot canviar el món”.
PER
QUÈ? QUÈ ENS HA DUIT FINS AQUÍ?
El
Govern d’en José Ramon Bauzá, no ha assumit la seva
responsabilitat institucional, prevista a l’Estatut d’Autonomia i
a la Llei de Normalització Lingüística, de vetllar i treballar
perquè la llengua dels formenterencs, eivissencs, menorquins i
mallorquins assoleixi la plena igualtat amb l’altra llengua
oficial, i d’ençà que és al govern ha posat en marxa accions per
fer-la desaparèixer.
Dels
tres pilars fonamentals per normalitzar-la, - els mitjans de
comunicació, l’administració i l’ensenyament- ja ha fet
intervencions als tres àmbits.
Ha
tancat RTV de Mallorca que feia tota la seva programació en català
i arribava a totes les illes.
Ha
reduït la presència de la nostra llengua a la RTV pública
autonòmica IB3.
Vol
llevar el requisit de català als funcionaris per a l’accés i a
la provisió de llocs de treball a l’administració local i
autonòmica.
Vol
posar en castellà els topònims de pobles, viles i ciutats de les
illes.
Vol
que l’administració i els polítics que ens representen usin la
llengua que vulguin i no la pròpia.
Pretén
fer una normativa que permeti als pares i mares girar l’esquena al
projecte lingüístic dels centres.
Vol
promocionar l’ús de l’ensenyament d’una tercera llengua, amb
la intenció de desplaçar la llengua pròpia de l’espai que li
correspon.
Vol
fer retirar els llaços dels centres i anar al dictat d’un
grupuscle extraparlamentari
com és el Círculo Balear o el Instituto de Política Familiar.
Actua
des de l’Autoritarisme. Recordem aquell concepte d’autoritat
del professor que predicava la que era
presidenta d’un sindicat i que ara és al Parlament de les illes
Balears a la bancada del PP, ens fa veure clarament el que ens
temíem: l’autoritat es converteix en autoritarisme. La directora
general fa llevar els llaços dels centres argumentant que són
banderes, desatenent la validesa dels arguments legals que li dóna
el seu propi servei jurídic; el conseller amenaça amb un expedient
als alumnes i professors que han participat en la filmació d’un
vídeo a l’IES Marratxí en defensa de la llengua; el president
José Ramon Bauzá, amenaça amb un expedient als seus diputats sinó
voten el que ell diu.
Consideram
que hi ha indicis d’un possible
maltractament institucional cap als drets
que tenen les persones que formen part, segons la declaració
universal dels drets lingüístics de la UNESCO, de la comunitat
lingüística de les illes.
I...
ALGUNA COSA ES MOU
Davant
tot això alguna cosa es mou.
Diferents
associacions, entitats civils, organitzacions socials, sindicats i
partits polítics de totes les illes, han alçat la veu per
manifestar el seu desacord, posar seny i marcar un rumb de respecte i
consens ja que han constatat que el govern del PP ha perdut el nord.
Obra Cultural Balear, Acció Cultural de Menorca, Institut d’Estudis
Eivissencs tots a la una. Ja no és només qüestió de llengua, és
de discriminació de persones portadores d’uns drets nacionals,
culturals i lingüístics.
El
juliol de 2011 ja es feren les primeres passes per constituir
l’Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears. Poc a
poc aquesta Assemblea s’ha consolidat i ara té representació a
les quatre illes. Aquesta assemblea està permanentment connectada i
ha consensuat un argumentari a favor de l’ensenyament del català i
de l’escola inclusiva per a tothom.
A
principis del 2012 es posà en marxa la campanya “Enllaçats pel
Català”. Aquesta campanya fou llançada pels coordinadors de
Normalització Lingüística dels instituts de secundària de
Mallorca i ha tingut molt bona acollida en els centres educatius i
s’ha estès molt ràpidament per totes les illes. L’acció
repressora de la conselleria, no ha estat ben vista als centres i ha
donat ales a la campanya. Pares, mares, alumnes i docents hi donen
suport.
12.000
persones han fet al·legacions a la modificació de la llei de funció
pública, gràcies a la iniciativa de Ciutadans per la Llengua i
l’OCB.
Moviment
per la Llengua, nascut a Sa Pobla la revetlla de Sant Antoni
d’enguany, s’ha escampat també arreu de les illes
Dia
1 de març els Jubilats per Mallorca decideixen començar una vaga de
fam indefinida. Volen cridar l’atenció de persones que en principi
i per les raons que siguin no tenen definit el seu posicionament
sobre el tema de la llengua. Una acció no violenta i pacífica que
pretén cridar també l’atenció dels polítics i els demana que,
malgrat siguin del PP, votin en consciència.
El
que passa a una part del territori afecta tota la globalitat del
conjunt. El nostre territori dividit en comunitats autònomes
diferents, amb una insularitat molt marcada, ha de mantenir la unió
a tot el domini lingüístic. La llengua catalana és el llaç que
ens uneix a tots. El que passa a un lloc és vital per a la bona
salut de tot el territori i per a la nostra subsistència.
És
necessari, ara, que una part del territori pateix atacs, -per part
del govern més radical que practica un nacionalisme espanyol
excloent-, que els altres territoris ho sàpiguen, reaccionin i ens
donin suport des de tots els seus racons. Ara hem de practicar la
resistència, pacífica però activa, que no va en contra de ningú i
que sap reclamar dignament els seus drets.
Dia
25 de març 50.000 persones vingudes de tota Mallorca i d’altres
parts del territori surten al carrer i es planten davant el Consolat
de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears. Per tot això feim
una ...
CRIDA
A L’EMPODERAMENT DE LA SOCIETAT CIVIL
50.000
persones han sortit al carrer convocades per l’OCB i el Consell de
la Societat Civil de Mallorca i moltes altres convocades per
diferents entitats insulars a les Pitiüses i a Menorca. Totes
aquestes persones han enviat un missatge molt clar al Govern de les
Illes Balears i a la societat en general.
Aquestes
veus han dit alguna cosa, han deixat un missatge que no se’n pot
dur el vent o esvair-se en el no-res. Han deixat constància d’una
voluntat. Han llançat un mandat que el govern ha decidit ignorar i
que nosaltres, amics, avui aquí,
recollim i no deixarem que caigui en terra.
Feim
una crida per demanar a tothom implicació, compromís, militància
activa de totes les persones i els sectors de la societat civil, des
de la resistència, la reafirmació del que som i volem continuar
essent.
Feim una
crida a tota la ciutadania que, parli la llengua que parli, tengui la
nacionalitat que tengui, faci pinya, se sumi a la defensa d’uns
drets justs i legítims a favor de la llengua i la cultura pròpia de
les illes, ara que uns polítics, -per molta majoria absoluta i
silenciosa que els puguin haver donat les urnes- pretenen rompre el
consens en matèria de normalització lingüística, tornar a les
èpoques de la dictadura i canviar les lleis respectades per tots els
partits polítics durant 30 anys. Treballam a favor de la cohesió
social i pel respecte dels drets de TOTA la ciutadania. El que és bo
per a uns, també és bo per als altres.
I
aquesta crida la feim fins que, al Parlament de les Illes Balears, no
es tracti, es debati i es voti en consciència l’avantprojecte de
modificació de la llei de funció pública que modifica també la
llei de Normalització Lingüística.
Feim una crida a observar tot el que passa a l’entorn
de la llengua: l’atac del govern del PP a la llengua, ... però
també us convidam a observar que passen moltes coses importants,
interessants i maques com les 50.000 persones al carrer per defensar
la llengua, com la xarxa de complicitats i accions, com el
desvetllament de consciències, com la xarxa de solidaritat i de
suport que ha generat la vaga de fam, com poder aprofitar tot això
per millorar el nostre món, augmentar aquesta base social amb
consciència de país que tant volem i necessitam... I encara ens
queden tres anys i mig, en veurem de coses maques...! Perquè
no podran davant un poble alegre, unit i combatiu con el nostre.
ACCIONS
PROPOSADES
Amb aquesta
proposta oberta d’accions, volem demanar la implicació de la
societat civil. Farem un esforç per fer sentir el nostre malestar i
per la qual cosa tenim un termini molt concert en el temps. D’ara
fins que, al Parlament de les Illes Balears,
no es tracti, es debati i es pugui votar en consciència
l’Avantprojecte de modificació de la llei
de funció pública que modifica també la Llei de Normalització
Lingüística, és el nostre moment d’actuar
amb convicció i fermesa, és el moment de parlar clar. El país ens
necessita!
1. Dejunis
de Cap de setmana, aquí al Santuari de Cura. Es tracta d’actes
simbòlics per reforçar, amb la implicació de la societat civil,
l’acció de Jubilats per Mallorca que ha decidit fer la vaga de fam
de forma indefinida. Perquè no estan sols, perquè tots som em Jaume
i tots som en Tomeu.
2.
Organització, des de la xarxa constituïda a les quatre illes, -que
és l’Assemblea de Mestres i Professors en català-, actes,
accions, propostes que puguin sorgir des de qualsevol lloc de la
comunitat educativa de les illes i estendre-les cap a les altres.
Aconseguir que a través de la coordinació entre les illes
s’organitzin d’actes semblants i paral·lels que tenguin ressò a
tot el territori lingüístic.
3. La
campanya Enllacats pel Català promoguda pels coordinadors de
normalització lingüística dels instituts de secundària de
Mallorca, ha estat molt ben rebuda per la comunitat educativa per la
seva senzillesa i a l’hora per la seva força, i s’ha estès a
tots els centres de les illes Balears. Volem aconseguir que la
campanya Enllaçats pel Català traspassi el món educatiu i que la
societat civil Enllaci els seus balcons i façanes. Que es percebi,
es respiri, pels carrers el sentir de tota una societat. Per cada
llaç que ens baixin dels centres educatius, n’hem de penjar deu a
altres bandes.
4. Així com
s’ha Enllaçat la Universitat de les Illes Balears, en una acció
exemplar que dóna llum, podem aconseguir que s’enllacin de manera
visible, llocs emblemàtics com Cura, La Real , el Monestir de
Lluc...
5. La
llengua catalana és el llaç que uneix tot el territori de parla
catalana. Ara els llaços que surten des de Mallorca, -que va ser
bressol d’en Ramon Llull, pare de la llengua catalana, i que també
és el bressol del llaç-, han d’esdevenir el símbol del compromís
de la defensa de la llengua catalana, dins i fora de les fronteres
lingüístiques.
6. Us
demanam la vostra col·laboració i la vostra difusió així com que
ens faceu arribar les propostes que considereu oportunes a
catala@stei-i.org
o al 619.78.38.84
Per acabar
volem fer presents, ara i aquí, les paraules que ahir ens deia el
pare Josep Massot i Muntaner, Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes 2012: “S’ha acabat el temps d’aquells que neden i
guarden la roba”.
En nom de
l’STEI-i, l’Assemblea de mestres i professors en català, i de
les entitats que li donen suport i són
presents avui aquí l’OCB, el Moviment de
renovació pedagògica de Mallorca, les Escoles Mallorquines, el
Coordinador de la Campanya Enllaçats pel Català, el President dels
Jubilats per Mallorca, el Professors del Departament de Filologia
Catalana de la UIB, un representant de la Comunitat dels pares dels
Sagrats Cors del Monestir de la Real... Us
donam les gràcies per haver vengut i pel vostre compromís amb
la llengua.
MOLTES
GRÀCIES!
M.
Antònia Font i Gelabert. Secretària d’ensenyament públic de
l’STEI-i. Professora de secundària i membre de l’Assemblea de
Mestres i Professors en Català Illes Balears.
Magdalena
González i Crespí membre de l’Assemblea de Mestres i Professors
en Català Illes Balears. Mestra de música i fundadora de
l’Orquestra de Joves Intèrprets i del Cor Jove dels PPCC
