Europa aixeca murades
inexpugnables, en lloc de posar-hi ponts d'intercomunicació
respectuosos amb Amèrica Llatina. D'un temps ençà, es veu que posa
traves cada cop més insuperables, amb la finalitat d'evitar que gent
llatina americana, més concretament del Perú, viatgi a l'Estat
espanyol, considerat com a “colador d'immigració” a la Unió
Europea.
Davant d'això, he de
compartir amb qui en tengui ganes una situació que estic patint, fa
més d'un any enrere...
La meva dona i jo mateix,
un bon dia, vàrem decidir de convidar, a venir a passar uns dies a
ca nostra, una amiga peruana que sempre ens ha atès esplèndidament
i generosa, a les mil meravelles, quan hem tengut l'oportunitat de
viatjar-hi i fer-nos presents a ca seva. Quatre vegades en 20 anys!
Sense pensar-nos-ho dues
vegades, ens adreçàrem a una agència de viatges i li reservàrem
els dos bitllets d'avió, anada i tornada.
He de dir que la nostra
amiga piurana pertany a aquelles famílies peruanes que disposen de
“pocs recursos económics”. Com la majoria de la població.
D'extracció popular, és membre d'una família modesta. Resident a
barriada perifèrica de gran ciutat. Sense cap altra feina remunerada
que la de preparar menjua a la seva caseta, per a qui en vulgui
comprar... Dona amb estudis elementals, molt decidida i amb empenta,
ha sabut dur la seva casa endavant tota sola, sense l'ajuda
presencial del pare dels seus fills... Té una cinquantena d'anys
d'edat. És mare de tres criatures, una de les quals amb hidrocefàlia
fins l'any passat (mentre va viure “com a vegetal” fins als 17
anys d'edat!)
Un cop li vàrem enviar
els bitllets electrònics adquirits a Mallorca, ens féu a saber que
li servien de ben poqueta cosa, si no feia abans tota una sèrie de
tràmits burocràtics administratius, davant l'Ambaixada espanyola a
Lima. Efectivament, li calia fer el recorregut, llarg i complex, que
l'havia de conduir a obtenir-hi el visat per poder sortir del Perú i
viatjar a Europa.
Això va succeir l'estiu
passat, el 2011. Desistírem aleshores de fer-ho, amb la idea
d'iniciar-ho amb temps i paciència més endavant. Ens hi posàrem el
passat mes de novembre. I fins ara...
No ens ha servit de res
tramitar la sol·licitud del “visat uniforme de durada curta”
(Schengen), ni que dugués adjunt el passaport de la nostra amiga,
amb validesa oficial fins al mes de novembre de 2015...
No ens ha servit de res
haver tramitat, des de principis de gener de 2012, la “Carta
d'invitació” davant les dependències policials de l'Administració
Perifèrica de l'Estat, al Polígon de Llevant, de Palma, a què ens
obliga la normativa vigent, a l'hora d'oferir la nostra casa com a
lloc d'allotjament durant tot el temps que la nostra amiga hagi de
romandre a Europa...
Ni la compra i adquisició
dels passatges d'anada i tornada, dos bitllets d'avió que hem
adquirit a una agència de viatges de Ciutat, amb la reserva
corresponent per al mes de juny i agost respectivament...
Ni l'aportació de
documents que justifiquen la nostra disponibilitat econòmica, amb la
presentació dels estats de compte bancaris dels darrers tres
mesos...
Ni l'assegurança mèdica
de viatge que cobreixi durant la seva estada a Europa totes les
despeses que s'hi puguin ocasionar, amb una cobertura mínima de
30.000 euros, que s'ha contractat amb una companyia d'assegurances
peruana...
Res de tot això no ha
estat suficient per aconseguir el visat de classe turista que havia
sol·licitat la nostra bona amiga piurana.
La resposta del Consolat
General d'España a Lima, després d'haver examinat tota la
documentació relativa a la sol·licitud del visat, ha estat breu i
concisa: “Denegat, per la raó següent: no s'hi ha pogut
establir-ne la intenció d'abandonar el territori dels Estats membres
abans que expiri el visat”. Signada a Lima el 3 d'abril de 2012.
Davant d'això, no ens
queda cap altra alternativa que presentar-hi recurs de reposició
davant del mateix Consolat General d'Espanya, -cosa que ja ha fet la
nostra amiga piurana- i romandre a l'espera d'una resposta definitiva
que ens ha d'arribar dins el termini d'un mes.
En el cas que se'ns torni
a denegar el visat, no ens queda cap altre camí que interposar
recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de
Justícia de Madrid, en el termini de dos mesos, abans del proper dia
12 de juny.
Fins aquí hem arribat
hores d'ara.
Pels contactes que he
pogut mantenir aquests dies amb persones coneixedores dels
intríngulis existents a les ambaixades europees que tenen seu a
algun país d'Amèrica Llatina, he pogut saber que, amb la resposta
que se'ns ha donat, ho tenim molt cru.
Es veu que una resposta
com la que se'ns dóna comporta una advertència seriosa, segons la
qual no es veu cap motiu per autoritzar la sortida d'aquesta amiga
nostra del Perú perquè pugui viatjar a Mallorca.
S'addueix que s'hi oposa
fermament Brussel·les, pel que sembla, des d'on es vol evitar que
l'Estat espanyol continuï servint de “colador europeu” per a
persones d'Amèrica Llatina, que se les enginyien com poden, de mil i
una maneres, fins que aconsegueixen d'arribar a establir-se a la Unió
Europea com a ciutadans de dret...
No és el cas de la
nostra amiga piurana, qui fa comptes de tornar-se'n a viure al
Perú...
Però això ens imposa la
tasca dura i crua d'haver-ho de demostrar fefaentment...
De moment, no feim
comptes defallir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada