Cap a Estrasburg, s'ha dit (7): ja hi som, i de quina manera!

El 14 de juny de 2012 pot ser considerat com una de les jornades que marquen fita remarcable en el procés d'acostament de la realitat illenca al Parlament Europeu.

Una cosa és allò que hi deuen aportar les senyories que han estat elegides en campanya electoral... Elles sabran què hi fan durant els cinc anys que hi romanen treballant... La gran majoria de la població de les Illes Balears i Pitiüses no en sap res de res, malauradament. Pentura no sap ni tan sols que n'hi ha dues... una del PP i una altra del PSOE!

El fet és que cap d'aquestes dues eurodiputades balears mai no ha accedit a comparèixer davant les entitats que es mostren més actives a l'interior dels moviments socials, a Mallorca. Malgrat les peticions efectuades de manera persistent (sobretot durant la darrera campanya electoral, l'any 2009, per part de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca!)

Una altra cosa molt distinta, sens dubte, s'esdevé quan -després de mil i uns esforços compartits durant una mesada seguida- s'aconsegueix que la veu de la societat civil illenca ressoni dins les bòvedes del recinte parlamentari europeu! I hi ressoni EN CATALÀ!

Aleshores, crec jo, s'hi marca una fita que pot senyalar camins a seguir per al futur dels Països Catalans.

Això precisament va passar dijous, 14 de juny de 2012!

Les veus, clares i catalanes, de dues valentes dones mallorquines ressonaren dins la imponent Sala de Reunions del Parlament Europeu a la seu d'Estrasburg! Davant d'una quarantena de diputades i diputats adscrits a l'intergrup "Minories nacionals tradicionals, regions constitucionals i llengües regionals" que les havien convidades a intervenir-hi.

Vaig ser-ne testimoni privilegiat. Cosa que m'honora moltíssim, i em permet de poder dir-hi la meva amb llibertat total, com a membre de l'associació "Drets Humans de Mallorca", el president de la qual, Bernat Vicens me n'havia lliurat prèviament les credencials. N'estic summament orgullós!

Quan la veu, clara i catalana, de na Magda González i Crespí, en nom i representació de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears començà a sonar, en català, dins aquell hemicicle parlamentari, no vaig poder evitar sentir-m'hi summament emocionat.

Era la mateixa llengua catalana que, a ca nostra, a les Illes Balears i Pitiüses, roman més maltractada que mai, des de fa un any, per mor de les agressions insòlites, increïbles i inacceptables, que rep de qui n'hauria de ser el màxim defensor: per encàrrec de la Llei, per encomana del Parlament i per mandat de l'Estatut, el president del Govern, senyor José Ramón Bauzá Díaz!

Aquesta mateixa llengua catalana, que a ca nostra ha de romandre tan maltractada, pel Govern i qui li dóna suport, ressonava lliurement clara i forta dins les oïdes respectables de ses eurosenyories, que en seguien la traducció a l'alemany (Sr. Schneider) i al castellà (senyora Patrícia Lluc, de Manresa)!

Allò era massa!

I no acabà aquí l'assumpte. Pocs minuts després, una altra valenta dona mallorquina, na Maria Antònia Font i Gelabert, en representació de l'STEI-i, reblava el clau i afegia més llenya al foc encalentidor d'aquella intervenció històrica: en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses (i de la resta de territoris dels Països Catalans), la llengua parlada per milions de persones a Europa i que, malgrat tot, encara no és llengua oficial al Parlament Europeu (per decisió unànime dels dos grans partits estatals espanyols, PP i PSOE).

Tot i amb això, som testimoni que el català va ressonar ben fort al Parlament Europeu, malgrat no ser-ne llengua oficial... Hi va ressonar tan fort que, fins i tot la representant del PSC que va demanar la paraula per intervenir-hi, sol·licità autorització a la parella traductora perquè ella, l'eurodiputada, també pogués intervenir-hi, també ella, en català...

Allò era massa, per a mi! El que diuen que no poden aconseguir dues grans formacions polítiques parlamentàries -fer ressonar el català a l'hemicicle parlamentari europeu- ho aconseguien davant dels meus ulls dues valentes dones mallorquines, amb els recursos minsos de què disposen, i amb els seus esforços gegantins...(CONTINUARÀ)