Presència i actuació del bisbe Murgui a Mallorca (1): aspectes positius

Des del primer moment que m'arriba la notícia de la partida del bisbe Jesús Murgui Soriano (2003-2012) cap a la diòcesi d'Oriola-Alacant, em ve al cap la idea de recaptar-ne opinions.

Amb aquest bisbe valencià, al llarg de la meva vida -67 anys- tenc record d'haver vist partir cinc bisbes de Mallorca: el bisbe valencià Juan Hervás i Benet (1947-1955) cap a Ciudad Real, d'on tornà a Mallorca i morí a Felanitx; el bisbe basc Jesús Enciso Viana (1955-1964) qui també morí a Mallorca; el bisbe andalús Rafael Álvarez Lara (1965-1972) qui morí a Granada; i el bisbe valencià Teodor Úbeda Gramage (1972-2003) qui morí a Mallorca.

Hores d'ara, com a ciutadà llis i ras de Mallorca, pensionista, jubilat, retirat de la vida pública duita a terme durant dècades amb més o manco intensitat, molt més abocat a compartir senzillament i modesta certes opinions, anàlisis, reflexions sobre certs aspectes de la realitat que m'envolta, em veig amb certes ganes de fer-ne un resum petit.

Mantenc la gosadia de demanar a companyes i companys del meu entorn més immediat què en pensen de la presència i l'actuació, durant quasi 9 anys seguits, d'aquest bisbe de Mallorca valencià, que es diu Jesús Murgui.

Durant aquests darrers 9 anys, no he tengut gaires oportunitats de veure'l de prop ni, per descomptat, de tractar-lo personalment. Pentura és per això mateix que m'interessa començar-ne el recull per aquells aspectes que es puguin considerar positius i beneficiosos per a Mallorca.

De bones a primeres, n'hi ha que manifesten clarament que, de beneficis, el que se'n diuen beneficis i aspectes positius, no se'n pot apuntar cap ni un.

És més, afirmen que, en no tenir el carisma per ser bisbe, per afrontar els problemes, per dialogar amb els col·laboradors preveres, el bisbe Murgui ha hagut d'ocupar un lloc on se li exigeixen certes qualitats que no té.

Davant d'això, n'hi ha que consideren que se'l pot prendre com a exemple d'eclesiàstic sense massa pretensions, -cosa remarcable per poc freqüent-. Se'l veu com un home de certes virtuts i molt bona voluntat.

Que fuig de tota qüestió polèmica, i aconsegueix que no es donin enfrontaments entre diferents grups.

Que manté funcionant la pastoral a base d'un pla diocesà consistent a fer allò que s'ha de fer i prou, sense gaire entusiasme.

Que durant les visites pastorals acostuma a mostrar-se molt amable amb la gent i que la sap escoltar...

Però bé, n'hi ha que ho tenen molt més clar i assenyalen expressament que si hi ha qualcú que se n'ha pogut beneficiar, de la presència i l'actuació del bisbe Murgui a Mallorca, sens dubte és el conjunt de grups cristians contraris a la renovació del Concili Vaticà II.

En aquest sentit, es diu que aquests grups anticonciliars s’hi han sentit potenciats o recolzats, si no directament per manifestacions del bisbe al seu favor, sí pels seus silencis i la seva tolerància. Precisament en uns temps tan necessitats de veus i signes que apuntin el “per què” i el “cap a on”, consideren escandalós el silenci de la jerarquia eclesiàstica mallorquina davant d'aquests cercles.  

    També s'assenyala un altre sector de gent que se n'ha pogut beneficiar: els rics, els especuladors, els corruptes i demés gentussa disfressada de beateria i beneficència.

Com també les denominades rates de sagristia, clergues i laics que cerquen reduir-ne la labor al que es faci dins les quatre parets del recinte sagrat...

En resum, positiu, positiu, més bé poquet!