El president Bauçà, al Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg) (2)

L'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, l'STEI-i i l'associació Drets Humans de Mallorca, disposen d'un informe jurídic, elaborat al despatx ADC Abogados, de Palma, que recull més de mitja dotzena de motius que permetrien dur el president José Ramón Bauzá Díaz davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg.

S'hi assenyalen iniciatives possibles, encaminades a portar-l'hi, vistes certes actuacions governamentals recents que podrien anar contra la llengua catalana, pròpia d'aquesta comunitat autònoma.

L'equip de treball, integrat per Pablo Alonso de Caso y Lozano, Francisco Jóse Alonso de Caso y Lozano, Francisco José Pérez Martínez, Antonio Lázaro González-Barba, Antonio Garrido Cobo, Marina Banús y Alonso de Caso, s'hi ha dedicat en cos i ànima el proppassat cap de setmana.

D'aquí, n'ha sorgit una estratègia jurídica davant aquestes actuacions del Govern de les Illes Balears, que, d'una manera insòlita fins ara, fa la impressió d'afanyar-se a provocar la desaparició, marginació i degradació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears, com també la vulneració del dret a l'educació i a la llibertat d'expressió i opinió, uns drets reconeguts universalment.

A l'hora de portar el president Bauçà davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, per mor de l'actuació política, administrativa i judicial del Govern de les Illes Balears i del partit polític que el manté en el poder, s'hi detecten indicis nombrosos que podrien arribar a ser constitutius d'actes delictius diversos:

1. DENEGACIÓ DISCRIMINATÒRIA D'UNA PRESTACIÓ DE CARÀCTER PÚBLIC, com és el dret a rebre l'ensenyament en llengua catalana, delicte previst i tipificat als arts. 511 i 512 del Codi Penal;
   
2. IMPEDIR L'EXERCICI LEGÍTIM DE LES LLIBERTATS DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ, en relació amb detencions de manifestants a favor de la docència en català i/o contra l'actuació del Govern de les Illes Balears en matèria lingüística.
   
3. PREVARICACIÓ, delicte previst i tipificat als articles 404 i 409 del Codi Penal, pel dictat d'un text normatiu nou, el 6 de setembre de 2013. Per tal d'implantar el Tractament Integrat de Llengües (TIL), dicta una normativa nova mancada de requisits, com són ara la urgència; i la matèria sobre la qual tracta, que afecta drets fonamentals, com l'educació.
   
4. COACCIONS, amb l'objectiu d'impedir l'exercici d'un dret fonamental, en concret el dret a l'Educació, consagrat a l'article 27 de la Constitució espanyola; el dret de reunió i manifestació, consagrat a l'article 21 C.E., article 20.1 C.E.; el dret a expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions, article 16 C.E.; el dret a la llibertat ideològica, article 14 C.E.; el dret a no ser discriminats, delicte previst i tipificat a l'article 172.1 (paràgraf 2n).
   
5. DESOBEDIÈNCIA, pel dictat d'una norma nova amb la finalitat d'implantar el TIL, quan el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears suspèn l'aplicació d'aquest Decret de Tractament Integrat de Llengües.
   
6. MALBARATAMENT DE CABALS PÚBLICS, per la quantitat de diners públics que el Govern de les Illes Balears destina a campanyes d'auto-publicitat en mitjans de comunicació a favor del TIL, incloent-hi anuncis a la premsa el 21 de setembre de 2013 al diari El Mundo, o el 23 de setembre següent al diari Última Hora.
   
7. DISCRIMINACIÓ I PREVARICACIÓ per les sancions imposades a personal docent de Maó, sense perjudici d'altres tipus de delictes relacionats amb qualificació ulterior i el resultat derivat de la instrucció dels fets, i contra qualsevol persona jurídica o física que resulti responsable de fet o de dret.

Amb totes aquestes dades, les tres entitats esmentades -Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, STEI-i i Drets Humans de Mallorca- les mateixes que l'any passat varen comparèixer davant del Parlament Europeu, per denunciar-hi la política lingüística del president Bauçà, contrària a la llengua catalana, disposen de tots aquests altres motius que els empenyen a recórrer davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg.