INTERVENCIÓ
DE CIL BUELE,
AUTOR DE “GLOSES MEVES”,
A QUARS LLIBRES
(Divendres,
14 de març de 2014)
Agraïments:
Als que
en tenien ganes i no han pogut venir
Als que
ja vàreu venir a altres presentacions anteriors
2
A QUARS LLIBRES, particularment a na Clara, per les
facilitats que m'han procurat a l'hora de cedir-nos aquest espai
magnífic...
3
Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues
que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Antoni Febrer, Romanyà
Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar
a ca nostra, en segona edició
4
Als dos companys excel·lents que m'acompanyen avui en
aquesta presentació pública:
L'amic,
artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí
Bauló Baró
L'amic,
veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, el
pobler Miquel López Crespí
En obrir
les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició
segona a la manacorina Isabel Rosselló Girart, que és la
meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys.
Veureu,
també, que agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de
lluites, el manacorí Joan Riera Fullana “Mossegat”.
En
llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.
No em
consider cap glosador de combat,
com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha
agradat molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui
per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més
correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès,
en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i,
d'amagat, clandestinament, en CATALÀ).
Pentura
és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús
de la llengua catalana
-parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
He
tengut la gran sort de treballar, primer, com a consiliari
diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot
es feia en català (1969-1979); professor
de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la
Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a
impressor de la versió en català
del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i
posteriorment com a corrector de
textos en català a diversos organismes d'institucions
públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record,
de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la
bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
A
partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a
l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la
idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne
sempre que me'n vénen ganes.
Aquí
en teniu aquest primer recull.
Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a
Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una
molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics
que estigueren a la presentació de l'edició primera: n'Antonina
Canyelles i en Miquel López Crespí.
Què
vull dir-vos, avui vespre, sobre aquest llibre “Gloses meves”?
Podria
dir-vos moltes coses. Per exemple, els tres motius que m'han mogut a
recopilar gloses meves elaborades durant les darreres dues dècades i
mitja: 1) escampar a tots vuit vents del món la nostra estimada
llengua catalana; 2) jugar amb els mots que empram a la nostra
estimada Mallorca; i 3) aprofitar l'avinentesa per parar esment a una
de les epidèmies més esteses arreu del Planeta en ple segle XXI: la
malaltia d'alzhèimer i altres demències que, precisament,
impedeixen d'emprar convenientment la nostra estimada llengua.
Però, m'ha
semblat millor, ara que som a punt que es torni a posar en marxa i
engreixar la maquinària electoral que ha de servir per omplir de
senyories privilegiades el Parlament Europeu, que podria resultar
profitós reproduir aquí mateix UNES QUANTES gloses contengudes en
aquest llibre i que fan referència a Europa.
Abans de
recitar-les, emperò, m'agradaria dir-hi dos mots d'introducció, que
puguin ajudar a copsar-ne més profundament el sentit. He de dir que
el meu contacte directe amb
institucions públiques europees, particulament amb el Parlament
Europeu ha estat més que esporàdic. Com a ciutadà
interessat a atansar-m'hi, i, també, com a polític engrescat en
tasques parlamentàries.
Des de
sempre, m'he volgut afanyar a treballar en la
construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària,
tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com
amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.
Però veig,
sé i, a més a més, he de reconèixer que aquesta aspiració meva,
tan profunda, s'està quedant en un mer somni! Malauradament!
Així i
tot, puc dir que he tengut la gran sort d'arribar a atansar-m'hi, al
Parlament Europeu, en no poques i molt diverses circumstàncies. Si
no les he comptades malament, són més d'una dotzena; bé sigui
personalment i física, bé sigui per altres conductes parlamentaris
no tan directes.
Any
1988
Se'm
presenta la primera ocasió quan m'apunt al concurs
de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea
i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de
català.
No hi arrib
a obtenir cap plaça. Però em serveix per veure una mica més de
prop tot aquest món tan envitricollat d'influències
político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...
Aleshores
s'interessa fort ferm per la meva situació qui s'exerceix a Madrid
com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons
Irazazábal (1942-2010), del PSIB-PSOE... Coincideix que és l'any
que prenc la decisió d'afiliar-me al PSM...
Any
1989
El meu
segon atansament al Parlament Europeu, “virtual” en aquest cas,
es produeix quan el PSM em tria com a candidat
a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles,
que encapçala el basc Juan María Bandrés Molet (1932-2011).
Tampoc no hi arrib a entrar com a eurodiputat, però sí que
contribuïm a fer que Euskadiko Eskerra, en Bandrés, ho
aconsegueixi.
Em serveix
per veure més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser
parlamentari de la Unió Europea.
Any
1990
La tercera
vegada que m'acost al Parlament Europeu, aquestpic físicament, és
com a turista. Hi vaig
acompanyat de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa
Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el
seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent de l'època... No em puc
estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de
Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades, ara no puc evitar de
quedar-m'hi corprès i meravellat.
Any
1995
La quarta
vegada que contact amb el Parlament Europeu, també físicament, tenc
l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran
vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa
molt activament a Brussel·les.
La seva
inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen
fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de
regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt
efusivament al seu despatx a Brussel·les, amb una gran delicadesa,
amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per part d'aquell
eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Pere Esteve i
Abad.
Any
1998
La cinquena
vegada que m'acost al Parlament Europeu, amb presència física
també, és a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de
Palma, faig part d'una delegació
municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim
presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de
prop el funcionament intern de les institucions europees.
Any
2000
Per sisena
vegada m'acost “virtualment” al Parlament Europeu. Som diputat
del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés
des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la
declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües.
Em pos a
seguir de prop i amb interès les celebracions programades als Estats
membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que
comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el
plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres
llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses,
d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals
o Minoritàries.
Any
2000
Seguint el
mateix any, es produeix el meu setè acostament “virtual” al
Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del Parlament de les
Illes Balears adopta tres acords que el
comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets
Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les
comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes
hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets
d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força
interessant.
Any
2000
Per vuitena
vegada m'atans, físicament, al Parlament Europeu donant suport al
lliurament que hi fan 35 batles
dels Països Catalans d'un document en defensa de la llengua
catalana. Hi som present com a regidor del PSM, a un acte on
també assisteix Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del
PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una
col·laboració estreta. Demanam el
reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les
altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa catorze anys!
Any
2000
El novè
acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i
amb participació directa a un dels seus òrgans interns. Es tracta
de la trobada de partits
eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura com a observadora
la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE.
La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.
Any
2003
A la desena
oportunitat que tenc d'atansar-me físicament al Parlament Europeu,
faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des
de Mallorca, integrant les
plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i
Amigues de Son Sardina i sa Garriga.
Conduïts
per l'eurodiputat nord-català d'Esquerra Republicana, Miquel
Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures,
recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat
d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam
les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de
Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de
la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable.
Any
2005
El meu onzè
acostament al Parlament Europeu es produeix, virtualment, al moment
que em pos a fer campanya clara i
explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que
se'ns vol entaferrar per nassos!
Des de
VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la
publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa
que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que
consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara.
Hi queda
ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix
gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...
Votem NO
a aquesta Europa que recula!
Diguem
NO a una tal constitució
Que
ofega pobles lliures i nacions.
¡Diguem
SÍ a la nova Europa que despunta!
Any
2009
Complet la
dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, virtualment aquest
cop, quan des de l'Assemblea de
Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de
Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions
parlamentàries europees... Cap de les dues representants, la
del Partit Popular, Rosa Estaràs, ni del Partit Socialista,
Teresa Riera, no es dignen de fer-s'hi presents ni respondre...
Any
2012
Assistesc
per 13a vegada i darrera vegada al Parlament Europeu, físicament, a
la seu d'Estrasburg, fent suport a
la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i
Professors en Català de les Illes Balears.
Aconseguim
que s'hi arribi a tractar la situació penosa que pateix la llengua
catalana a les Illes Balears i Pitiüses, amb les mesures
governamentals que li són tan contràries.
Aconseguim,
també, de ser atesos i escoltats per eurodiputats dels Països
Catalans i, sobretot, per l'intergrup parlamentari “Minories
nacionals, regions constitucionals i llengües regionals”
del Parlament Europeu a Estrasburg...
Precisament
aquests dies, som a l'espera d'obtenir la resposta que se'ns comunicà
que ens arribaria abans d'un any...
Com podeu
veure, el Parlament Europeu no em resulta ni estrany ni aliè,
des que l'any 1988 m'hi vaig acostar per primera vegada, fins a la
darrera de l'any 2012 que n'és la tretzena...
Amb tot
aquest bagatge acumulat al llarg de més d'un quart de segle, arrib a
concloure que l'Europa que s'aixeca, així com s'aixeca, es mereix
pel cap baix aquestes UNES QUANTES GLOSES MEVES, que esper que vos
agradin.
Ja em direu
si en compartiu el contengut.
