Gloses meves, a CineCiutat: paraules de na Magda González

M'arriben tan endins, les paraules de na Magdalena González Crespí, -durant la presentació del llibre "Gloses meves" a la Sala 1 de CineCiutat-, que no puc deixar d'escampar-les a tots vuit vents del món.

Gràcies, amiga Magda!

PRESENTACIÓ ”GLOSES MEVES” de Cil Buele

S’escorxador, Palma, 5 de març de 2014

Amics, amadors de la cultura, la terra i de la bona gent,

Moltes gràcies a l’autor per atorgar-me l’honor de poder compartir aquest moment entranyable que em permetrà dibuixar, des de l’admiració i el respecte, un esbós afectuós d’un personatge que ha contribuït , sens dubte, a escriure pàgines de la història de la política del nostre país, a conscienciar de la necessitat de la lluita social i a engrandir la nostra cultura popular en la seva vessant de glosador i tot, des de l’ honestedat més absoluta.

Un escriptor és sempre la conjunció de la persona i la seva obra.
Ja que en Miquel, escriptor, s'encarregarà de parlar de l'obra, jo
parlaré de la persona, de l'home q l'ha escrita. I com que la presentació d’un llibre no deixa de ser una festa dels mots, jo en triaré uns quants per definir Cil Buele: honestedat, Coherència, Llibertat, Pont de cultures, Autenticitat, Compromís, Integritat i Amistat.

Honestedat.- Pilar entorn al qual ha girat la seva vida i especialment demostrada en tota la seva trajectòria pública, fugint dels individualismes i de tot personalisme en favor del treball dels equips, de l’esforç col·lectiu, de la confiança en la lluita col·lectiva.

Coherència.- Que el va dur a la decisió de qüestionar dogmes i creences, construïdes i divulgades per persones, posant a la balança el més pur esperit de la paraula, tal i com apareix a l’evangeli, per una banda, i per l’altra, els filtres terrenals que la interpreten, duent-lo finalment a decantar-se per la llibertat

Llibertat.- De ser en cada moment de la seva vida qui ha volgut ser i encoratjant-nos a tots cada dia a ser qui som

Pont de cultures.- La grandesa de mires que dóna conjugar arrels africanes i arianyeres en un mestissatge d’autenticitat

Autenticitat.- En Cil és tot un personatge, diferent i autèntic, no sols pel color de la seva pell, sinó també pel capell que exhibeix amb naturalitat absoluta. Pell, perquè duu sempre el país, la cultura i la llibertat a flor de pell. Capell, perquè li protegeix les idees d'un somni, el d'un poble lliure amb homes i dones iguals i lliures, entre pobles lliures i solidaris. El d’un poble amb compromís

Compromís.- Compromès amb els valors més importants per a l’ésser humà: la vida, l’amor i la pàtria

- amb la vida i amb l’amor, demostrat amb l’entrega absoluta amb que s’ha abocat a les dues dones de la seva vida, a les que dedica aquest llibre. I per una de les quals, Isabel Rosselló, vull tenir un record especial i vull manifestar públicament el meu afecte més sent it.

- amb la pàtria al servei de la qual s’ha entregat també en cos i ànima guiat sempre pel bé comú i el desinterès material més absolut. La seva trajectòria a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i a la Generalitat de Catalunya, parla per si mateixa. Rodejat en moltes d’aquestes etapes per la incomprensió, crec personalment que la ceguesa dels qui l’han envoltat han fet que es desaprofitàs una persona amb gran esperit i vocació de servei públic. En definitiva, qui hi ha perdut ha estat la nostra terra.

Integritat.- Qualitat que n’és un exemple per a les seves amistats

Amistat.- Amic dels amics fins a les darreres conseqüències. I és en aquest punt on jo vull compartir amb vostès la vessant d’en Cil que ens uneix des de ja fa un grapat d’anys: l’amor pel nostre país i el somni de veure’l complet algun dia en la seva forma política

No puc passar per alt la seva implicació personal , decisiva, en l’existència de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans des de quan aquesta, que enguany celebra ja el seu desè aniversari, era només un somni. Unes bones amigues que tenim en comú i que són per aquí, un dia em van dir: “Aquí tens el telèfon del nostre amic. Ens ha dit que té molt interès en saber d’aquest projecte. Segur que et pot aconsellar de com dur a terme aquest projecte. Crida’l!”. Jo vaig dir: I qui és aquest amic?. El conseller de cultura, em van dir. Ca!, vaig dir jo, no li puc fer perdre el temps amb aquesta quimera. Em prendrà per boja! I..., fins avui..
I, senyors, l’Orquestra ja compleix deu anys.. Deu anys que han estat un torcebraç constant amb les forces del gran ventall d’ interessos en que no es consolidàs un dels pocs projectes real, palpable i que posa sobre el terreny la realitat dels Països Catalans. Sempre les teves paraules de coratge i els teus gests han fet que no defallís i arribàs fins avui. En nom de tots nosaltres, directors, músics, moltes gràcies.

Gràcies per ser sempre present, des del racó més petit de les meves inquietuds, als moments més dolorosos que pot viure un esser humà, la pèrdua d’una mare. Com diuen a Àfrica una mare és l’univers de la persona, i en nom de la meva família et vull agrair la glosa que la recorda en la pàg 125 aquest llibre.

En uns moments històrics en que la nostra estimada nació viu moments increïbles per motius absolutament contraposats, l’esperança de llibertat, per una banda, en un altre indret, i l’opressió i persecució més rància per una altra, aquí en aquesta nostra terra estimada, jo vull convidar-vos a Enllaçar-nos per la cultura, la llibertat i per la bona amistat.

Per molts anys, Cil!

Moltes gràcies