Però això no lleva que, ciutadans com jo mateix, no deixem de romandre subjectes a situacions com aquesta: tot i que sigui el mes d'agost, no ens deixaran de cobrar els 1.843,71 euros que, gràcies a l'Administració, haurem de pagar a finals de mes, per l'assistència residencial a una persona malalta d'alzhèimer... encara que considerem que n'és una quantitat excessiva!
Avui he mirat de fer-hi front, de la manera millor possible. M'he fet present a les dependències de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, a lliurar-hi, per quarta vegada consecutiva aquests darrers quatre mesos, una sol·licitud que es limita a demanar que se'ns REVISI EL COPAGAMENT! Consideram que és excessiva la quantitat que se'ns aplica: una dona com la meva, que percep una pensió mensual de 912,47 euros, n'ha de pagar prop de 2.000 cada mes, concretament 1.843,71 €!
Hi som anat aquest matí de divendres, per fer-hi unes quantes coses:
- la primera, lliurar-hi, al Registre, per quarta vegada consecutiva en quatre mesos, la sol·licitud d'una REVISIÓ que em sembla del tot raonable: 1.843,71 euros/mes, no, 1.118 €, sí (seguint sempre els càlculs establerts a la normativa vigent). No hi ha hagut cap problema. N'han quedat segellats l'original i la còpia, que me n'he emportat.
- la segona, demanar explicacions sobre el perquè, després d'insistir-hi, per una resolució de la consellera, només se'ns ha rebaixat fins a 1.379 i no s'arriba als 1.118,48 € que tenim calculats. «Això ja són coses dels serveis jurídics», se m'ha vengut a dir...
- i la tercera, què puc fer per mantenir una entrevista amb el director general de Dependència, que en deu ser el responsable màxim... N'he de demanar cita a la seva secretària, se m'ha indicat, al pis de dalt...
Resumint-ho molt breument, una hora i mitja després d'haver-hi entrat, n'he tornat a sortir sense haver-hi aclarit res de res:
- els dels serveis jurídics, que m'havien d'informar, no han pogut venir on m'han fet asseure per espai de vint-i-cinc minuts... Em contestaran per escrit, se m'ha dit...
- la secretària del director general, no hi ha hagut manera de trobar-la enlloc, tot i haver estat esperant-la a la porta del despatx durant més de vint minuts seguits...
- la funcionària, que m'ha atès molt amablement, volia que jo m'endugués el document segellat que jo havia presentat al Registre, per ser una cosa meva... Li he volgut fer entendre que eren ells els que se l'havien de quedar...
No em queda més remei que romandre a l'espera de rebre l'escrit que m'aclareixi, d'una vegada per totes, per quines cinc-centes hem d'haver de pagar tant, per ocupar una plaça pública residencial d'una persona malalta d'alzhèimer, a Mallorca!
Com si no bastassin els maldecaps que comporta una situació com aquesta, ara veig que n'he de suportat d'altres que provenen d'una Administració pública que jo em creia que s'havia creat per ajudar-nos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada