La malaltia d'alzhèimer, mestra de la vida

Les lliçons que et dóna una malaltia com la d'alzhèimer mostren ben a les clares que se'ns presenta com una mestra veritable: t'ensenya a viure, en profunditat, d'una altra manera...

Quan fa gairebé sis anys i mig que el neuròleg de la meva dona li va diagnosticar «la malaltia d'alzhèimer com a possible», després d'haver-li fet una desena de consultes durant els quatre anys anteriors; i després d'haver hagut d'ingressar-la a la residència geriàtrica de Montuïri -on acudesc diàriament a compartir-hi amb ella unes hores i el dinar-, se m'acut d'assenyalar-ne, suara mateix, una desena d'aquestes lliçons magistrals que consider que fa la malaltia esmentada:

1. T'ensenya a valorar amb molta més profunditats coses tan senzilles com és ara el caminar i moure't, en veure que la malalta va perdent-ne les forces i la capacitat, cada dia que passa...

2. T'ensenya a mantenir-te coratjós, a l'hora d'enfrontar-te a altres dificultats que et presenta la vida, la gravetat de les quals aprens a relativitzar moltíssim més.

3. T'ensenya a exercitar-te en la pràctica constant de la paciència, quan veus que les coses no arriben a sortir així com desitjaries.

4. T'ensenya a relativitzar el valor que donam al temps, quan t'adones que hi ha situacions problemàtiques que l'únic que requereixen és temps i paciència.

5. T'ensenya a percebre que, al teu voltant, tot quant té a veure amb l'afectivitat, les mostres d'estimació, els detalls més insignificants van en augment progressiu, encara que només sigui qualque estona.

6. T'ensenya a valorar moltíssim més un somriure o una llàgrima, una rialla o un plor, una alegria o una queixa, un moviment o un silenci, una dormideta o un esclafit de rialles.

7. T'ensenya a ser més conscient del paper enorme que té per als humans arribar a poder satisfer dignament les necessitats fisiològiques elementals més bàsiques.

8. T'ensenya a valorar moltíssim més tot allò que vas veient que vas perdent de mica en mica i de forma imparable.

9. T'ensenya a descobrir i entendre el sentit d'una mirada tendra o d'un gest insignificant que, abans, se't podia haver passat desapercebut.

10. T'ensenya a relacionar de manera fefaent i clara, allò que és la infància més indefensa amb la vellesa malalta. Les al·lusions nostàlgiques, gairebé diàries, a la mare o al pare o a les germanes, es barregen molt sovint amb les alegries que li produeix la visió d'un infant menut quan li passa ben a prop...

Segurament se n'hi poden afegir moltes altres, de lliçons magistrals que et dóna una malaltia com la d'alzhèimer. De moment, n'apunt aquestes...