A la mort del general Franco

Record, com si fos ahir mateix, la data del 20 de novembre de 1975. 

Aleshores treballàvem en una de les barriades marginals de la ciutat de Piura, al Perú. 

Foren uns moments molt intensament viscuts al P.J. San Martín, esperonejats per organitzacions polítiques i sindicals revolucionàries, de caràcter marcadament esquerrà. 

Convocàrem concentracions i manifestacions pels carrers més cèntrics de la ciutat, a favor del restabliment a Espanya de les llibertats democràtiques perdudes durant els quaranta anys de franquisme. 

Seguíem amb molt d'interès, fins al més mínim detall, les incidències d'aquell procés polític que s'iniciava a l’Estat espanyol, amb motiu de la mort del dictador.

Record que, a mitjan mes de desembre d’aquell any, feia arribar als amics de Mallorca algunes reflexions que jo havia fet, a Piura, sobre el paper que jo considerava que havia d'exercir el Moviment Escolta i el Guiatge de Mallorca, en tant que moviment educatiu de la joventut mallorquina, en aquella conjuntura històrica. M'hi havia estat exercint durant un temps, abans d'anar-me'n al Perú, com a consiliari diocesà.

M'havien fet arribar un treball realitzat per la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Mallorca, i que duia per títol "Escultismo y Sociedad". 

Des de lluny estant, ho considerava una aportació valuosa per al conjunt del moviment escolta de l'Estat espanyol, en uns moments de gran relleu històric.

Tot i amb això, volia fer-hi algunes crítiques, adreçades a aquell document que havia arribat a les seves mans, malgrat la distància i l'absència absoluta dels mitjans tecnològics de què disposam hores d'ara. 

I ho comentava així:

• "El consider un treball molt bo, atesa la situació actual de l'Estat espanyol. És una feina que el Moviment Escolta no pot passar per alt i que s'hauria de prendre amb moltíssima de responsabilitat, atenent el moment històric que travessa Mallorca. Què m'agradaria poder fer-hi més extenses aportacions! Hi ha companys mallorquins que treballen al Perú i que es moren de ganes de venir a Mallorca, a donar-hi una mà! Sembla un moment molt engrescador. Així i tot, pas a comentar-vos alguns aspectes generals que m'han cridat poderosament l'atenció".

Record que m'esplaiava aleshores en comentaris nombrosos i diversos que em provocava la lectura d’aquell document. Veia que aquell treball de reflexió del document "Escultismo y Sociedad" s'havia centrat molt, pentura massa, en la Declaració Universal dels Drets Humans. 

Tot i considerar que possiblement no hi havia cap altre agafatall millor on recórrer, creia que podia haver estat força intencionada una decisió d’aquelles característiques.

Jo veia que, tant la Declaració Universal com els ensenyaments papals que es reproduïen als document oficials, segons el meu parer, acostumaven a passar per alt un fet que, si s'atengués com calia, havia de contribuir poderosament a trabucar el món d'alt a baix. 

Fins i tot en relació amb les mateixes formulacions teòriques que, a primer cop d'ull, semblaven que ja no podien ser més humanitàries.

Totes aquelles declaracions, segons deia, donaven per descomptat que allò que perseguien i pretenien aconseguir s'havia de realitzar a l'interior de l'actual sistema d'explotació humana que duien a terme unes minories privilegiades, contra els interessos genèrics de les grans majories de la població mundial.

Opinava que, en passar per alt el fet constatat de la lluita de classes que s'estava donant al nostre món, l'elaboració d'aquells principis aparentment tan humanitaris oblidava que només es podien fer efectius amb la desaparició efectiva de les classes socials. 

Mentre les societats s’anassin construint damunt la base sociològica d’explotadors i explotats, tots aquells principis, per molt bells que poguessin semblar, no deixaven de ser pura teoria. No podien ser duits a la pràctica en un món que, quan empenyia a defensar els drets d’alguna persona o d’algun col·lectiu de persones, s’havia d’abocar a fer-ho només en funció de traure'n alguna casta de guany. 

Creia que, en aquella situació, el respecte pels drets humans sempre toparia amb uns límits que ja venien marcats des del principi: que no s'arribàs mai a perjudicar els més poderosos.

Per això, em demanava:

• "¿Quins drets i quines llibertats es poden defensar realment, quan el seu exercici i la seva pràctica tira per avall drets i llibertats que els més poderosos s'han anant apropiant amb força violència?"

Si es deixava de banda, doncs, el fet de la lluita de classes, dins un món que apareixia dividit d'aquesta manera, em semblava valuosa aquella aportació reflexiva que havia fet la DDE de Mallorca al conjunt del Moviment Escolta i Guiatge de l'Estat espanyol, amb el document "Escultismo y Sociedad".

També creia que hi mancava quelcom a afegir a aquells punts, quan feia referència a l'apoliticisme del moviment.

Compartint l'opinió segons la qual el Moviment Escolta no havia de prendre cap opció política concreta, com a tal, considerava que s'havia de parar esment a dos elements: d'una banda, a tenir ben clara l'existència de plantejaments polítics que, de cap de les maneres, no haurien de tenir mai  entrada dins el moviment: els partits de caire feixista, repressiu, dictatorial, militarista, de dretes. I de l'altra, l'existència d'altres tipus de partits polítics cap als quals el moviment, per ser conseqüent amb si mateix, hauria d'orientar i encaminar-ne els membres.

Era de l'opinió que el moviment s'havia d'anar convertint en una espècie de plataforma, des de la qual s’havien d’impulsar iniciatives tendents a encaminar la gent cap a determinats partits de l'esquerra plural que anava conformant el panorama polític a Mallorca: partits d'esquerres, democràtics, socialistes, comunistes, nacionalistes.

Reconeixia que es tractava d'una opinió molt personal, però que creia que coincidia amb la marxa d’un món que caminava a marxes forçades cap a una solidaritat internacional cada cop més enfortida.

Quant als partits que, per principi, s'oposaven a aquell objectiu, creia que no solament no havien de ser afavorits a l'interior del moviment, sinó que s'havia de fer tot el possible, en un procés educatiu molt intens, perquè fossin considerats cada cop més inacceptables.

També creia que, en plantejar-se si un moviment com l’Escoltisme i el Guiatge havia de prendre alguna opció político-partidària concreta, s'havia de tenir molt present la manca de cultura política existent. A Mallorca poc o res no se sabia d'allò que era i representava un partit polític. No n'hi havia pogut existir cap durant els darrers quaranta anys de fèrria dictadura franquista. 

Creia que esdevenia un plantejament que podia fregar la utopia, i que seria bo veure més de prop la realitat político-partidària existent.

Hi posava un exemple que considerava molt gràfic:

• "¿Com podem demanar a un infant de Mallorca si li agraden les 'papaies', uns fruits que no ha vist ni assaborit mai? Al més que pot arribar és a dir: 'deixau-me-les tastar, primer, i llavors ja vos diré si m'agraden no no'. Sembla el més lògic. En cas contrari, pot arribar a concloure que, com que les 'papaies' no han estat fetes per a ell, ha d’arribar a acceptar passivament i de bon grat que se les mengi un altre".

Amb totes aquelles reflexions que anava fent, tenia moltes ganes d’anar contribuint, en la mesura de les meves minses possibilitats, a aportar-hi alguns elements que poguessin ajudar a qüestionar, més políticament, situacions quotidianes que s'emmarcaven en aquell context de canvi polític històricament tan rellevant: 

• "Crec que de política hi entenem molt poc, per a no dir gens. També crec que ens fa falta descobrir i saber què és el que més convé en un moment determinat. Més que aferrar-nos a uns principis immutables que, sigui de llevant sigui de ponent, s'hagin de mantenir. La vida de la humanitat no sembla que vagi per aquí. Avui pot ser molt vàlid allò que ahir era discutible i despusahir era considerat inacceptable. D'aquestes contradiccions es va fent el nostre món, vulguem o no vulguem. I qui sap si l'actitud que prenguin avui determinats grups d'església al nostre país pot resultar, a la llarga, molt decisiva en el futur. Vosaltres qui estau més a prop ho podeu veure millor. Jo, des d'aquí, estic veient que, sense una politització molt forta de la joventut, no es pot donar el necessari canvi d'aquest sistema capitalista que se sosté damunt la injustícia que afavoreix els interessos d'una minoria i que ofega els interessos de les grans majories explotades i famolenques"...

De tot això, ja en fa quaranta anys, ara.

Crec, em sembla, mantenc la convicció que, suara mateix, ho tornaria a subscriure, en un percentatge bastant elevat!