Consiliaris escoltes mallorquins (2): dues etapes diferenciades

Dues etapes diferenciades, en l'Escoltisme del segle XX a Mallorca

A l'hora d'endinsar-me en l'estudi de l'origen de l'Escoltisme a Mallorca, n'hi destrio dues, d'etapes: d'una banda, l'escoltisme de les primeres dècades del segle XX, contemporani de l'època en què Baden-Powell llança la iniciativa escolta; i, de l'altra, l'escoltisme implantat a Mallorca l'any 1956, després d'una vintena d'anys d'haver-ne romàs prohibida la pràctica pel règim dictatorial franquista.

Primera etapa

Durant els trenta-sis primers anys del segle XX, sobresurten dins el panorama eclesiàstic de Mallorca alguns religiosos dedicats a la tasca educadora de la infància i la joventut, que se serveixen d'un mètode fonamentat sobretot en el contacte amb la natura:

És el cas del jesuïta pollencí P. Guillem Vives i Rotger qui l'any 1907 crea el Batalló Infantil del Patronat, a Palma. Vuit anys després, l'any 1915, el mateix jesuïta promou la creació dels Trescadors del Patronat, integrat per infants i joves de famílies treballadores. 

Tot plegat és considerat com l'embrió de l'Escoltisme, a Ciutat de Mallorca. I molts d'anys després, jo mateix, tenc l'oportunitat de tastar de prop els aires engrescadors que s'hi respiren i mantenen ben vius, a la dècada dels anys 60, en una institució juvenil tan singular com aquesta.

Quatre anys després, l'any 1911, el dominic P. Llorenç Caldentey impulsa el que s'anomenen Al·lots-Guaites, i crea el Batalló Infantil de Manacor. Se'n considera l'origen de l'Escoltisme, a la Part Forana de Mallorca.

El mateix any 1911, de batallons infantils com aquests, en sorgeixen en altres indrets: a Binissalem, sa Pobla, Sineu o Sóller, d'on hores d'ara desconec quins en són els eclesiàstics que s'hi apliquen més directament i que els promouen.

Se sap que, en temps del bisbe Pere Joan Campins i Barceló (1898-1915), s'afavoreix la creació dels Exploradors Mallorquins / Al·lots Guaites, a Palma (1913). Tenim constància de la mateixa tasca desplegada a Sóller pels preveres mossèn Antoni Mora (1913) o mossèn Joan Vich i Nebot (1918). De la seva existència a Felanitx (1933), sota l'aixopluc de la Congregació Mariana, quan la seu episcopal mallorquina és ocupada per l'arquebisbe Josep Miralles i Sbert (1930-1947). I també a Pòrtol, Sant Llorenç des Cardassar, Binissalem, Bunyola, Inca o Sant Joan.

D'un primer cop d'ull, ja es pot veure, doncs, que l'Escoltisme d'abans de la guerra del 36, promogut i propiciat a Mallorca pel bisbe Campins, aconsegueix una expansió considerable a tota l'illa, tant a Ciutat com a alguns pobles de la Part Forana. 

Però quan, des del primer moment del cop d'estat franquista, Mallorca es decanta a favor de l'aixecament militar contra la II República, n'hi desapareix bona part de l'organització de la societat civil i, amb això, qualsevol possibilitat de fer Escoltisme. 

La guerra del trenta-sis romp tots els motlles, i trenca amb qualsevol iniciativa educativa innovadora sorgida fins aleshores...

Segona etapa

Amb el pas del temps, s'arriba a una segona etapa de l’escoltisme mallorquí, l’any conegut popularment com «l'any de la neu», el 1956. Hi compareix i s'hi consolida, gràcies a la feinada que hi desplega el matrimoni principatí Homs-Ferret, establert a l'illa per motius professionals i materials dos anys abans, l'11 de gener de 1954, obligat per necessitats familiars, les pròpies d'un matrimoni barceloní amb quatre fills... Fins que l'any 1969 retornen al seu domicili de Barcelona.

N'Eladi Homs i Zimmer, home d'una gran personalitat, fill d'un gran pedagog, que viu i treballa per l'Escoltisme al Principat de Catalunya des de l'edat de 12 anys, organitza i munta a Palma la primera «patrulla» escolta l'any 1956. Està integrada únicament per al·lots estudiants i d'altres que fan feina, provinents de famílies amigues, de condició social diversa. Posteriorment dirigeix tot el creixement de l'Escoltisme de Mallorca durant més d'una dotzena d'anys seguits. 

Na Maria Ferret i Espanyol, la seva esposa, es fa càrrec de l'organització del Guiatge de Mallorca, integrat únicament per al·lotes, poc temps després que el seu marit hi ha iniciat l'Escoltisme. (La constitució d'un sol moviment de l'Escoltisme (al·lots) i del Guiatge (al·lotes) no s'aconsegueix fins una vintena d'anys després, a l'assemblea que tots dos moviments fan a Son Sardina l'any 1977).

Un cop arribat a Mallorca a principis de l'any 1954, n'Eladi aconsegueix de contactar amb algunes famílies mallorquines, ben decidides a agrupar-ne els fills, en besllumar-ne aquestes certs avantatges educatius de l'Escoltisme, catòlic i català, que n'Eladi coneix molt bé. 

És el cas del filòleg Francesc de B. Moll i Casasnovas, l'escriptor Josep Maria Palau i Camps, o el dentista Josep Forteza-Rei i Forteza, amb altres amics, els fills dels quals arriben a constituir les dues primeres patrulles Scouts a Mallorca. 

Josep Forteza-Rei, que l'any 1931, quan no hi ha cap grup ni associació de caràcter juvenil a Mallorca, funda «Al·lots de Muntanya», l'equivalent a Minyons de Muntanya al Principat, aconsegueix que siguin acollits a l'Associació per la Cultura a Mallorca, creada l'any 1922. A partir de 1956, es converteix en un dels primers col·laboradors de n'Eladi i na Maria.

Com afirma el mateix Eladi, «cal un esforç de tots els que volen una societat nova, arrelada a la terra, estimant el país, la seva llengua i els seus costums determinants de la seva cultura, solidaris amb el passat per a ser fidels a la pròpia història, però encarats a un futur que cal millorar, renovellant una fe i uns valors espirituals més adients amb l'Evangeli de Jesús».

Des del primer moment, n'Eladi també compta amb la implicació d'alguns clergues mallorquins que l'ajuden a iniciar-ne el camí. Sobretot, la d'aquells que col·laboren en la tasca d'aconseguir locals on dur a terme activitats específicament escoltes.

El P. Josep Capó i Juan, de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, historiador i erudit santamarier, un dels poquíssims que aleshores celebra la missa en català  a Mallorca (any 1954) i que posteriorment participa activament en la fundació de l'Obra Cultural Balear,  és un dels eclesiàstics que pren part activa en la implantació del Moviment Escolta de Mallorca. 

L'any 1957 facilita a Eladi Homs les dependències del convent dels Pares Filipencs, a Ciutat, que es converteixen així en el cau de la Secció Scout Ramon Llull, la primera que es crea a Mallorca. El mateix any, emperò, davant les dificultats que hi posen els superiors de Sant Felip, se'n fa càrrec el P. Pascual d'Eivissa, del convent dels Pares Caputxins, a Ciutat; qui esdevé així el primer consiliari escolta de Mallorca, pròpiament dit, aixoplugant-ne al·lots a la Joventut Antoniana.

Un any després, el capellà santjoaner mossèn Josep Estelrich i Costa, consiliari de Joves d'Acció Catòlica, inicia i arrodoneix tràmits i gestions perquè l'Escoltisme arribi a ser assumit com a moviment d'església, a l'interior del bisbat de Mallorca. 

Gràcies a aquesta col·laboració tan valuosa, el 2 de febrer de 1959, festa de la Candelera, es constitueix l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme), amb uns estatuts aprovats pel bisbe de la diòcesi, Mons. Jesús Enciso i Viana i que romanen vigents fins que se n'aproven uns altres, en crear-se oficialment el Moviment Scout Catòlic de Mallorca, el mes de gener de 1965. 

Pel mes de setembre d'aquell mateix any, el 1959, resulta molt significativa l'organització a Can Tàpera del primer Camp Escola d'Informació (CEI), orientat a enfortir la formació dels caps escoltes amb responsabilitat d'educar infants, adolescents i joves. Hi acudeixen no només escoltes mallorquins, sinó també principatins que fan el servei militar a l'illa. 

Curiosament, hi són convidats a assistir-hi tots els consiliaris d'Acció Catòlica de la diòcesi, i s'hi fan presents sacerdots, monges joves, seminaristes i seglars de Mallorca i del Principat. Dura des de dimecres dia 16 fins dissabte dia 19 de setembre.

Quan les circumstàncies polítiques fan que l'Església disposi de certes facultats que d'altres institucions civils no tenen, molts grups d'Escoltisme comencen a funcionar a les parròquies, perquè vicaris joves s'interessen per les possibilitats que ofereix la nova pedagogia. En altres casos, se cerquen parròquies, per obtenir locals i una certa protecció legal davant la dictadura franquista.

El primer consiliari general d'Escoltisme, nomenat per un bisbe a Mallorca, és mossèn Joan Trias i Lladó, l'any 1960, consiliari del «clan Pius XII».

El mes de setembre de 1967, se celebra a la Colònia de Sant Pere (Artà) la primera Jornada de consiliaris escoltes mallorquins. Es fa a les instal·lacions que avui dia ocupa el casal de colònies Sant Guillem i Sant Antoni, ideat i fet construir l'any 1963 pel sacerdot manacorí mossèn Mateu Galmés i Galmés. 

N'hi participen més d'una trentena, de consiliaris escoltes. Entre d'altres, també hi som presents alguns companys d'estudis eclesiàstics que encara no hem estat ordenats sacerdots, però que ja feim pràctiques pastorals com a diaques. 

Continuo recordant amb molt d'afecte la presència i les intervencions magistrals que hi fan mossèn Ricard Pedrals i Blanxart, consiliari general del Moviment Scout de Catalunya, i mossèn Frederic Bassó, consiliari de la branca Al·lots de Catalunya. 

Puc dir que aquella trobada artanenca esdevé per a mi el contacte primer que mantenc amb l'Escoltisme, i un dels primers encontres amb gent principatina. M'afecta i m'impressiona d'una tal manera, que em deixa marcat per a sempre més, en molts d'aspectes, inclosos el personal, l'intel·lectual, l'afectiu, el pastoral, el teològic, etc. 

Dins la meva vida, hi ha un abans i un després d'aquell setembre 67, que m'obre els ulls a realitats, visions, actituds, orientacions i opinions desconegudes per mi fins aleshores! Es converteix per a mi en l'avantsala d'allò que ha de comportar el Maig francès, per a la generació de capellans del 68, entre els quals hi som ben inclòs...

De llavors ençà, hom pot veure que es creen arreu de Mallorca més i més agrupaments escoltes, molts dels quals compten amb la presència i l'activitat intensa d'un consiliari dedicat a l'animació de la fe entre els infants, adolescents, joves i caps responsables del Moviment Scout.

Basta pegar una ullada general per arribar a destriar-hi, amb el pas del temps, més d'una vuitantena de grups escoltes, que, d'una manera o una altra, fan veure clarament l'embalum de gent que s'arriba a atansar a una organització com l'Escoltisme mallorquí, adscrit al Moviment Scout Catòlic i lligat estretament a l'estament eclesiàstic: parròquies, col·legis de frares, convents, Acció Catòlica, Congregació Mariana, Joventut Seràfica, Joventut Antoniana, etc.

En general, es pot afirmar que la majoria d'aquests grups escoltes assoleixen un tarannà de caire progressista, marcadament catalanista i, també, visiblement favorable als nous vents que s'impulsen des del Concili Vaticà II a la dècada dels anys 60. 

El fet d'aconseguir una litúrgia més viva i senzilla, especialment a les celebracions que es fan a sortides i a campaments, a l'aire lliure, com afirma el consiliari Trias, no ho és tot. «També hi ha una visió més profunda de la fe. Allò que comença amb una descoberta de la pregària i de Déu, a partir de la natura i de l'Evangeli, acaba en un desvetllament del sentit comunitari, s'hi viu la comunitat profundament, s'hi impulsa una autèntica, sincera i austera amistat».

Uns consiliaris escoltes pentura més intensament que uns altres, però gairebé tots en el seu conjunt miren de caminar cap allà mateix: la renovació de l'església mallorquina i l'enfortiment d'una societat mallorquina més lliure, culta i solidària. S'hi viu una certa mística escolta,  que ajuda a engrescar-s'hi, en la tasca que correspon al consiliari.

Si a la primera etapa no puc deixar d'esmentar el paper rellevant del bisbe Campins, i d'una altra figura com el jesuïta Pare Vives, l'etapa segona, la que tenc oportunitat de viure personalment més de prop i directament, es desplega amb els bisbes Enciso i Viana, Álvarez i Lara,  i Úbeda  i Gramaje. 

Mons. Jesús Enciso i Viana (basc, a Mallorca 1955-1964), és un bisbe que accepta l'Escoltisme, parla sovint de la tasca dels consiliaris dins el moviment, i, de fet, és qui, gràcies al consiliari d'Acció Catòlica, mossèn Josep Estelrich, aprova els estatuts de l'Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme (ODICE) el mes de febrer de 1959.

Mons. Rafel Álvarez Lara (andalús, a Mallorca 1965-1972), és un bisbe molt humà que, per la seva bondat i la seva bona voluntat, mai no perd la confiança en els consiliaris escoltes, tot i que, per la seva edat, no pot dir ni fer certes coses. Resta totalment a favor de l'Escoltisme, com manifesten consiliaris que el tracten de prop, i com demostra el fet que és qui reconeix els nous estatuts del Moviment Scout Catòlic de Mallorca, en constituir-se el Moviment Escolta de Mallorca el 3 de maig de 1970. 

Mons. Teodor Úbeda i Gramaje (valencià, a Mallorca 1972-2003), és un bisbe que anteriorment ha estat consiliari escolta a València. No solament mostra comprensió i estímul pel Moviment Escolta, sinó que tracta els consiliaris amb molta confiança, presideix amb gran sinceritat les seves relacions amb els caps escoltes responsables del Comissariat, exhorta les parròquies a mantenir grups d'Escoltisme, i empeny les que no en tenen a propiciar-ne la creació. Viu i pateix en carn pròpia els efectes de l'escissió del moviment l'any 1975...

Són tres figures eclesiàstiques que, indubtablement n'hi deixen l'empremta particular, amb més o manco intensitat, fent de la diòcesi mallorquina «una església lleial, pionera en la utopia scout i acollidora indefectible del caminar escolta», com reconeixen historiadors i estudiosos del moviment.