Conca, una de les ciutats castellanes més encantadores (1)

Després d'haver-hi fet una visita ràpida el mes de juliol, em propòs de tornar-hi el mes de setembre amb una mica més de temps disponible. 

Així ho faig. En principi, per quatre dies. Però, m'hi sent tan a gust, que me n'hi perllong l'estada quatre dies més: 8 nits seguides a l'hotel «Doña Leonor de Aquitania»! Ni més ni pus que la mare del rei famós d'Anglaterra, Ricard Cor de Lleó... 

Tot i amb això, veig i m'adon que he fet curt. Hi ha tant per veure i visitar, que ni una mesada continuada no em resultaria suficient! 

La ciutat -i la província- de Conca em resulta força captivadora, per la seva fesomia natural i pel seu comportament cívic. Farcida de camins, rutes, senders, viaranys, t'hi pots dedicar tota la jornada, a caminar, i mai no acabes. El temps se'm fa curt.

Avui mateix, quart dia, em faig el recorregut a peu fins a dalt del «Cerro Socorro», des d'on es domina la panoràmica d'una ciutat edificada ben arran del precipici... Allà on els rètols indicadors -que n'hi ha moltíssims- m'assenyalen 30', n'he d'emprar una hora i mitja!

Ahir, dissabte, tercer dia, aprofit per recórrer els carrers de la ciutat, «callejeando», com se'm recomana de bon principi, tant de dia com de nit... I visit algunes exposicions força interessants, que n'hi ha a balquena. 

És el cas de la dedicada a Cervantes i a «La llibertat d'expressió», dins el mateix recinte de la seu catedral. Pens que, si el bisbe conquense monsenyor José Guerra Campos aixecava el cap, des d'allà on és...! Un d'aquells gallecs que fan honor al conservadorisme més ranci, contrari al concili Vaticà II, enemic declarat del cardenal Tarancón, franquista fins al moll dels ossos, que té un carrer dedicat ben a prop de la catedral... 

Abans d'ahir, segon dia, amb una d'aquestes excursions que s'hi organitzen, arribam fins a la «Ciutat Encantada», al naixement del riu «Cuervo» i al «Ventano del Diablo», tres paratges encisadors que em mantenen els ulls ben oberts i els ànims ben deixondits... 

Ara, quan ja som a la meitat del trajecte, veig que encara em queden tantes visites a fer, tants racons a visitar i tants paratges a recórrer, que em vull aprofitar al màxim aquesta estada relaxant a la ciutat de Conca...