Avui capvespre, de dijous 26, he passat un guster de compartir tertúlia radiofònica, a ONA MEDITERRÀNIA (FM 98.0), amb un personatge tan singular que m'ha deixat bocabadat: ni més ni pus que amb el Dr. Enric Benito Oliver, hores d'ara dedicat intensament a fer suport professional i voluntari dins la Fundació AMADIP-Esment, entre molts d'altres àmbits d'actuació seva.
 |
| Cil Buele amb Enric Benito, a Can Alcover (Palma) |
Tot i que ell es considera, per damunt tot, com un home del caramull, amb l'orgull de portar el títol de pare i de padrí, per a mi, a més d'això, també és un metge excepcional, amb un bagatge humanístic ingent, una personalitat humana singular i un tarannà insòlit en aquestes contrades nostres.
Llicenciat em Medicina (1972). Especialista en Oncologia Mèdica (1976). Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (1990). Professor associat de la Universitat de les Illes Balears (1996). Exercint l'Oncologia Clínica a l'Hospital General de Mallorca com a Adjunt (2000). Màster en Cures Pal·liatives per la Universitat de Barcelona (2000). Coordinador de Cures Pal·liatives a l'Hospital Joan March (2002)...
Tenc l'oportunitat de conèixer-lo i de tractar-lo de prop per primera vegada, quan ell treballa com a metge especialista a la planta d'Oncologia de l'Hospital General, a Mallorca, a la dècada dels anys 80. És ell qui pren cura de la meva dona, na Lina Company, quan es veu afectada per un «limfosarcoma maligne», amb el qual mor a l'edat de 42 anys, després de tres anys de tractament oncològic.
La cura intensa que hi posa el doctor Enric Benito Oliver, a l'hora de tractar-la amb els mitjans minsos amb què aleshores es pot comptar, en supleix les mancances, n'alleugera el pes feixuc i, sobretot, hi aporta les grans dosis de tranquil·litat, de companyia i d'estimació que ajuden a fer-hi front, amb seny asserenat i amb serenor assenyada.
La meva dona mor a ca nostra. Ell mateix en certifica la defunció...
 |
| El Dr. Enric Benito Oliver, amb membres de Jubilats per Mallorca, a Can Alcover (Palma) |
D'aleshores ençà, ens hem topat en poques ocasions... Fins que avui, dijous, 26 de gener de 2017, una trentena d'anys després, ens tornam a trobar. En aquesta ocasió, a l'interior dels estudis d'una emissora de ràdio. Hi compartim experiències profundes de valoració de la vida humana...
M'hi qued bocabadat, en sentir-li manifestar tot allò que, sense cap casta de dubte per a mi, és fruit de tot un procés personal, interior, de maduració humana, professional, científica, intel·lectual, social, afectiva, espiritual, etc.
M'he interessat a fer-ne un seguiment, a través d'enregistraments abundosos que romanen penjats a Youtube, sobre les seves ponències i conferències magistrals.
Basta veure'n alguns dels titulars, per adonar-se del contengut, la importància i el significat d'aquestes aportacions científiques, mèdiques, humanístiques, personals. Són abundoses.
Per a mi que porten a remarcar-hi la importància d'atendre, també a l'àmbit científic, certes «realitats incommensurables»... Fent-hi veure ben a les clares que l'atenció al sofriment, des de la compassió, esdevé una oportunitat per al creixement compartit:
Estratègies de cures pal·liatives 2009-2014 (Setembre 2012)
Cures pal·liatives, a IB3 (Maig 2013)
Humanitzar el procés de morir. Morir bé és de vital importància. Morir és normal i sempre acaba bé (Agost 2015)
«Espiritualitat en les ciències de la salut» (Novembre 2015) Conferència a Bones Aires, en una jornada científica
El cultiu de la presència fa que estiguis al costat del pacient de manera sàvia i compassiva (Gener 2016)
La mort no existeix. Experiments científics confirmen que la mort de la consciència humana no existeix (Abril 2016)
Les ones gravitacionals interpersonals. 9 raons per al canvi. Noves oportunitats per a les persones. (Juny 2016)
La importància de les cures pal·liatives davant la mort (Desembre 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada