Parlament de Daniela Grau Humbert, a la Diada de Mallorca 2016

• Vet ací el parlament íntegre que la professora i política nord-catalana, Daniela Grau Humbert (Elna 1948), dugué preparat i pronuncià a l'acte de cloenda de la manifestació massiva que organitzà a Palma la Plataforma Unitària 31D, amb motiu de la Diada de Mallorca 2016, al parc de les Estacions: 

«Benvolguts connacionals,

Tot primer vull agrair a en Cristòfol Soler i a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca la invitació per presenciar com a dona i catalana del Nord la manifestació d’avui. És sempre amb molta emoció que tornem a fer el trajecte dels avantpassats que acompanyaren Jaume I sobre el pont de mar blava que ens uneix des de fa quasi vuit-cents anys!

Ens atorgueu l’honor i el plaer de poder testimoniar la fidelitat a les arrels comunes d’una terra germana també malmesa, els antics Comtats (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i Cerdanya), de compartir amb vosaltres els greuges contra els estats opressors espanyol i francès i d’expressar la nostra esperança en el futur confederal de la nostra nació, la nació catalana, que no han pogut anorrear!

El nostre territori, bressol dels comtes-reis, també és Catalunya. Tenim la ciutadania francesa, igual com vosaltres teniu l’espanyola, perquè vam ser, igual com vosaltres, conquerits per la força de les armes dels Borbó. E1 1714-1715 Felip V amb l’ajuda dels francesos va poder vèncer el Principat de Catalunya, el País Valencià i Ses Illes, perquè ja cinquanta anys abans el seu avi el Borbó Lluís XIV, rei de França, havia ocupat, annexionat els comtats del Nord i doncs trossejat, mutilat, i afeblit Catalunya. Malgrat haver estat vençuts, com ho proclamaren ja el 1886 Josep Roca i Joan Serra no som «ni espanyols, ni francesos!»

Els conqueridors van ser i són responsables de l’aniquilació de la nostra memòria col·lectiva. Ara, al començament del segle XXI, és l’hora de desterrar la nostra història comuna. Bartomeu Mestre «Balutxo», amb un munt d’articles i conferències, va dignificar la resistència mallorquina, i va aconseguir fer-la integrar als actes de commemoracions del Tricentenari al Principat de Catalunya.

Des de fa uns dies el vostre full de ruta sobiranista compta amb una esclatant victòria de la memòria retrobada, la celebració d’ara endavant de la vostra Diada el 31 de desembre, un vincle d’unió imprescindible amb la resta de la nació. Felicitacions, mallorquins, endavant!

Nosaltres al Nord som víctimes de l’alienació, de l’assimilació que ens imposa l’estat francès jacobí.

Dues frases simbolitzen el rentatge de cervells patit d’ençà de finals del segle XIX: la primera, en francès ben entès, es pot encara llegir en una escola: «Sigueu nets, parleu francès!»; quan es va implantar a França l’escola «laica, pública, obligatòria» –instrumentalitzada amb perversitat per infondre el patriotisme francès– els nins i nines que ni entenien ni parlaven francès, els bascos, bretons, catalans, occitans, corsos, alsacians, eren durament castigats i fins i tot amenaçats de rentar elsvàters amb la llengua, ja que segons els mestres per no parlar francès «la tenien plena de merda».

 Amb la segona frase, l’afirmació «el Rosselló es va donar a França», falsifiquen la nostra història, oculten la resistència a la conquesta francesa dels nostres herois nacionals dignificats al segle XVII amb el nom d’Angelets de la Terra. Un crit ens uneix al llarg dels segles de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Mao: Visca la Terra!

Avui dia, al cap de 357 anys de francesització començada pels monarques i reforçada per les repúbliques, la Catalunya del Nord és un territori maltractat i espoliat. Un departament francès dels més empobrits entre un centenar, sense cap autonomia ni reconeixement institucional, inclòs de força en una regió «occitana». L’economia de segona, basada en el turisme d’espardenya i l’especulació de la terra, és de tipus neocolonial.

El català, prohibit pel rei Borbó Lluís XIV el 1700, no té cap estatus. En diuen llengua «regional», doncs de rang inferior. Segons l’entitat universitària Aplec només el 5 per cent dels mainatges reben ensenyament en català malgrat que ho desitgin el 76 per cent dels pares.

La situació econòmica és catastròfica: més del 40 per cent de la població no paguen impostos a causa de tenir rendes escasses. L’índex d’atur és un dels més alts de França. Estem minoritzats, la població catalana de mica en mica és suplantada per la francesa. Als anys seixanta del segle passat els joves van començar a expatriar-se a França per fer de funcionaris; a l’ensems les classes socials catalanes tradicionals, vinyaters, hortolans, pagesos, desapareixen progressivament. Per contra un allau de francesos arriba any rere any: jubilats i joves atrets pel sol, els subsidis estatals i els allotjaments socials que cada municipi està obligat de fer construir. Els joves gitanos i alarbs, bandejats pel sistema educatiu i productiu, malviuen en guetos, sense perspectiva de futur. La dependència del turisme barat no ha suplert l’absència d’industrialització. El Govern francès vol encara augmentar l’espai edificable en detriment de les riques terres agrícoles i del voramar. Del nostre país antany glorificat com a «Jardí de Maria» en fan erm i formigó. D’això se’n diu colonització!

El govern socialista ens han imposat la integració en una regió recentment creada amb capital a Tolosa de Llenguadoc que han anomenat Occitanie. Cap govern europeu ni tan sols l’espanyol gosaria impunement canviar el nom d’un territori i de la seva gent. És antidemocràtic, ignominiós, propi dels règims dictatorials. A més a més la regió ens ha d’atorgar 800.000 euros però només en cobrarem 200.000: els elegits, batlles, diputats i senadors, callen perquè necessiten subvencions. El clientelisme és la marca vergonyant del colonialisme. Patim des de fa segles la negació, la vulneració de la nostra identitat i l’espoliació: en tenim una fart de ser una colònia francesa!

Sortosament sembla que per fi un moviment popular de presa de consciència política dels propis interessos està neixent. El 10 de setembre proppassat 10.000 persones, la més important manifestació nord-catalana mai esdevinguda, van cridar pels carrers de Perpinyà: «No sem occitans, sem catalans!».

Nosaltres, activistes de l’ANC al Nord, sostenim a totes el procés d’independència al Principat de Catalunya. Estem convençuts del lema: «Amb la República Catalana hi guanyarem tots». Afavorirà la dignificació de la llengua i la cultura, la defensa sostenible del territori en el marc econòmic com a terra identificada pels seus productes i pel seu patrimoni, el rebuig del centralisme i clientelisme francès, i la reivindicació d’institucions polítiques i educatives pròpies, és a dir el dret de decidir un desenvolupament nacional i social integrador per a tota la població sigui quin sigui el seu origen.

Pensem que amb un segon Estat català a Europa, s’enfortirà la voluntat de ser i d’autogovernar-se de cada un dels Països Catalans.

Formem un conjunt de territoris que persisitim en mantenir una mateixa llengua i cultura mil·lenàries, i arrelades tradicions parlamentàries, necessitem recrear entre nosaltres els enllaços polítics, jurَídics i econòmics que ens permetran projectar-nos a Europa i al món amb valors democràtics, pacífics, i el refús dels obscurantismes polítics dels estats opressors. Units recuperarem la força de la mata de jonc.

Les declaracions de l’u de novembre de 2015 de Cristòfol Soler president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i de Toni Infante coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià van fer néixer unes expectatives fantàstiques: van afirmar que som un sol poble, que hem de pensar per nosaltres mateixos, que hem de resisitir contra la negació de la nostra realitat nacional i les separacions que ens han imposat, i van reivindicar que el nou corpus jurídic de Catalunya tingui present la totalitat de la Nació.

A l’abril del 2016 van fundar amb el president de l’ANC, Jordi Sánchez, la Confederació d’Entitats

Sobiranistes dels Països Catalans per fer créixer en cada territori el dret de decidir i avançar en la consciència sobiranista tot respectant els ritmes propis i la voluntat expressada pels ciutadans. La pancarta emblema de la nova entitat ho sintetitza inequívocament: «Els Països Catalans, una nació en marxa, diferents ritmes, un mateix objectiu». Des del mes de juny passat ens uneix un mateix símbol la Flama del Canigó per encendre els Focs de Sant Joan, i una festa comuna el 24 de juny, Festa Nacional dels Països Catalans. Originats a la Catalunya del Nord ja fa mig segle palesen la nostra determinació i contribució al repte compartit de reconstrucció de la nació en un marc democràtic pacَífic i confederal.

Visca els Països Catalans!

Visca la la Confederació Catalana!

Daniela Grau Humbert

Ciutat de Mallorca 30.12.2016.»