SACHI-2, presentació del projecte educatiu a pares d'alumnes (2)

A les 14 h de dimarts, 19 de setembre de 2017, l'aula de Cinquè del Col·legi Públic Els Tamarells, situat a s'Arenal, Palma, s'ha omplert de pares i mares d'alumnes, alhora que de mestres i de «seniors». 

Ens hi hem fet presents per dur-hi a terme la presentació d'aquest projecte educatiu que, per segon any consecutiu, amb la participació tècnica de la UIB, pretén d'establir un diàleg intergeneracional creatiu i enriquidor, entre infants i «seniors».

És la primera trobada que els «seniors» mantenim amb pares de l'alumnat, per tal d'informar-los sobre allò que pensam fer-hi: objectius, motius, mitjans, horaris, contenguts, etc.

Ha estat un encontre ben enriquidor, tant per part dels vells que ens hi hem presentat, com per part d'assistents que han fet preguntes, com per part del director del centre, com per part de la tècnica de la UIB.

Pel que em pertoca, he de dir que feia més de tres dècades i mitja que jo no escoltava «les músiques» de tanta veu infantil acaramullada en un centre escolar d'aquestes característiques! M'ha deixat una impressió ben forta. I en feia més de sis, de dècades, que jo no m'hi trobava, com a alumne de Primària. Això vol dir que ha plogut molt, d'aleshores ençà...

M'ha impressionat, també, el fet de veure que des d'aleshores han canviat moltíssim les coses: tant pel que fa a l'edifici, molt ben condicionat; com pel que té a veure amb el professorat, molt ben preparat; com pel que respecta als infants, de procedències distintes; com pel que es pot veure repassant-ne noms i llinatges, que no tenen res a veure amb els que solien ser més freqüents en altre temps... Ben poquets de castellans i més poquets encara de mallorquins... d'un temps força allunyat...

Tot m'ha duit a pensar i a creure que, precisament, és aquí, en la diversitat, on rau el futur de la Mallorca nova que puja per amunt! Només identificable plenament i genuïna en alguns pocs trets que consider que s'han de protegir, defensar i preservar: la llengua catalana, com a llengua pròpia; l'espai territorial insular, com a lloc singular de convivència; festes i costums i hàbits i conreus, com a expressió col·lectiva socialitzant... i poqueta cosa més, que es pot anar enriquint amb aportacions foranes a mida que passi el temps...

Durant la meva intervenció breu, he mirat d'expressar-m'hi totalment en català, des que l'he començada fins que l'he acabada, sense cap casta de problema ni de retret per part de ningú dels assistents. Ben cert és que m'adonava, ben a les clares, que l'auditori era, com aquell qui diu, recentment arrelat a Mallorca.

(CONTINUARÀ)