Transport públic vergonyós, a la vila mallorquina d'Alaró

TIB - Consorci de Transports de Mallorca

Carta cívica adreçada al Sr. conseller de Territori, Energia i Mobilitat, sobre el pèssim i vergonyós funcionament del transport públic entre l'estació del tren i el centre de la vila mallorquina d'Alaró

Senyor conseller,

Com que no és la primera vegada que em passa, a mi, i sé ben cert que li passa el mateix, a moltíssima més gent que s'hi veu afectada, m'he volgut afanyar a escriure-vos avui mateix unes retxes, tot desitjant que mireu de posar-hi remei, com més aviat millor.

Aquest dissabte 9 de setembre jo tenia pensat d'acudir, amb el transport públic del tren-busset que la vostra conselleria administra, al concert d'orgue que es fa cada dissabte a l'església parroquial d'Alaró. Era el primer pic que m'hi atansava, després d'haver-me'n assabentat a través d'una família alaronera, bona amiga meva.

Vos he de dir, i ho he de lamentar profundament, que el funcionament pèssim del busset TIB entre l'estació de tren Alaró-Consell i el centre de la vila alaronera, m'ho ha impedit!

Jo havia sortit de Palma, en tren, a les 10:10h. A les 10:30 ja em trobava a l'estació d'Alaró-Consell. Però no hi he trobat cap busset que ens esperàs, la gent que teníem ganes de ser traslladats fins al centre de la vila. 

Se n'ha presentat un, de busset, a les 10:55. Quan he demanat al conductor a quina hora tenia la sortida cap a Alaró, per sorpresa meva, m'ha dit que a les 11:40. Jo no m'ho podia creure: al tauler informatiu s'indicava un busset a les 11:05!

Per què no se m'ha volgut transportar fins a la vila? No ho sé. No se m'ha donat cap casta d'explicació. Per això mateix, he decidit d'anar-me-n'hi a peu, tot i sabent que arribaria tard al concert, caminant durant una hora, per la vorera esquerra d'una carretera tan transitada com molt perillosa per als vianants! 

Lògicament, m'he perdut el concert d'orgue. Justament he pogut comprovar que finalitzava precisament al mateix moment en què jo anava a entrar dins el temple alaroner!

Tot i amb això,m'he volgut quedar a dinar a la vila. 

A l'hora de reprendre el camí de tornada cap a l'estació, m'he trobat amb el mateix desgavell de l'anada, però just a l'inrevés! Al cartell de la parada del busset s'indicava que no n'hi havia cap, de servei, fins a les 15:43h. Eren les 14:50.

Torna-m'hi torna-hi a recórrer altra vegada el llarg camí a peu cap a l'estació del tren, durant una hora seguida, per la mateixa carretera perillosíssima, amb trànsit de vehicles molt intens a totes hores.

M'he quedat esglaiat en veure que no serien encara les 15 h, quan hem pogut veure que se'ns avançava per darrere el busset, que feia camí avall per la carretera en direcció cap a l'estació del tren Alaró-Consell... No havia llegit jo que la seva sortida havia de ser a les 15:43? 

Vos dic que «hem» pogut veure, perquè, a més d'aquest que vos escriu, també feien el mateix camí a peu dues dones, amb pinta d'estrangeres, que manejaven un cotxet d'infants amb una criatura al seu interior!

Davant d'aquest desgavell, què voleu que vos digui, senyor conseller? Només se m'acut de demanar-vos tres coses que, m'imagín, no vos ha de resultar gaire difícil fer complir:

Primera: que siguin retirats de les parades alaroneres, d'aquí que toquin hores, tots aquests cartells informatius del TIB que hi romanen penjats. No solament no serveixen per a res, sinó que fins i tot contribueixen a mantenir mal informats els usuaris. Amb les conseqüències nefastes que se'n deriven. A la vista dels fets, val més que no n'hi hagi cap ni un, d'aquests cartells informatius!

Segona: que siguin amonestats i, si cal, sancionats com correspon segons la normativa vigent, els responsables d'un servei públic del transport, tan pèssim i deficient com aquest.

Tercera: que, atès que els usuaris del tren que volem arribar fins a la vila mallorquina d'Alaró en transport públic, -i no en cotxe particular- si ho hem de fer a peu per una carretera tan perillosa com aquesta durant una hora seguida, puguem fer-ho per unes voreres ben fetes, que no posin en perill les nostres vides.

Com que sé que no és la primera vegada que se n'eleven denúncies sobre aquest assumpte, ni som jo el primer a queixar-me d'una situació tan impròpia del segle XXI com aquesta, esper haver pogut contribuir d'alguna manera a aconseguir que, per la vostra gestió ben feta, totes tres peticions es puguin veure satisfetes enguany mateix.

Salut i coratge!

Cecili Buele i Ramis,

caminant assidu pel camí del Raiguer de Mallorca