«Déu meu», obra poètica alhora que prosaica, de Jaume Santandreu

Amb un total de 220 reflexions de 220 paraules cadascuna, Jaume Santandreu ofereix 220 sonets en prosa que fan pensar molt. Moltíssim.

Durant el recital que se n'ha fet a la nau del Taller Marginàlia, s'ha pogut comprovar això molt clarament. El darrer dia del mes de març de 2019, hi acudesc a fer el seguiment d'algunes d'aquestes reflexions profundes que han estat escollides. I a enregistrar-ne imatges i sons.

Ben acompanyades per la bona música interpretada al piano per Aina Maria Bosch Santandreu, amb peces de repertori clàssic i fragments improvisats; alhora que molt ben declamades pels rapsodes Albert Martínez Artiaga i Bàrbara Galmés Nicolau.

S'hi han fet present desenes de persones que, en bon segon dia de recital, han acudit a la nau del Taller Marginàlia molt ben condicionat per a l'esdeveniment.

A mi, particularment m'ha arribat molt endins la reflexió que porta el número 166, i que apareix a la pàgina 137 del llibre "Déu meu" de Jaume Santandreu. Dins el capítol X «Home públic, capellà, polític i predicaire» hi figura la «Lamentació d'un escorxat». 

M'ha ferit l'ànima. M'ha arribat molt endins. M'ha impressionat moltíssim. Així li ho he fet a saber, al bon amic i company de lluites de tota casta, el síndic major de Can Gazà, en Jaume Santandreu, qui ha tengut a bé d'obsequiar-me amb unes llengonises tan saboroses com les que acostumen a elaborar-se en aquell recinte acollidor de persones marginades dins la nostra societat benestant...

Qui vulgui veure i escoltar tot quant s'hi ha desplegat durant uns 50 minuts, ho pot fer des d'ací mateix.