Segons el programa que figura al tauler d’anuncis de l’hotel, per a aquest segon dia està dedicat a La Manga del Mar Menor. Inclou visites als pobles de San Pedro del Pinatar i San Javier, al matí, després de berenar. I, al capvespre, la sortida en autocar cap al Cabo de Palos, després de dinar.
Com ja he indicat al guia MIKA, aquest matí em qued a l’hotel i no vaig a visitar aquests dos pobles, sinó que em program una llarga caminada per la vorera de la llacuna del Mar Menor.
Des de l’hotel, mir d’arribar fins a Playa Paraíso, en sentit oposat al d’ahir, per la Gran Via. Travessant paratges bellíssims, que s’inicien amb el pas per la Gola Marchamalo, una petita endinsada de les aigües de la Mar Mediterrània travessant a l’altra banda de La Manga del Mar Menor.
Pas per davant del Club Náutico La Isleta. Una mica més enllà, una altra església, titulada «Salvator Mundi», de construcció molt moderna. Senders vorera vorera les aigües. Platges buides. Finques i més finques de cases buides. Algunes garses blanques i gavines. Gent que fa pràctiques nàutiques.
Me’n torn cap a l’hotel per una altra ruta. Través la Playa los Alemanes, amb indicacions que demanen de respectar i conservar el litoral. Des d’un punt determinat de la platja Paraíso, veig la mar de bé les cinc illes protegides, totes d’origen volcànic, que emergeixen damunt les aigües del Mar Menor: Isla Redonda, Isla Mayor o del Barón, Isla del Ciervo i Isla del Sujeto. Cartells informatius assenyalen el tipus de vegetació molt «salada» de la contrada, vegetació d’arenal i vegetació de zones humides.
Per tal de conservar la gran riquesa florística que es troba en aquest litoral, demanen que la gent no surti dels senders senyalitzats ni es dediqui a recollir-ne plantes.
Em criden poderosament l’atenció les Salinas de Marchamalo. Contrada que em porta el record de les Salines de Mallorca, també a la vora de la Mar Mediterrània.
Igualment els cartells reivindicatius «SOS Mar Menor» o «Mar Menor Vivo» que apareixen en alguna de les cases (massa pocs!)
Me’n vaig a dinar a l’hotel, on també arriben la resta de companyes i companys del grup que han anat a visitar els dos pobles de La Manga del Mar Menor, San Pedro del Pinatar i San Javier.
Després de dinar i descansar una estona, tot el grup de mallorquins, en autocar, ens dirigim cap al poble Cabo de Palos. La directora del Centre d’Interpretació ens dóna una lliçó magistral d’oceanografia. M’ha permès d’aprendre moltes coses que jo no sabia, en relació amb el Mar Menor: aquesta llacuna actual, milers d’anys enrere, fa part de la Mar Mediterrània. A un indret farcit de muntanyes marítimes, hi emergeix La Manga que contribueix a crear aquesta llacuna immensa, amb característiques molt distintes de la resta de la Mar Mediterrània.
Continua informant-nos sobre les aus i els peixos de la contrada, el submarinisme aquàtic, les naus enfonsades dins la mar, certes batalles del temps de la República, salvaments marítims arriscats i singulars, etc.
Un cop rebudes les explicacions, pujam fins al Far del Cabo de Palos, des d’on gaudim d’unes panoràmiques excel·lents.
Al final de la jornada, em sent molt desgraciat, com a usuari incompetent de les noves tecnologies! De retorn a l’hotel, em passa una cosa que no m’havia passat mai. Més bé dues coses.
D’una banda, del teclat de l’ordinador, només me’n funcionen bé les files A i Z. Les de la Q i els números fan el que volen i no em deixen escriure el que jo desitj.
De l’altra, i per afegitó, un cop apagat el mòbil, em demanen SIM-1 i SIM-2 per poder obrir-lo. Ni manera d’aconseguir-ho! Em qued totalment incomunicat de la resta del món, si no és que mir d’utilitzar el whatsappweb amb l’ordinador portàtil. Tot i que només ho puc fer amb aquells noms que em permeten d’escriure les dues files del teclat...
Ho faig a saber al meu germà Jaume qui, l’endemà mateix, des de Mallorca estant, mira d’arribar fins a ca nostra i em fotografia els codis que mantenc guardats dins d’una capsa.
Em pas tota la nit somniant truites... IN-CO-MU-NI-CAT! Ni amb el guia, ni amb la família, ni amb ningú, romanent a l’espera d’aconseguir les dades que necessit.
Al final de la jornada, el meu compta-passos me n’assenyala, de fets a peu, 16.830. Són més d’una desena de quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada