Al bon amic Joan Moll i Marquès

Durant la meva existència en aquesta terra nostra, amb la família Moll i Marquès m’uneixen vincles de coneixença, tracte i col·laboració que em duen a lamentar profundament la pèrdua irreparable d’un dels seus membres, en Joan Moll i Marquès.

Nascut l’any 1936, vuit anys abans que jo, encara que durant poc temps, el conec i tract com alumne del Seminari diocesà, on realitzam els estudis eclesiàstics, a mitjan dècada dels anys cinquanta del segle passat. 

Amb uns quants cursos acadèmics de diferència – ell aniria a primer de Filosofia, quan jo hi faig l’ingrés l’any 1955 -, malgrat sigui durant poc temps, en mantenc molt viu el record: bon company, persona excel·lent, dedicat tan intensament a la música que, per a mi, s’esdevé un dels companys músics per antonomàsia, dins aquell gran conjunt d’estudiants que, acostant-nos als tres-cents en nombre, compartim aixopluc i disciplina acadèmica en règim d’internat estricte durant més de 10 anys seguits.

El període de vacances, en anar a fer d’escolanet al domicili del vicari de la parròquia de la Santíssima Trinitat, mossèn Lluís M. Fiol i Barceló, qui celebra la missa a la seva capella particular, situat a la mateixa planta de la mateixa entrada de la família Moll i Marquès, a la plaça Espanya de Ciutat, ens hi topam algunes vegades, amb Joan Moll i algun altre membre de la família.

La figura de Joan Moll em compareix també a l’hora de veure’l fent sonar l’harmònium dins la capella del Seminari Menor durant algunes funcions litúrgiques: un instrument que maneja com ell vol i delita la concurrència amb els acords tan harmoniosos que executa.

Molt bon pianista també. Ell tot sol, a dues mans, o a quatre mans amb altres companys músics, ens fa concerts pianístics de gran altura, interpretant al piano de coa Steinway & Sons o al piano Pleyel recent adquirit al Seminari Nou, peces musicals de tota casta.  

Impossible d’esborrar de la memòria els concerts pianístics a quatre mans, entre ell i altres companys, com el santanyiner Joan Vidal o el pollencí Bernat Cifre. o l'inquer J.L. García Mallada...

No puc oblidar tampoc la influència que manté damunt tantíssims companys d’estudis eclesiàstics, fent-nos conèixer, escoltar, valorar i estimar la música clàssica; posant al nostre abast grans figures d’aquest àmbit musical europeu; instruint-nos sobre estils i èpoques, il·lustrant-nos amb explicacions que ens ajuden moltíssim a mantenir el gust per aquest tipus de música: Albéniz, Bach, Beethoven, Berlioz, Brahms, Chopin, Debussy, Dvorák, Falla, Händel, Haydn, Liszt, Mahler, Mendelssohn, Mozart, Puccini, Ravel, Saint-Säens, Schubert, Schumann, Sibelius, Strauss, Stravinski, Telemann, Txaikovski, Verdi, Wagner, etc. són alguns dels noms que més ressonen dins la meva ment, a l’hora de recordar aportacions sucoses del nostre company d’estudis. 

Estudiant de Filosofia, opta per deixar la carrera eclesiàstica i dedicar-se a altres ocupacions. No per això deixam de mantenir tots dos una relació d’amistat que, d’una manera o una altra, es manté viva fins suara mateix. Tant amb ell com amb la resta de membres de la família Moll Marquès. 

Quan l'ús del català comença a entrar-hi una mica, a l’interior del Seminari diocesà,  s'hi fa present també son pare, don Francesc de B. Moll i Casasnovas, el patriarca de la família que hi acudeix a fer-ne classes per a la gent voluntària que en té ganes. Torn a tenir-hi relació directa.

Record que, molts d’anys després, com a regidor de l’Ajuntament de Palma, en representació del PSM-Nacionalistes de Mallorca, durant la legislatura de 1995-1999, torn a tenir l’oportunitat de mantenir contacte amb un altre membre de la família, el seu germà Josep Moll Marquès, qui també fa de regidor a Cort en representació del PSIB-PSOE. Ocasió que ens serveix per refermar més encara la nostra amistat iniciada al Seminari.

A la legislatura següent,  1999-2003, entre d’altres càrrecs públics institucionals, m’exercesc com a conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca. Aleshores tots dos tenim oportunitat de retrobar-nos. Mir de rebre’l al despatx i d’atendre les seves peticions, que sempre tenen a veure amb l’impuls i el foment de la música a les nostres illes.

També coincidim en actes públics diversos, com és el cas de la nostra assistència el mes de desembre de l’any 2000 a l’estrena de «L’enamorada». Una cantata composta per Tomeu Poquet i escrita pel canonge valldemossí Bru Morey interpretada a l’interior de la Seu Catedral de Mallorca. Amb gran assistència de públic, la dirigeix el mestre de Vilanova i la Geltrú Salvador Brotons. El bon amic Joan Moll hi acudeix com a compositor, i jo mateix com a diputat. 

L’11 de Setembre de l’any 2003, el cronista de l'esdeveniment ens fa coincidir tots dos, Joan Moll i jo mateix, en l’acte d’homenatge que el Consell de Mallorca vol retre a l’escriptor pobler Miquel López Crespí. La presidenta Maria Antònia Munar en presenta l’obra, «Literatura mallorquina i compromís polític», un volum de memòries de l’autor sobre la literatura illenca des de l’òptica antifranquista. Hi som tots dos presents, Joan Moll i jo.

M’alegra ben molt haver-hi compartit taules rodones, entrevistes radiofòniques o periodístiques diverses. Com és el cas de les que ens fan des de la Revista Portula, juntament amb altres personatges. Tots dos hi feim part com a protagonistes de fora del municipi de Marratxí: Cecili Buele, el mes de març de 2004, sobre el progrés i l’humanisme; i Joan Moll pianista, el mes d’octubre de 2005.

Una de les col·laboracions realitzades conjuntament és la signatura que feim, a mitjan mes d’octubre de l’any 2010,  d’un Manifest a favor de la Simfònica. Amb el lema «Salvem la Simfònica» els nombrosos signants exigim a les autoritats que integren la Fundació Pública per a la Música de Balears, que facin tots els esforços necessaris per una digna supervivència d’aquesta orquestra. 

Quan l’any 2016, amb motiu de la mort de la meva esposa manacorina Isabel Rosselló Girart, vull deixar constància escrita dels noms i llinatges de les més de 700 persones, que m’hi fan suport, no hi pot faltar ni el nom ni el condol que em fa arribar el bon amic Joan Moll. Li n’estic ben agraït. 

A través de les indicacions que em fa arribar el bon amic bunyolí Joan Brunet i Colom, m’assabent de la mort d’aquest altre bon amic palmesà, Joan Moll i Marquès, qui ens acaba de deixar, en bon darrer dia del mes de novembre de l’any 2023.

Que en pau descans aquest bon mestre de la música, pianista excel·lent, persona admirable!