 |
| Rafaela, Rosa, Cil, Nicolás i Elvira, a Magdalena del Mar, Lima |
Passada la festa de sant Jordi, amb munió de missatges rebuts i enviats sobre aquesta Diada tan significativa arreu dels Països Catalans, em dispòs a passar el meu darrer dia sencer al districte limeny de Magdalena del Mar, a la casa dels amics Anselm i Elvira que m’hi acullen esplèndidament.
Després de recórrer amb n’Elvira el gran recinte comercial de San Miguel, on puc trobar de tot i molt, a preus diversos, som a l’espera de l’arribada a Magdalena del Mar de na Zully, dels seus dos néts Rafaela i Nicolàs, amb la seva padrina paterna Rosa.
 |
| Anselm Álvarez, Cil Buele i Elvira, al domicili de Magdalena del Mar |
Com que el nét de n’Elvira, en Julián, es va fent gran, les juguetes i els llibres d’infant que té ja no li serveixen per jugar i entretenir-se. Cosa que duu n’Elvira a proposar a na Zully si els accepta per als seus néts. Aquesta no ho dubta gens ni mica i acudeix a cercar-los-hi. Hi rep un cotxet elèctric, un patinet, jocs de taula, llibres infantils, jocs de cuina, etc. Amb això, tothom queda ben content.
De manera sobtada, aquest dijous del mes d’abril em comporta un canvi de plans del tot imprevist. Quan aconseguesc parlar i contactar via whatsapp amb Fr. Miquel Llompart, bon amic franciscà mallorquí del TOR, llubiner per més senyes, em convida a passar uns dies a la seva missió serrana de Huamachuco.
Aprofitant que aquests dies es troba a Lima, fent exercicis espirituals a prop d’aquí on som jo suara mateix, em proposa de viatjar junts a Trujillo, demà mateix i, amb el seu cotxe, arribaríem plegats a Huamachuco.
 | |
| El llubiner fra Miquel Llompart i Cil Buele, a la parròquia limenya de Salamanca |
Primer de tot, vull parlar-ne pel mòbil amb na Bel Duran, que ja em deu tenir ben parada l’habitació de casa seva on tenim programat d’allotjar-me avui migdia. Lluny de posar-m’hi cap trava ni una, s’avé a acollir-m’hi més endavant, quan jo torni de Huamachuco, una regió que ella coneix molt bé. S’hi ha fet present en alguna ocasió, volant-hi amb una avioneta que es dirigia cap a Chahual...
Avui, idò, en lloc d'anar-me'n cap a Chorrillos, on tenc previst i programat d’allotjar-me a ca na Bel Duran i en Kiko Caravedo, me’n vaig cap a Huamachuco. Ja miraré de fer-m’hi present, a Chorrillos, abans de viatjar cap al sud del Perú. Sé que hi puc anar quan vulgui i durant tot el temps que en tengui ganes. Només em cal avisar-los-en, no sigui cosa que es trobin fora, sobretot per devers l’albufera de Medio Mundo, a Huacho, Panamericana Nord amunt.
 |
| Portada de la revista dels Amics del Seminari de Mallorca |
De Mallorca m’arriben notícies relacionades amb la publicació immediata del número 65 de la revista que editen els Amics del Seminari. N’és solament l’esborrany, però ja en puc destriar la portada, extraordinàriament suggeridora i cridanera.
És un número que arreplega experiències personals missioneres molt valuoses i representatives d’una diversitat força enriquidora (Maria Quetglas, Jaume Obrador, Catalina Mir, Joan Perelló, Jaume Mas, Jaume Gual, Rafel Umbert, Jaume Sancho, Toni Bennàssar, Miquel Amengual, Joan Suñer, Joan Bauçà, Tomeu Català, Gabriel Fiol, Jordi Llabrés, Tomeu Llabrés, Bartomeu Rosselló...), com també d’una informació tan esplèndida en cróniques i detalls.
Faig arribar la meva enhorabona al secretari que l’ha muntada, el senceller Macià Llabrés, com ningú més no podria fer millor!
A mitjan capvespre, n’Elvira em comana un «taxi con aplicativo» que em porti des de Magdalena del Mar fins a la parròquia de la Verge de l’Esperança al barri limeny de Salamanca, avinguda Los Quechuas 424, on m’he d’ajuntar als franciscans que han de viatjar a Huamachuco perquè tots plegats anem a prendre el bus que ens ha de dur fins a la ciutat de Trujillo.
Des del «terrapuerto» situat a l’avinguda la República, sortim a les 10 en punt de la nit. Ocup la primera fila del «bus-cama» en direcció cap a Trujillo, previ pagament dels 37,50€, per un trajecte de 555 km que recorrem durant unes 10 hores seguides per la Panamericana Nord.
De la costa a la serra norperuana
 |
| Miquel Llompart, franciscà; Margalida Mateu, franciscana, i Cil Buele, a Trujillo |
En arribar-hi, a les 7 del matí, ens adreçam a la casa dels franciscans, situada a l’avinguda Fàtima 156. Fr. Miquel Llompart es desfà amb atencions, i em mostra tota la casa franciscana. Em crida poderosament l’atenció la capella del convent, ideada pel bon amic murer Fr. Antoni Riutort, tio dels bons amics sardiners, antics escoltes i guies de Mallorca. Els ho faig a saber, mitjançant whatsapp. Se n’alegren ben molt.
També, amb la furgoneta, em duu a recórrer per indrets on els franciscans mantenen capelletes i llocs de trobada amb la gent. Visitam, així mateix, la casa de les religioses franciscanes. Hi trobam na Margalida Mateu Coll, que ens obsequia amb una exquisit pastís fet seu.
Aquí, al Perú, m’assabent que ella ha treballat durant anys a les instal·lacions que «Mater» té a la meva mateixa illeta del Camp Rodó. I jo sense saber-ho! Malauradament, no puc saludar na Catalina Vallespir, perquè es troba fora del domicili en aquell moment.
 |
| Fra Roland, Miquel Llompart i Cil Buele, en ruta de Trujillo a Huamachuco |
Després de dinar amb els novicis i postulants franciscans, quan són les 14:10 sortim de Trujillo cap a la serra andina norperuana, Huamachuco, en la furgoneta conduïda pel franciscà peruà de Puno, Fr. Ronald. Ens endinsam muntanyes amunt, fins que al cap d’unes 22 hores després d’haver sortit de Lima, arribam a la bellíssima ciutat de Huamachuco. Ja hi fa fosca negra i Fr. Miquel ha de celebrar tot d’una la missa a l’església catedral. Minuts després d’haver-hi arribat...
M’instal·len en una habitació senzilla i confortable. Hi deix maleta i motxilla, i em tir damunt del llit per passar-hi una horeta descansant. Mir d’aclimatar-me a l’altura dels 3.200 metres en què em diuen que ens trobam suara mateix, després d’haver passat per indrets superiors als 4.000 metres.
 |
| Cil Buele, en el pati del convent franciscà de Huamachuco |
En bon primer dissabte, és un dels pocs dies d’entre setmana en què no arrib a gastar ni un cèntim. Estic allotjat a la casa que els franciscans mallorquins del TOR funden a Huamachuco a la dècada dels anys 60 del segle passat.
Sé que el primer grup de franciscans mallorquins, a més de Fr. Damià Nicolau Roig, està integrat per Fr. Jeroni Genovart Ginard, Fr. Bartomeu Vanrell Torrens, Fr. Joan Oliver Ferrer, Fr. Sebastià Maimó Ensenyat, Fr. Joan Bustos González i Fr. Francesc Andreu Juan.
Quan el bon amic llubiner Fr. Miquel Llompart em convida a anar-hi, em fa molta d’il·lusió trepitjar per primera vegada les mateixes terres on s’han fet presents tants i tants de franciscans mallorquins.
Tenc la gran sort de trobar-hi encara ara, ben actiu i força engrescat, Fr. Paco Andreu, un dels 7 franciscans fundadors de la comunitat de Huamachuco l’any 1961. Ja compta amb més de 90 anys d’edat.
 |
| Fra Paco Andreu i fra Miquel Llompart, a l'hort franciscà de Huamachuco |
Estic en un convent franciscà molt ben cuidat, amb imatges i signes de sant Francesc per tots els racons. Amb una capelleta molt senzilla i acollidora, ideada pel bon amic murer Fr. Antoni Riutort. Conté aportacions artístiques dels integrants del grup creat per l’italià Don Giulio...
Aquest diumenge, 28 d’abril, m’he d’aixecar a les 6:30 del matí. A les 8 hi ha el berenar. Em dutx amb aigua calenta. M’afait i baix al menjador a preparar la taula per a les quatre boques que compartim menjues. Som l’encarregat de fer-ho, com també de rentar els plats i coberts i estris de cuina. M’hi oferesc voluntàriament. És el mínim que puc fer, davant tanta hospitalitat amb una acollida tan esplèndida.
Aquest diumenge cinquè de Pasqua, la municipalitat de Huamachuco celebra festa grossa. Les autoritats civils han de lliurar a la població una maquinària pesada per a les tasques agrícoles, per valor de més d’un milió d’euros. Això no es fa així com així. S’ha de fer a bombo i platerets.
 |
| Autoritats civils, docents i religioses presidint la desfilada |
Per davant del cadafal de les autoritats civils, militars, religioses i docents, hi desfila tota la gent que roman formada i uniformada a l’altra banda de la plaça. Amenitza la trobada una banda de música que afegeix tonades i més tonades, després d’haver-hi interpretat l’Himne nacional «Somos libres, seámoslo siempre...»
Fa molts d’anys que jo no presencio un espectacle tan vistós. En trec moltes fotos i vídeos per fer-ne un muntatge, quan tengui temps i humor...
També fa moltíssims d’anys que no em permet el luxe de deixar-me «lustrar los zapatos». Un jovenet que em diu que nom Joan, em deixa més lluentes que mai les dues sabates que port plenes de pols, pel preu d’1€.
 |
| Juan, el sabater, em deixa les sabates més lluentes que mai |
A les 11 hi ha la missa presidida per Fr. Miquel Llompart del TOR a l’església catedral, farcida de gent que hi participa amb entusiasme, acompañada pel cor que interpreta les cançons, pel grup de lectors que hi fan les lectures bíbliques, dels escolans i monitors que arrodoneixen les tasques pròpies de la celebració dominical. Hi particip com un feligrés més, ocupant plaça en un dels bancs situats a la meitat del temple.
Acabada la missa, ens feim presents al restaurant Viejo Molino on assaborim un dinar exquisit que, per ser diumenge i estar-hi jo, m’oferesc a convidar-hi la resta dels tres començals franciscans. Menjam i bevem tot allò que ens fa ganes, cosa que em comporta en total un pagament de 50€. Ben aprofitats. El meu menjar preferit, «cabrito», molt ben acompanyat per un vi negre argentí de Mendoza, «El Enemigo» Malbé 2020.
 |
| Pinya tropical de la més bona |
Acabat el dinar, ens feim presents a l’hort que manté farcit de verdures i hortalisses Fr. Paco Andreu, un dels franciscans mallorquins més veterans que duu més de 60 anys al Perú. Qued meravellat de veure-hi tota casta de verdures sembrades en marges de terra i pedra, molt ben cuidades, a la falda d’una muntanyeta que dóna al llit del riu.
Emocionant visita i estada a la petita «Ermita de Fr. Joan Estela, d’Artà», on no puc deixar de fotografiar els tres amics franciscans que m’hi acompanyen: Fra Paco i Miquel Llompart, de Mallorca, amb el peruà de Puno Ronald.
 |
| Fra Miquel, fra Roland i fra Paco, a l'ermita de Fr. Joan Estela, d’Artà |
En bon primer dia de la setmana m’aixec a les 5:30. A les 6:30 tenim la primera pregària del dia. A les 7:00 berenam. A la capella d’aquest convent franciscà de Huamachuco, quan son les 6:30 del matí, iniciam la pregària de «Laudes» els tres membres integrants de la comunitat: Ronald, Miquel i jo. Poc avesat al maneig del llibre, deman que m’indiquin les pàgines. Cap problema a l’hora d’iniciar la pregària, amb la lectura dels salms i les antífones, acabant-la amb el parenostre.
Seguidament anam al menjador a berenar. Com sempre, m’encarrec de la preparació de la taula i de la neteja posterior. Avui m’hi afegeixen la tasca de donar menjar als moixos i a les gallines, amb els estris i els productes alimentaris que m’assenyala Fr. Miquel Llompart. Faig una bona recollida dels quatre ous que han post les cinc gallines del corral.
Amb la pregària matutina d’avui, em vénen a la memòria altres temps viscuts anys enrere. Quan encara som al Seminari, ens aixecam prest, anam a la capella a realitzar el primer acte comunitari del dia, pujam a fer el llit, baixam a berenar i iniciam la jornada estudiantil...
 |
| Cols plantades a l'hort dels franciscans |
També em vénen a la memòria la gran quantitat de vegades que, emprant el «breviari» o l’«usualis», segons les circumstàncies, inicio la meva pregària litúrgica del dia, individualment o comunitària, amb la invocació corresponent: «Sigueu amb nosaltres, Déu nostre. Senyor, veniu a ajudar-nos», («Deus, in adjutorium meum intende. Domine, ad adjuvandum me festina») etc.
Amb el pas del temps, vaig oblidant les parts diverses que conté aquest pregària matutina que no deixen de fer mai les comunitats de vida religiosa i que jo ja he deixat a un racó des de fa anys. M’he avesat a suplantar-la amb la lectura diària de tres fragments de la bíblia: antic testament, evangelis i cartes...
Aquest matí, amb la pregària feta a la capella franciscana de Huamachuco, torn a recordar l’himne d’aquest temps de Pasqua «Victimae paschali laudes immolent christiani...», que avui i aquí entonam plegats en castellà («Ofrezcan los cristianos alabanzas a la Víctima Pascual...») La salmòdia amb les antífones corresponents als dilluns del temps pasqual... La lectura breu... El responsori breu... El càntic de Zacaries (el «Benedictus»)... Les pregàries universals... L’oració... El Parenostre... i la conclusió: «Que el Senyor ens beneesqui, i ens guardi de tot mal i ens dugui a la vida eterna. Amèn».
Em sembla reviure temps passats. I, alhora, em sent empès a valorar com una gran riquesa espiritual la continuïtat perenne que les comunitats religioses fan perdurable en el temps i en els espais on romanen arrelades, en qualsevol racó del Planeta Terra. «Deo gratias!»
 |
| Jaume Rosselló Girart, celebrant els seus 85 anys |
Avui en Jaume Rosselló Girart, germà bassó de na Bel, la meva esposa manacorina difunta, compleix 85 anys. Mir de felicitar-lo per videotrucada des de Huamachuco. Aconseguesc de parlar amb el seu fill, i amb na Francisca Pont, la seva esposa. Ens alegram de veure’ns i conversar en directe, malgrat la distància física que ens separa, Manacor a Mallorca, de Huamachuco al Perú.
Quan ja duc tres dies d’estada al convent franciscà de Huamachuco, mir de concretar-ne la partida, que tenc previst de fer divendres 3 de maig. Encoman a Pamela la reserva d’avió, en vol Trujillo-Lima a les 6:30 del capvespre; seguida de contracte de «taxi con aplicativo» que em dugui fins a Chorrillos, a la casa de na Bel Durán i en Kiko Caravedo, que viuen a los Cedros de Villa.
En bon darrer dia del mes d’abril, 48ª jornada meva al Perú, continuo aixecant-me a les 5:30 del matí, com cada dia, en aquest convent franciscà del TOR. Seguint els costums conventuals de la comunitat franciscana a Huamachuco, anam a resar Laudes a la capella. M’hi vaig avesant de mica en mica, després de tant de temps de no fer-ho... Berenam a les 7 h al menjador, després que m’encarrec de preparar la taula... Faig la neteja de plats i altres estris culinaris, com a bon convidat.... Don de menjar als moixos i a les gallines del corral, com a tasca laboral diària (a diferència d’ahir que hi posen 4 ous, avui no n’hi trob cap!).
Amb Fr. Miquel Llompart anam a fer una passejada per distintes instal·lacions de la parròquia franciscana. Començam pel campanar antic de la Catedral. Per una escaleta exterior, pujam fins a dalt de tot, al replà de les quatre campanes col·locades, de dimensions i de sons diversos.
 |
| La campana major de Huamachuco |
Segons les explicacions que vaig rebent, la més gran de les campanes conserva un crull considerable, produït durant la batalla de Huamachuco, darrer gran enfrontament en la Guerra del Pacífic entre Xile i Perú, el mes de juliol de 1883.
Des de dalt del campanar, obtenim una panoràmica excel·lent de tota la plaça d’Armes de Huamachuco. Com també dels turons i muntanyes que envolten la ciutat andina, situada a 3.269 m s.n.m.
Baixam i ens encaminam cap al col·legi on temps enrere fa els estudis de Secundària el famós poeta i escriptor peruà, natural de Santiago de Chuco, César Abraham Vallejo Mendoza (1892-1938).
 |
| Cil Buele davant la façana de Radio Los Andes, a la ciutat de Huamachuco |
Amb Fr. Miquel Llompart, visitam les instal·lacions de l’emissora franciscana Radio Los Andes, que emet contínuament en gairebé tot el territori de la Prelatura. Aprofit les instal·lacions per enregistrar-hi la salutació que Fr. Miquel adreça als Amics del Seminari de Mallorca. Amb motiu de l’XI Diada cultural a Lluc que tenen programat de fer a Lluc l’11 de maig, en record i amb agraïment a la tasca missionera desplegada per tantes dones i homes de Mallorca pertot arreu del món.
Arribam fins a la casa del bisbe de Huamachuco, el «palau episcopal». Edifici situat a prop de la catedral i del convent dels franciscans. Amb un jardí molt ben cuidat davant la façana, no desentona de la resta de les edificacions urbanes més cèntriques.
Més tard, estaríem convidats a dinar amb el bisbe, un franciscà del TOR, oriünd de Mèxic. Monsenyor Pascual Benjamín Rivera Montoya (Mèxic, 1964) és el bisbe Prelat de la Prelatura territorial de Huamachuco, des que rep el nomenament atorgat pel papa Francesc el mes de març de 2021. N’és l’administrador apostòlic amb seu vacant el juliol de 2019.
La Prelatura de Huamachuco neix l’any 1961, creada pel papa Joan XXIII. Els dos primers bisbes són frares franciscans mallorquins del TOR: el vilafranquer monsenyor Damià Nicolau Roig, des de l’any 1961, i el llubiner monsenyor Sebastià Ramis Torrens, des de l’any 1990.
 |
| Els tres bisbes franciscans de la Prelatura de Huamachuco |
La visita a la casa del bisbe em porta el record d’altres visites efectuades a altres bisbes. No són ben bé el mateix, els bisbes catòlics del Sud que els bisbes catòlics del Nord. Els que tenim la gran sort de veure de prop tots dos àmbits, ens n’adonam tot d’una.
De manera semblant a l’arquebisbe de Gitega que conec al Burundi, monsenyor Andereya Makarakiza, o al bisbe de Chimbote monsenyor Santiago Burke que conec al Perú, aquest bisbe mexicà de Huamachuco qmonsenyor Pascual Benjamín Rivera Montoya que conec aquests dies a la serra andina peruana, es comporten com a veritables servidors, humils i senzills, sense cap casta d’ostentació episcopal manifesta.
Ell mateix m’obre la porta, em fa passar dins la casa, el veig portant el davantal perquè ell mateix ens prepara el dinar, ens convida a asseure a taula així com vulguem (dues religioses, cinc sacerdots, dos laics i ell mateix), ens serveix els plats (ciurons cuinats i pollastre al forn amb patates i verdures), ens obre les ampolles de vi xilè (Frontera), etc.
Malauradament, la simplicitat, senzillesa i normalitat personificades en un bisbe del Sud, les veig totalment absents en bisbes del Nord més abocats a marcar les distàncies...
 |
| Col·legi dels franciscans, a Huamachuco |
Fr. Miquel Llompart i jo, en mototaxi, arribam fins al «Complejo Educativo Santa Ana San Francisco». Centres educatius de Primària, Secundària i Educació especial, d’on saludam professionals de l’ensenyament i alumnes, de manera informal i molt propera per part de Fr. Miquel.
Rematam la visita amb la nostra presència al costat de l’alumnat que rep Educació Especial, la joia de la corona dels franciscans de Huamachuco, segons em diu Fr. Miquel: es tracta d’una trentena d’alumnes amb discapacitats diverses.
Primer de Maig 2024 a la serra andina norperuana
En bon Primer de Maig de 2024 em trob a Huamachuco, ciutat andina situada a uns 3.200 m s.n.m. Allotjat a la casa dels frares franciscans del TOR, celebr de manera molt singular aquesta diada dedicada al món del Treball.
El llubiner Fr. Miquel Llompart, gran caminant i esportista des de fa dècades, antic consiliari escolta del MEIGM, em convida a celebrar-la pujant a peu una mica més amunt, fins als 3.600 m s.n.m.
 |
| Fr. Miquel Llompart, dalt del cim Cacañan (3.600 m s.n.m.) |
Huamachuco, que pot significar «gorra de falcó», amb una població que supera els 70.000 habitants, situada a uns 184 km de la ciutat costanera de Trujillo, en trobar-se en plena serra andina norperuana, roman envoltada de muntanyes nombroses i precioses: Cacañán, Cerro Negro, Cerro Bolo, Santa Bárbara, El Toro, El Sazón, Miraflores, Huaylillas...
Avui tots dos ens marcam la fita de pujar fins a dalt de tot del «Cerro Cacañán» d’uns 3.620 m s.n.m. És l’indret on durant la Setmana Santa, des de la Catedral, milers de fidels hi pugen a peu el Divendres Sant per fer-hi el Viacrucis i reproduir-hi les 14 estacions. Al capcurucull roman permanentment instal·lada una creu enorme que sembla abraçar tota la ciutat de Huamachuco.
Aquest Primer de Maig m’aixec a les 4:15 de la matinada. Fr. Miquel Llompart i jo ens proposam d’anar a veure la sortida del sol, al capcurucull del «Cerro Cacañán». Encara fa fosca negra pels carrers de la ciutat de Huamachuco, quan la recorrem en mototaxi fins al peu de la muntanya.
A la llum de la lluna, començam a pujar. Feim revolts i més revolts per un camí sense asfaltar, durant una hora llarga. Jo vaig amb els alens ben espessos. Sobretot quan, més a prop de la creu, enfilam per un caminoi de cabres que ens ha de dur fins a dalt de tot del cim. Sortosament, Fr. Miquel m’ha proveït d’un bon pal que em serveix de gaiato i m’ajuda ben molt a fer passes i més passes endavant.
Quan arribam a dalt de tot, ens hi trobam altres caminants que s’han avançat a nosaltres dos. Tots esperam amb moltes ganes presenciar extasiats la sortida del sol. L’espectacle que ens ofereix aquest indret és realment encisador. Als nostres peus, podem divisisar en la seva totalitat la ciutat de Huamachuco, envoltada de les altres muntanyes més altes que semblen protegir-la i acaronar-la.
Distingesc, de lluny estant, les excavacions que duen a terme empreses estrangeres que hi treballen nit i dia. Amb grans camions transporten tones i més tones de terra barrejada amb or. Són exportades en grans barcasses que surten del port de Salaverry, a uns 14 km de la ciutat de Trujillo, cap a costes nord-americanes.
Em diuen que una de les mines d’or més productives de Huamachuco és La Florida, que està situada al sud de la ciutat, a la muntanya de Huaylillas.
 |
| Des de dalt del Cacañán (3.600 m s.n.m.), les coses es veuen d'una altra manera |
Qued sorprès en veure de quina manera s’estan excavant les muntanyes i traslladades, literalment, d’un lloc a un altre, segons les vetes d’or que hi troben. Tant per part d’empreses concessionàries, que realitzen les tasques seguint les normatives oficialment establertes, com per part de la «mineria informal» que es dedica a l’extracció de l’or sense cap casta de mirament i que, de tant en tant, provoca situacions conflictives de dimensions insospitades...
Sortosament, encara no arribam a veure avui dia una explotació tan salvatge de l’astre solar! Encara podem gaudir a plaer de la seva encisadora presència, quan, impertorbable, s’avança per entre els ninguls que li fan pas i li faciliten la tasca d’il·luminar-nos i d’escalfar-nos, als humans i a totes les espècies que gaudim del planeta Terra.
Li’n donam moltes de gràcies, a Déu, Senyor de l’Univers, que ens concedeix un favor tan gran. Induïts per la convidada que ens fa el fidel seguidor de Francesc d’Assís, el bon amic llubiner Fr. Miquel Llompart, «padrecito español» amb presència activa a Huamachuco des de fa molts d’anys.
 |
| La ciutat de Huamachuco, des de dalt del Cacañán |
Dalt del cim del Cacañán, s'hi alça una creu ben dreta, com si volgués fer-hi una gran abraçada a tot quant es mou i belluga als seus peus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada