Resumint el meu CREDO, som un dels qui creuen en Déu-Vida, qui es comporta com un Pare alhora que com una Mare. Té tant de poder que, en haver creat el Cel, vol i es proposa de re-crear-lo en la Terra.
Per això, uns 2.000 anys enrere hi envia el seu Fill. Des de terres palestines, anuncia a tota la humanitat la millor de les bones notícies: recrear el cel en la terra.
S’hi comporta com «un home excepcional de debò». Alhora que escampa el seu Alè-Esperit a tot l’univers creat, difon la llum i aporta la força precises, per arribar-hi, a crear el cel en la terra.
En reconèixer-ho i assumir-ho els éssers vivents, ens hi podem bellugar a plaer, farcits de felicitat, fruit d’una justícia de bon de veres, que implanta la pau veritable.
És el resum del meu CREDO. Com a ciutadà cristià, catòlic practicant, tant com puc, vull i sé.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
Vet ací una sèrie de reflexions breus per a aquest temps d’Advent, amb un missatge d’esperança propi d’aquest període temporal en què esperam la venguda definitiva del Déu fet home...»
Mir de parar una mica d’esment a les lectures bíbliques d’aquest temps... I de pegar una ullada a la carta encíclica «Dilexit Nos» que el papa Francesc fa pública el 24 d’octubre de 2024 sobre «l’amor humà i diví del cor de Jesucrist».
Cada apartat numerat dels punts que m’he preparat, conté tres parts:
01. «Un esqueix bo que comporta justícia i bondat» (Jr 33,14-16)
Que l’Advent d’enguany faci de nosaltres esqueixos bons d’un arbre esponerós, que produesqui i escampi fruits de justícia i bondat pertot arreu.
Als nostres dies, en ple segle XXI, no som pocs els qui creim en Déu, en Déu-Vida. Es comporta com un Pare i una Mare. Tan actiu i poderós que, en haver creat el Cel, vol recrear-lo en la Terra, amb Jesús, el seu Fill, «un home excepcional, l’home més excepcional de la història.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
02. «Feis-me conèixer les vostres rutes, Senyor. Feis que aprengui els vostres camins. Encaminau-me en la vostra veritat. Instruïu-me: Vós sou el Déu que em dóna vida» (Ps 24,4)
Feis-nos conèixer, Senyor, les vostres rutes. Feis que sapiguem els vostres camins, encaminau-nos en la vostra veritat, instruïu-nos. Vós sou el Déu que ens dóna vida.
Feim camí, d’una manera o una altra, en solitud o en companyia, cap a metes diverses. Amb la necessitat de conèixer les nostres rutes millors. Amb ganes de recórrer els nostres propis camins dins la vida. Encaminant-nos cap a la veritat de la nostra existència en aquest món.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
03. «El Senyor encamina els humils per viaranys de justícia, els ensenya el seu camí» (Ps 24, 4s)
Vós, Senyor, que encaminau la gent humil per viaranys i dreceres de justícia, ensenyau-nos els vostres camins.
L’arribada de la justícia a aquest món nostre, ple de misèries crues i dures, més que en mans de gent poderosa o sàvia, forta o violenta, roman en mans de la gent més humil i més senzilla: amb capacitat d’aconseguir avançar per camins i per dreceres de justícia veritable.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
04. «Que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que manteniu els uns amb els altres. Que refermi els vostres cors» (1 Te 3,12ss)
Temps d’Advent, molt propici per fer créixer fins a vessar l’amor que mantenim uns amb altres, de manera que serveixi per refermar els nostres cors.
Vivim temps propicis per fer créixer, fins a vessar a les totes, l’amor i l’amistat d’uns amb altres. Així, els nostres cors se’n surten enfortits: mirant amb afecte i tractant amb respecte molt gran tot el món que ens envolta, la gent amb què vivim i el planeta que compartim.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
05. «Vau rebre l’ensenyament sobre la manera de comportar-vos per agradar a Déu. Ara vos deman que avanceu encara més» (1 Te 3,12ss)
Hem rebut ensenyaments sobre la manera de comportar-nos per agradar a Déu. Tant de bo que, en aquest temps d’Advent, avancem encara més en aquest camí.
Qui més qui manco, d’infant o adolescent, també de jove o més gran, d’una manera o una altra, hem rebut ensenyaments sobre la manera de comportar-nos dignament com a sers humans, agents responsables dels nostres actes. Pentura ens cal dedicar més temps a la introspecció, a la reflexió, a l’anàlisi.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
06. «Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.» (Lc 21.25...)
En temps d’Advent, estiguem alerta i vigilants, preguem a tota hora, demanant que puguem sortir-nos-en, de tots els desastres que se succeeixen damunt del planeta, de manera que aconseguim de mantenir-nos-hi ben drets davant la Vida.
No sempre ens resulta fàcil mantenir-nos drets dins la vida. Si les coses ens vénen mal dades, amb tràngols agres, mals d’empassar, convé estar alerta, vigilants. A la recerca de camins millors, per sortir-ne exitosament i assolir-hi el nivell de pau interior més alt possible.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
07. El Senyor Déu, creador de l’univers, s’avé a dialogar amb l’home i amb la dona. Els demana explicacions sobre el seu comportament a l’interior del jardí, damunt del nostre planeta (Gn 3,9)
No vulguem defugir mai el nostre diàleg, constant i confiat, amb el Déu Creador. Contínuament ens demana explicacions sobre el nostre comportament envers aquest jardí del planeta terra on ens ha col·locat la Vida.
Nosaltres els humans, i només els humans, destrossam cada cop més el nostre planeta. Cap altre ser que l’habita li fa tant de mal. Amb mitjans tan destructius i poderosos com els que els humans d’avui dia disposam! Dialoguem amb la natura... Dialoguem amb Déu creador.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
08. «Tothom pot veure, d’un cap a l’altre de la terra, les actuacions de Déu en benefici de la humanitat sencera» (Ps 97,1)
En temps d’Advent, mirem de veure que, d’un cap a l’altre de la terra, es multipliquen dia sí i dia també, certes actuacions positives de persones creients en benefici de la humanitat sencera.
S’ha dit per pa i per sal que hem d’introduir maneres noves d’actuar localment amb visió i perspectiva globals. «Glocalització» li’n deien: visió global amb actuacions locals. Ens cal veure creients i no creients, que uim a terme més actuacions positives en benefici de la humanitat sencera.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
09. «Nosaltres que des del principi tenim posada la nostra esperança en Crist, rebem la nostra part en l’herència com a fills de Déu» (Ef 1,3)
Temps d’Advent, bon moment per adquirir o desvetlar la consciència que, pel fet de tenir posada la nostra esperança en Crist, rebem en herència la nostra part, com a fills de Déu.
De qui és el nostre món? De qui és la terra on vivim? De qui l’habita o de qui la valora i la respecta més? Tenim tot el dret del món a gaudir-ne a plaer. També hem de parar més esment a tots els deures inherents que comporta el fet de mantenir-la i respectar-la, ambt totes les conseqüències que se’n derivin.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
10. «Maria, a disposició dels designis de Déu, ben igual que si en fos l’esclava» (Lc 1,26)
L’exemple engrescador de Maria, la mare de Jesús, ens empeny a posar-nos a disposició dels designis de Déu, ben igual que si fóssim esclaus seus. És a dir, de manera total i plena.
Malauradament, amb comportaments irreverents, mancats de respecte, volem fer de la Mare Natura la nostra esclava, que estigui a les nostres ordres. Quan és ella la que ens ha parit! En sap més que nosaltres tots plegats. Manté un poder que nosaltres no tenim. Respectem-la sempre! La Natura és la nostra Mare.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
11. «Tens a dins teu el Senyor, el teu Déu, com a Salvador poderós. Crida de goig, aclama, alegra’t i celebra-ho de tot cor» (So 3,14)
Temps d’Advent, època propícia per endinsar-nos en el safareig del goig i l’alegria, en saber i assaborir que la humanitat sencera compta amb el Senyor Déu, salvador poderós.
Malgrat desastres i desgràcies, malgrat haver de conviure amb la malaltia, la fam, la misèria o les morts, sempre podem besllumar, a la llunyania o ben a prop, petits llumets encesos d’esperança, de solidaritat, d’ajuda mútua, d’oferiment de totes dues mans per col·laborar-hi.
oOoOoOoOoOoOoOoOo
12. «Aclamau el Senyor, proclamau el seu nom, feis conèixer entre els pobles les seves gestes» (Is 12,2)
En temps d’Advent, aclamem el Senyor. Proclamem el seu nom. Facem conèixer les seves gestes entre la gent que ens envolta i pertot arreu.
Fer conèixer, més amb fets que no amb paraules, la nostra creença ferma en un món millor. Millor per a tots els sers que vivim i habitam aquesta planeta terra. Sense cap casta d’excepció. Sigui allà on sia. I de la manera que sia. Tot i que ens cal cercar i trobar la manera millor d’aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada