A Mallorca

dilluns, 23 de desembre del 2024

Reflexions breus per al temps d'Advent (i 2): segona quinzena

Vet ací la segona i darrera tongada de reflexions breus per a aquest temps d'Advent 2024 que ja arriba a la seva fi, amb uns missatges d'esperança propis d'aquest període temporal en què celebram l'espera de la venguda definitiva d'un Déu fet humà...

Ornamentació nadalenca a la parròquia de Sta. Catalina Tomàs

13. «Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom vos conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop (Fl 4,4)

En mig de tot, podem viure sempre contents en el Senyor. Ell és a prop nostre. Que tothom ens conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop.

Sovint s’evidencia que, a més gran pobresa, més alt grau de solidaritat. I, per contra, com més gran és la riquesa, minva la solidaritat. Param més esment a la quantitat, sobretot si és espectacular; quan caldria afavorir, per damunt tot, la qualitat d’una actitud solidària constant i permanent, per insignificant que sia.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

14. «Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anuncia al poble la bona nova» (Lc 3,10)

Com a Joan Baptista, amb tota quanta exhortació ens véngui al cap, anunciem a tots els pobles la bona notícia que estam salvats.

Aprendre lliçons de la història humana pot ajudar-nos a evitar, en el moment present, alguns dels errors comesos en temps passats. Tot plegat també pot contribuir a bastir un futur millor per a les generacions venidores. Més que oblidar-ho, cal recordar-ho un dia i un altre. 

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

15. «Es presenta a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau» (Mi 5,1)

Tot bon pastor mira pel bé del seu ramat d’ovelles, de manera que puguin nodrir-se convenientment i pasturar bé.

Solidaritat amb qui passa per un moment difícil, terrible, nefast, de pèrdues irreparables, en vides i en béns materials? Per descomptat que sí! Té molt de valor el gest d’un donatiu tan voluntari com esporàdic. Per damunt tot, emperò, mirem de situar l’actitud solidària amb la gent i el planeta Terra durant tot l’any... Ni que sia amb un detall mínim cada dia.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

16. «Déu de l’univers, renovau-nos, feis-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Girau des del cel els vostres ulls, veniu i visitau aquesta vinya, que la vostra mà ha plantat i ha fet robusta i forta» (Ps 79,2)

Bona pregària d’Advent la d’aquest salm amb el qual podem dir:  Déu de l’univers, renovau-nos, feis-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Girau des del cel els vostres ulls, veniu i visitau-nos.

Algunes de les conseqüències del canvi climàtic, que alguns es neguen a reconèixer com a present entre nosaltres, pot servir-nos de far i guia en l’assumpció d’un comportament molt més respectuós, per part nostra, envers la Natura. Tot i que ens comporti haver de retallar estils de vida insuportables pel nostre planeta.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

17. «Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, venc a fer la vostra voluntat» (He 10,5)

En el llibre de la Vida, moltes retxes són escrites sobre allò que som, allò que deim, allò que feim. Que ho puguem dir alt i clar: Déu meu, vénc a fer la vostra voluntat.

En general, tal com som, deim i feim allò que volem. Conseqüents amb la personalitat singular que ens caracteritza, individualment o col·lectivament, adoptam amb encert o desencertament les actituds més característiques dels sers vivents que es belluguen damunt del planeta. No en siguem els destructors més ferotges!

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

18. «Elisabet, plena de l’Esperit Sant, crida amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes» (Lc 1,39)

Temps d’advent, temps de rebre el mateix Esperit Sant que empeny Elisabet a cridar i exclamar-se fortament davant la presència de la seva cosina, a punt de ser mare.

Homes i dones, dones i homes conformam un col·lectiu de sers vivents. Emportats a viure durant un temps en aquest món, convivim amb altres sers vivents, en igualtat de condicions. Encara tenim molt de camí a recórrer, fins a trobar el paper que correspon a la dona dins aquest món nostre «excessivament masculinitzat durant segles», en massa àmbits de la vida.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

19. «El poble que avança a les fosques veu una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós» (Is 9,1)

Temps d’Advent, temps per deixar de viure a les fosques, davant la gran llum que resplendeix per als qui vivim damunt d’un planeta tan maltractat.

Avancen a les fosques els qui no tenen llum... També els qui tenint-ne, la volen mantenir apagada... La llum és justícia, la llum és veritat, la llum es pau, la llum és felicitat. Llum és amistat, comprensió, estimació, ajuda, fer costat, donar una mà, adreçar una paraula amable... Val més encendre un llum que maleir la fosca!

20. «El Senyor ve a judicar la terra, judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat» (Ps 95,1)

Temps d’Advent, ajuda a  ser més conscient que Déu ens demana comptes dels nostres comportaments injusts, falsos i enganyosos.

Quin arribarà a ser el judici de la història sobre la nostra generació, la del segle XXI? Serà cert allò que algun economista il·lustre caracteritza com la mantenidora del model de vida més nefast que s’ha creat mai en tota la història de la humanitat? Pel que fa a la destrucció del planeta i a l’abisme creixent de la desigualtat entre rics i pobres! Ens cal rectificar, no?

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

21. «Josep, que és de la casa i la família de David, puja des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que espera un fill. Mentre són allà es compleixen els dies i neix el seu fill, el primogènit» (Lc 2,1)

La vinguda de Jesús a aquest món nostre de misèries crues i dures engresca a treballar i lluitar afanyosament per establir aquí a la terra aquell cel nou i aquella terra nova on imperi de bon de veres la justícia.

És a les mans de cadascú de nosaltres contribuir d’alguna manera, ni que sia insignificant, a construir petits redols d’aquest cel nou i d’aquesta terra nova, on la justícia es faci senyora del món i s’imposi pertot arreu. Només cal mantenir ben oberts i deixondits els ulls, les orelles, les mans i els peus, mirant de parar més esment a la veritat, i a defugir la mentida i l’engany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada