 |
| Maria Montserrat "Montse" Alvarado |
Des de dia 2 de juny de 2026 per primera vegada en tota la història el Vaticà compta amb una dona laica com a ministra. Data històrica!
La mexicana MARÍA MONTSERRAT "MONTSE" ALVARADO ha estat posada pel papa Lleó XIV al front del Dicasteri per a la Comunicació. Cosa mai vista fins ara: una dona laica presideix d'ara endavant el gegantí aparell mediàtic del Vaticà, amb els seus diaris, ràdio, televisió i oficina de premsa!
S'afegeix a una altra dona posada pel papa Francesc com a subsecretària del Dicasteri per als Bisbes l'any 2021: la monja francesa Sor Nathalie Becquartes A dia d'avui és la dona amb el rang més alt dins la Cúria vaticana. Fins al punt que compta amb el dret a vot dins el Sínode dels Bisbes.
I s'hi suma també a la dotzena de dones que ja treballen en posicions de primera línia en el govern del Vaticà, exercint càrrecs de decisió, de rang alt i mitjà (prefectes, secretàries i subsecretàries), gràcies a la constitució apostòlica "Praedicate Evangelium" del papa Francesc.
Oberta la porta legal perquè qualsevol persona batiada pugui liderar departaments del Vaticà, incloent-hi dones, tant religioses com laiques, d'aleshores ençà, Sor Simona Brambilla és la primera dona a liderar un dicasteri. A principis de l'any 2025 el papa Francesc l'anomena Prefecta del "Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica".
Sor Raffaella Petrini és la presidenta de la Pontifícia Comissió per a l'Estat de la Ciutat del Vaticà i de la Governació. Hi gestiona des de la policia fins als Museus Vaticans i l'economia interna.
Sor Alessandra Smerilli és la secretària (equivalent a viceministra) del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. Assessora directament el papa en temes de justícia social, ecologia i economia global.
Hi ha altres viceministres laiques com Emmanuelle o Francesca Di Giovanni.
També hi ha dones que ocupen alts rangs consultius com Cristiane Murray, vicedirectora de l'Oficina de Pemsa de la Santa Seu; Charlotte de t'Serclaes, Barbara Jatta directora dels Museus Vaticans.
Certament, davant d'una notícia tan rellevant com la d'avui, sempre s'hi poden posar emperons.
Seria allò tan comunament estès del "sí, però". Característica de certes mentalitats capficades en la gent del Nord, bastant procliu a "trobar sempre ossos en es lleu".
La gent del Sud, en canvi, ho té molt més clar. Hi ha un proverbi kirundi preciós que ho explica claríssimament: "Buhoro buhoro bushikana umusiba kw'iriba" ("A poc a poc, el cuc de terra arriba a la font d'aigua").
En català també tenim diverses maneres de dir el mateix:
"A poc a poc es va lluny."
"Xino-xano", "pam a pam", "dia a dia", "tira-tira"
"Gota a gota, l'aigua fura la roca"
"De mica en mica s'omple la pica"
"Tota pedra fa paret."
"Amb paciència i saliva, l'elefant s'ho va fer amb la formiga..."
El significat profund de la frase africana esdevé lliçó universal: amb paciència, constància i fent petites passes, hom pot arribar a aconseguir qualsevol objectiu gran o difícil.
I el papa Lleó ha tengut al llarg de la seva vida, primordialment com a missioner a Perú, moltes oportunitats de dur-ho a la pràctica i de mostrar que n'ha sabut..
Ho vaig poder constatar directament l'any passat, en recórrer durant alguns mesos els mateixos territoris per on ell va desplegar la seva activitat com a frare agustí: a Chulucanas i a Trujillo, primer; i finalment com a bisbe a la diòcesi de Chiclayo.
M'alegra moltíssim anar constatant dia rere dia, una vegada i una altra, que poc a poc, lentament, però de manera segura i efectiva, va fent passes endavant cap al somni d'arribar a establir comunitats de creients en Jesús cada cop més engrescades a viure intensament d'acord amb l'Evangeli.
Amb tots els matisos pertinents, em sembla del tot aplicable al canvi profund que necessiten totes les esglésies cristianes en ple segle XXI.
La catòlica occidental que és la meva, tant o més que cap altra, al meu modest mode de veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada