A Mallorca

diumenge, 26 de desembre del 2010

2011 Agermanats!

T'he volgut ben agrair
amb aquesta nota adjunta
tot allò que m'ha fet punta
del que tu m'has volgut dir,
després que m'has enviat
amb escrit tan valuós
un desig tan saborós,
i d'haver-me saludat,
amb motiu d'aquest Nadal
tan farcit de llepolies,
quan em deies que volies
enviar-me el teu regal.

Ara que han passat les Festes
i que ja som a l'Any Nou,
vull que tastis aquest brou
que conté totes les restes,
desitjant-te bon profit
per als mesos que s'acosten:
que no siguin dels que costen
sinó dels que fan delit.

De gener fins a desembre
molt de temps i moltes coses,
bé xereques o ben bones,
van i vénen des de sempre.
Si miram l'any 2010,
hem sentit la cançoneta
d'una crisi que fa veta
i pertot arreu s'asseu.
Des d'agost del 2007
ja n'hem sentit a dir tantes
i n'hem vistes unes quantes,
com: "més guanya qui més perd"!

Per això cal anar vius
i vetlar amb més gosadia,
no fos cosa fes més via
del que penses i no dius...
la mesura d'un Govern
que sap bé fer-nos la guitza
quan es posa a moure fitxa
i ens estreny molt més el pern,
vol sucar més la llimona,
vol xupar-nos més la sang,
vol ficar-nos dins del fang,
que comporta la gran ona...

Torna a ser temps de gran lluita,
per a viure governats
com el poble ha manat:
democràcia, bona fruita!
Torna el temps d'Agermanats,
gent valenta, agosarada,
que no sap estar aturada
i vol viure amb llibertat!

Mallorca, 2 de gener de 2011
Cecili Buele i Ramis

Karlyta estimada!


Carta d'en Cil Buele a na Karlyta López Moreno

Karlyta estimada:

Vaig conèixer ta mare, na Zully, quan ella tenia 13 anys... tu ni tan sols besllumaves cap projecte de vida...

Vaig veure't per darrera vegada, el proppassat dia 12 d'octubre de 2010. Romanies ajaguda al llitet de ca teva. T'hi has passat, molt ben atesa per ta mare, sempre sol·lícita i amatent, pràcticament tots els 16 anys de la teva vida escurçada, en companyia d'altres membres de la família.

A Mallorca, avui capvespre, dia de Nadal de 2010, quan em trobava a Manacor, he sabut que ens has deixat. Te n'has tornat cap a casa, la definitiva, l'eterna, la que no té retorn... Just et mancaven 48 hores perquè complissis els teus 17 anys... Què ho es d'injust el nostre pas per aquest món!

La vida t'ha dit “prou”.
La mort t'ha dit “vine”.
I tu, Karlyta estimada, què hi vols dir?

Vengueres al món amb unes d'aquelles marques, inesborrables, que et fan ben singular: la hidrocefàlia lesionant-te el cervell! Dins una caseta molt humil. En una barriada perifèrica de la ciutat de Piura. Al Perú.

Sé que des del primer moment -fins al darrer- ta mare s'ha afanyat a aconseguir que fossis ben tractada per professionals de la medecina. Sé que t'hagueren d'implantar vàlvules al cervell i altres parts del teu cos, per regular-te'n els líquids. Sé que patires molt, i també sé que la teva situació ha fet patir molta de gent...

Mals de cap persistents, vòmits, convulsions, diarrees, tics nerviosos incontrolables, sons i crits indesxifrables, mossegades, manotades, gemecs...

Tot i que crec que no arribares mai a veure-hi clar amb els teus dos ulls, ni a parlar amb la teva llengua, ni a escriure amb les teves mans, ni a caminar amb els teus peus, ni a valer-te per tu mateixa... em sembla que podies escoltar-nos i que sabies destriar molt bé els canvis que s'anaven produint al voltant teu...

No sé què hi vols dir, Karlyta estimada, a la gent que t'hem conegut i t'hem tractat. A la gent que t'estimam i que volem mantenir ben viu el record del teu pas per aquest món tan farcit de misèries i tristeses. A la cada cop més nombrosa gent que es veu cridada a haver de viure gement i plorant en aquesta vall de llàgrimes...

No ho sé. M'ho puc imaginar, ara que ja has deixat de patir i de fer patir. Ara que ja no necessites les cures sol·lícites i amatents de ta mare i la teva família. Ara que gaudeixes ben a ple d'allò que se'n diu vida plena... m'imagín que ja estàs en condicions de poder dir a tothom pertot arreu “Això sí que és vida!”

Doncs, avencem-nos-la! Fes que aquest dia de Nadal de 2010 ens ajudi a lluitar, molt més fermament encara, per aquest cel nou i aquesta terra nova on la justícia ho domini tot i aconsegueixi d'eliminar qualsevol casta de mal.

Karlyta estimada. A primer cop d'ull podia semblar-nos que vares venir a viure, inútilment, entre nosaltres. Ara que ja et trobes a l'altra banda del riu nostre, mira de comportar-te amb nosaltres com a missatgera de Vida veritable!

T'ho demana qui t'estima de tot cor i et recorda amb molt d'afecte,

Teu sempre, Cil Buele
Mallorca, 25 de desembre de 2010

dilluns, 20 de desembre del 2010

Un grapat de gloses mallorquines

Vet ací un bon grapat de gloses mallorquines que he anat fent aquests darrers anys...

  1. 2011, 18 de desembre Gloses nadalenques 2011
  2. 2011, 2 de gener 2011 Agermanats
  3. 2010, 18 de desembre de Glosa nadalenca 2010
  4. 2010, 13 d'abril Mort sobtada del meu germà Andreu
  5. 2010, 01 de gener Als bons desitjos de Nadal
  6. 2009, 22 de desembre A Rosa Buena Castellanos
  7. 2009, 17 de desembre Bones festes i molts d'anys
  8. 2008, 30 de setembre Que sien molts i sien bons
  9. 2008, 16 de desembre Glosa de Nadal 2008
  10. 2007, 27 de desembre Glosa de Nadal i Cap d'any
  11. 2007, 27 d'octubre Una artista, dona i monja
  12. 2007, 25 de juny Ramon Serra ha mort
  13. 2007, 16 de març A l'amic que es jubila
  14. 2006, 10 de desembre Qui té vola i qui no té rodola
  15. 2006, 5 de setembre La bandera de Mallorca
  16. 2006, 17 d'agost La Mare de Déu morta
  17. 2006, 22 de gener El meu país sencer
  18. 2005, 18 de desembre Nadala 2005
  19. 2005, 6 de maig Glosa republicana en temps de democràcies mal parides
  20. 2005, 25 de maig A Joan Pau II, papa
  21. 2005, 22 de maig FSMa
  22. 2005, 30 de març Capdret a ca nostra
  23. 2004, 28 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any. Bon dia i bon any
  24. 2004, 22 de desembre Festes de Nadal i Cap d'any. Molts d'anys
  25. 2004, 11 de setembre A Llorenç Antich Móra
  26. 2004, 9 d'agost Contenidor molt mal posat durant molts dies
  27. 2004, 12 de maig Quin comportament polític
  28. 2004, 13 de març Cap com aquesta, per devers Son Reus
  29. 2004, 8 de febrer de 2004 Emili Darder Cànaves, batle republicà de Palma
  30. 2004, 7 de febrer La revolta dels Agermanats
  31. 2004, 8 de gener L'Europa que volem més solidària
  32. 2003, 20 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any. Nadal 2003
  33. 2003, 10 de setembre Santa Ponça 2003
  34. 2003, 26 de maig Requaranta mil dimonis de monosíl·labs tan seguits!
  35. 2003, 12 d'abril Posa-m'hi la creueta
  36. 2003, 10 d'abril Gloses de campanya electoral
  37. 2003, 12 de març M'he quedat així com veus
  38. 2001, 15 de setembre Al patriota glosador, en Vicenç de Son Rapinya
  39. 2000, 29 de novembre Menyspreus infligits a la llengua catalana
  40. 2000, 25 de setembre Casament de periodista. Aixuxinetes
  41. 2000, 14 d'abril De gresca, amb Al Mayurqa
  42. 2000, 12 de febrer Encara més amable
  43. 2000, 15 de gener Actes terroristes. Amb la “P” de Palma
  44. 2000, 12 de gener Festa de Sant Antoni. Gloses nacionalistes
  45. 1999, 21 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any. Glosa nadalenca
  46. 1999, 10 de desembre Gent culta mallorquina. Sopar de matances
  47. 1999, 11 de setembre Onades migratòries promogudes pel Pla Mirall
  48. 1999, 25 d'octubre Mort de gent amiga. Jaume Moncades
  49. 1998, 22 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any
  50. 1996, 23 de desembre Carta glosada a professionals de la informació local
  51. 1995, 3 de desembre Mort de gent amiga. Jaume Serra i Obrador
  52. 1996, 2 de gener Festa dels Reis. Carta del PSM als tres reis d'Orient
  53. 1995, 24 de desembre Festes de Nadal i Cap d'Any. Salutació nadalenca
  54. 1957, 1 de febrer Dòmine, dòmine...

dissabte, 18 de desembre del 2010

Wikileaks, font de noves energies mobilitzadores

Un bon grapat de reflexions ben interessants s'inclouen en aquest article, Viquiliquidació de l'imperi?, del sociòleg i catedràtic portuguès Boaventura de Sousa Santos , amb motiu de la divulgació recent de centenars de milers de documents confidencials, diplomàtics i militars per part de Wikileaks:

“...Quina de les dues globalitzacions confrontades (l'hegemònica del capitalisme o la contrahegemònica dels moviments socials que lluiten per un altre món possible) es beneficiarà més de les filtracions informatives?

Probablement el poder imperial dels Estats Units n'aprendrà la lliçó més ràpidament que els moviments i partits que s'hi oposen arreu del món. Ja s'ha posat en marxa una onada nova de dret penal imperial, lleis “antiterroristes” que miren de dissuadir els diversos “pirates” informàtics (hackers), com també tècniques noves que comportin un poder “viquiassegurat”.

A primera vista, emperò, Wikileaks té un potencial major que afavoreix les forces democràtiques i anticapitalistes. Però, perquè aquest potencial es concreti, s'hi precisen dues condicions: processar adequadament els coneixements nous i transformar-los en raons noves per a la mobilització”...

Cal crear una nova energia mobilitzadora a partir de la verificació, aparentment contradictòria, segons la qual el poder capitalista mundial és simultàniament més esclafador del que pensam i mol més fràgil del que es pot deduir linealment de la seva força. Cal que el Fòrum Social Mundial, que s'ha de reunir el mes de febrer vinent a Dakar, es renovi i s'enforteixi. Aquest pot ser un bon camí perquè això succeeixi.”

GLOSA NADALENCA 2010

Com cada any quan ve Nadal
he volgut fer una glosa.
No sé estar amb la boca closa,
enc que bufi de gregal.

Te la faig arribar avui,
enc que sia poca cosa;
jo desig no et faci nosa,
que t'agradi és el que vull.

Dos mil deu ja són molts d'anys
que comptam, des que va néixer
qui va viure i qui va créixer
escampant nobles afanys.

Tot i els anys que van passant,
no hem après ben bé la nota:
més i més ficam la pota,
i aixecam un món sagnant.

Dotze mesos té un any,
cada mes quatre setmanes,
a vegades mal comptades,
amb set dies sense engany!

Duc dos sisos a l'edat,
ja n'he vistes unes quantes:
que semblaven unes santes,
i eren plenes de maldat.

Primer any de jubilat,
i de viure pensionista,
mal de fer seguir la pista,
passa ràpid, com un llamp!

Any que passa, novetats
a balquena van i vénen;
n'hi ha algunes s'hi mantenen,
d'altres són en mal estat.

Sembla, diuen, democràcia
el que avui dia vivim;
oblidant tot quant patim,
fruit de massa burocràcia.

S'ha perdut aquella gràcia
que ens empeny sempre a lluitar,
i pertot arreu fitar
camins nous sense fal·làcia.

Tenc la meva fe posada
en aquesta joventut
portadora d'inquietud
i que està ben preparada.

Val la pena confiar
en aquesta gernació
que desitja una nació
per poder tirar endavant.

Hem de trabucar aquest món,
d'alt a baix, girant la truita!
Se'ns demana molt més lluita,
més esforç, molt més de tot.

Tant de bo que l'any vinent
ens comporti benestar
i que minvi el malestar
que pateix tanta de gent.

En un any ple d'agonies
i de mals moments passats,
tant de bo trobem plegats
motius nous per l'alegria.

T'ho desitja de tot cor
qui t'adreça aquest escrit:
més que crit vol ser convit
a triar el vertader or

que, com deien els antics,
roman sempre en la amistat:
la que duu felicitat
i és a prova molts de pics.

Mallorca, 18 de desembre de 2010

Cecili Buele i Ramis

dimecres, 15 de desembre del 2010

Maneres noves de fer política als Països Catalans

Vet ací les paraules meves, amb les quals he volgut fer la presentació d'un acte organitzat a la seu de l'entitat mallorquina Forum Musicae, en agraïment a la tasca de govern desplegada per Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident en funcions de la Generalitat de Catalunya:

"Amigues i amics, Amic Josep-Lluís,

La presidenta de l'entitat Forum Musicae m'ha encomanat que faci la presentació d'aquest acte. En nom d'aquesta entitat, idò, vull donar la benvenguda més cordial a tots vosaltres que vos heu volgut sumar a aquest acte de recepció homenatge a JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA, vicepresident en funcions del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Particularment, m'alegra ben molt veure que aquestes quatre parets, aixecades fa 50 anys i busques en aquesta barriada palmesana on he nascut i crescut, serveixen, si més no avui, per aixoplugar un acte tan ric i enriquidor com aquest: a l'àmbit social, cultural i polític alhora.

La idea, com vos podeu imaginar, sorgeix de la ment i del cor de na Magdalena González Crespí; tot d'una que sap que Josep-Lluís Carod-Rovira s'ha de fer present a Palma, per la conferència sobre “Elogi de la política: ètica, progrés, país” d'avui vespre, es posa a muntar aquest acte que vol ser d'acollida i recepció, però també d'agraïment i reconeixement.

Som ben conscients que avui, aquí, entre nosaltres no hi tenim un polític qualsevol. TENIM EL POLÍTIC CATALÀ QUE HA TENGUT LA GOSADIA D'INICIAR UNA NOVA MANERA DE FER POLÍTICA ALS PAÏSOS CATALANS.

Es tracta del polític català que, amb dignitat elegant i amb elegància digna, remant sempre contra corrent i fent front gairebé sempre a vents tempestuosos gens ni mica favorables, mira de considerar i tractar tots els territoris com allò que són en el seu conjunt: una realitat cultural indiscutible, una realitat social cada cop més enfortida i una realitat política mereixedora d'emprendre camins nous cap al seu reconeixement, com a estat sobirà a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Com puc concretar aquesta nova manera de fer política als Països Catalans? Amb una visió de conjunt veritable i pràctica.

Per dir-ho d'una manera molt resumida: si no duc malament els comptes, des de la Generalitat de Catalunya, gràcies a les accions de govern de la Generalitat de Catalunya, impulsades per Josep-Lluís Carod-Rovira, més d'una dotzena d'entitats mallorquines, aquests darrers 5 anys, n'han rebut suports econòmics diversos: com mai no havia succeït abans! Bé sigui des de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, als inicis; bé sigui des de la Direcció de Polítiques Sectorials, més recentment.

Res de tot això no s'ha fet mai d'amagat. Sempre, clar i català! Tot ben publicable, tot ben publicat: Associació de Premsa Forana de Mallorca; Casa Catalana de Mallorca; Diari de Balears; Estel de Mallorca; Fundació Joan Alcover; Joves de Mallorca per la Llengua; Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans; Obra Cultural Balear; Paraula, Centre de Serveis Lingüístics; Quinze Dies. Cent per Cent, SL; o Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil; a més d'altres entitats de Menorca, d'Eivissa i de Formentera; i, sobretot, la reimplantació de l'Institut Ramon Llull, que dirigeix na Fanny Tur, qui ens honora avui amb la seva presència a aquest acte muntat per Forum Musicae.

He de dir i recordar aquí i avui, precisament, que Josep-Lluís Carod-Rovira és un dels pocs polítics institucionals que va assistir al primer concert que l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans va interpretar, amb motiu del Festival Mundial de la Joventut en el marc del Fòrum de les Cultures, l'any 2004, a Barcelona, dirigida pel mestre Salvador Brotons -qui també ens ha volgut honorar amb la seva presència en aquest acte.-

També he de dir i recordar que Josep-Lluís Carod-Rovira és un dels pocs polítics institucionals que hi ha volgut romandre, donant-li el màxim suport possible, fins al darrer moment del seu mandat.

N'és una prova irrefutable la seva presència avui aquí, a Palma, a la mateixa seu de l'entitat Forum Musicae -que creà l'OJIPC i el Cor Jove dels Països Catalans-. Com també n'és una altra prova la seva presència al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el proppassat mes de novembre, quan na Magda González va ser guardonada amb el Premi d'Actuació Cívica concedit per la Fundació Lluís Carulla.

Vos he de dir “Gràcies, senyor vicepresident”, en nom de tota aquesta gent que ens movem i bellugam, darrere d'aquest gran projecte de l'OJIPC i el Cor Jove dels Països Catalans, des de fa anys!

Gràcies, per haver-hi volgut estar des del primer moment fins al darrer instant, certament! Però també i sobretot, gràcies perquè durant aquests darrers tres anys, com a vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, hi heu establert la signatura d'un conveni plurianual i pluridepartamental sense precedents. Això, que ha permès de continuar la tasca iniciada l'any 2004, pot contribuir també a posar les bases per al futur que comença l'any que som a punt d'encetar.

Tant de bo que les institucions públiques d'arreu dels Països Catalans se n'adonin i se'n facin ressò, d'aquesta actuació vostra envers aquesta iniciativa pionera i valenta en el camp de la música. Tant de bo que arribin a valorar tan positivament com vós aquesta realitat concreta que hi ha sorgit: el fet d'arreplegar joves i al·lotes d'entre 18 i 26 anys, d'arreu dels territoris -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- que, a través de la música, i amb la llengua catalana com a vincle d'unió, converteixen els seus concerts musicals en veritables ambaixadors de la cultura i la llengua que ens són pròpies, la cultura i la llengua catalanes.

Amb això, jo no en tenc cap casta de dubte: l'OJIPC esdevé un dels projectes pràctics que fa evident que la realitat social va per davant de la política; i fins i tot va més enllà de l'estrictament musical: l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans s'està convertint, així, en l'orquestra catalana més nacional. I, no ho oblidem, és una orquestra que ha nascut aquí, a Mallorca!

Que el pes i el pas de la història vos faci justícia, senyor vicepresident! Vos ho desitjam de tot cor.

Però, sobretot, que mai no defalliu en l'afany de continuar fent les vostres aportacions valuoses al moment present, des d'allà on vos trobeu, per tal que els Països Catalans deixin de continuar “afegint massa temps al temps perdut”, com acostuma a dir sovint na Magda González.

Nosaltres, per la nostra part, feim comptes de romandre ben atents a aquest elogi vostre de la política, per l'ètica, pel progrés, pel país, que hem vist anunciat que feis avui mateix en un altre indret de Palma.

Salut, molta de salut!
Coratge, molt de coratge!
I resistència, molta de resistència!"

Mallorca, 15 de desembre de 2010