Com cada any quan ve Nadal he volgut fer una glosa.
No sé estar amb la boca closa,
enc que bufi de gregal.
Te la faig arribar avui,
enc que sia poca cosa;
jo desig no et faci nosa,
que t'agradi és el que vull.
Dos mil deu ja són molts d'anys
que comptam, des que va néixer
qui va viure i qui va créixer
escampant nobles afanys.
Tot i els anys que van passant,
no hem après ben bé la nota:
més i més ficam la pota,
i aixecam un món sagnant.
Dotze mesos té un any,
cada mes quatre setmanes,
a vegades mal comptades,
amb set dies sense engany!
Duc dos sisos a l'edat,
ja n'he vistes unes quantes:
que semblaven unes santes,
i eren plenes de maldat.
Primer any de jubilat,
i de viure pensionista,
mal de fer seguir la pista,
passa ràpid, com un llamp!
Any que passa, novetats
a balquena van i vénen;
n'hi ha algunes s'hi mantenen,
d'altres són en mal estat.
Sembla, diuen, democràcia
el que avui dia vivim;
oblidant tot quant patim,
fruit de massa burocràcia.
S'ha perdut aquella gràcia
que ens empeny sempre a lluitar,
i pertot arreu fitar
camins nous sense fal·làcia.
Tenc la meva fe posada
en aquesta joventut
portadora d'inquietud
i que està ben preparada.
Val la pena confiar
en aquesta gernació
que desitja una nació
per poder tirar endavant.
Hem de trabucar aquest món,
d'alt a baix, girant la truita!
Se'ns demana molt més lluita,
més esforç, molt més de tot.
Tant de bo que l'any vinent
ens comporti benestar
i que minvi el malestar
que pateix tanta de gent.
En un any ple d'agonies
i de mals moments passats,
tant de bo trobem plegats
motius nous per l'alegria.
T'ho desitja de tot cor
qui t'adreça aquest escrit:
més que crit vol ser convit
a triar el vertader or
que, com deien els antics,
roman sempre en la amistat:
la que duu felicitat
i és a prova molts de pics.
Mallorca, 18 de desembre de 2010
Cecili Buele i Ramis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada