En la dècada dels anys 50 del segle passat les nostres dues famílies, la Buele-Ramis i la Cañavate-Mesas, s’instal·len al mateix carrer de Ciutat, ocupant sengles vivendes modestes, situades davant l’antiga fàbrica de GESA, al carrer 365... A molt poques passes una de l'altra.
A Son Roca, el 10 de maig de 2025
D’infants, jugam plegats amb els seus germans Ramon i Juan. Ella em guanya d’uns 9 anys i mig.
Aleshores record que em sorprèn moltíssim la seva decisió de fer-se religiosa trinitària abans que complís els 20 anys. Mantenc viva la imatge d’aquella primera vegada que la veig amb l’hàbit trinitari, portant la creu blava i vermella característica...
Mentre estic estudiant Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, m’assabent que se’n va destinada al Perú com a missionera, l’any 1961.
Poques notícies seves m’arriben de llavors ençà, fins que coincidim en la nostra tasca al país andí catorze anys després. La hi veig dedicada profundament i intensa, dirigint amb entusiasme i moltes ganes el centre educatiu Colegio San Agustín, situat a l’avinguda Javier Prado de Lima. Escola catòlica, de caràcter privat, dins el districte de San Isidro, hi és considerat com un dels col·legis de nines més prestigiosos de la capital peruana.
Posteriorment, ens retrobam a una altra casa dels afores de Lima. Ella, juntament amb les seves germanes de congregació, hi duen a terme tasques pastorals diverses, residint al convent que les religioses trinitàries mantenen obert al Balneario de Ancón (al mateix indret on el cardenal Juan Landázuri Rickets m'encomana la tasca de rector a la parròquia de San Pedro durant uns quants mesos).
Som testimoni directe de la gran feinada que hi fan, acollint-hi infants i mares de família en situació de pobresa extrema, amb molta de cura i gran dedicació (encara avui dia roman obert).
També record haver visitat na Josefa fora de la ciutat de Lima, a centenars de quilòmetres cap al Nord. Quan les religioses trinitàries funden una casa (que encara avui roman oberta), en un dels poblets anomenat Pueblo Nuevo, situat en una de les zones rurals del departament de La Libertat, entre Trujillo i Piura (on treball alguns anys).
He de dir que sempre hi som molt ben acollit, tant per ella com per les germanes trinitàries que m’hi reben, des que les conec i tract de prop l’any 1975, fins l’any passat mateix. Durant aquests darrers cinquanta anys, en una desena d'ocasions m’hi he trobat com a ca meva. Els estic molt agraït.
Quan la bona amiga i religiosa trinitària Francisca Berga em comunica, aquest dilluns dia 14, la notícia de la mort de Josefa Cañavate Mesas, m’hi qued sorprès. La darrera vegada que coincidim tots dos és a Mallorca. Concretament, a la casa d’espiritualitat de Son Roca, hi participam el proppassat dia 10 de maig, en una trobada organitzada per Mallorca Missionera.
Una altra bona amiga i veïnada se n’ha anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda que anomenam el cel. Que, conduïda per l’Esperit de Jesús, gaudeixi per a sempre de la Vida que el nostre Pare, Senyor i Déu de l’Univers, ens té reservada, a tota la humanitat alliberada.
I que na Josefa Cañavate Mesas no deixi mai de continuar afanyant-se en la tasca d’acompanyar-nos i d’engrescar-nos en el treball per un món millor: el cel nou i la terra nova on impera la Justícia.
Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó. Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius.
A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza, m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas. El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal, dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h.
M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys rebi un homenatge públic, no seria cap fet extraordinari. N’hi deu haver d’altres. Que aquest capellà, emperò, sempre s’hagi reconegut públicament i s’hagi comportat exemplarment durant dècades seguides com a bon pare de família, ja no resulta cap fet tan normal ni tan corrent.
Efectivament, mossèn Gaspar Aguiló Capó té una filla, de nom Àngela Aguiló Lemoine. En aquesta ocasió, tenc oportunitat de conèixer i saludar sa mare, per primera vegada: la ciutadana francesa Teresa Lemoine Cardellí. No ens coneixíem, fins avui mateix. Els admir tots tres: jo, capellà enviduat dues vegades, i sense cap casta de descendència, sempre he valorat com a molt positiva una situació familiar tan singular com la seva!
M’alegra veure’ls tots tres molt ben acompanyats, entre moltíssima d’altra gent, per dos dels condeixebles preveres mallorquins, el mossèn taujà Gabriel Amengual Coll, canonge de la Seu (padrí de l es Fonts de n’Àngela!), i el mossèn deianenc Guillem Miralles Cardell, amb qui he compartit tantíssimes tasques pastorals com a consiliaris escoltes i missioners al Burundi tots dos.
Així mateix, hi fan d’acompanyants uns altres dos capellans: el bugerró mossèn Joan Pons i el binissalemer mossèn Pere Gerard Bestard. Quatre bones companyies sacerdotals mallorquines!
El més admirable, emperò, és veure-hi gairebé tot el poble de Búger que hi fa costat. Amb gent que em resulta coneguda i molt ben valorada, com és ara el pare del batle actual, Pere Torrens Siquier (cosí bo d’Andreu Obrador Siquier). I amb tot el Ple de l’Ajuntament al front d’un acte públic d’homenatge institucional civil i eclesiàstic a mossèn Gaspar Aguiló.
No hi manquen els reforços de la Policia local que contribueix al manteniment de l’ordre públic.
Tot queda ben emmarcat dins la diada festiva que dedica el poble a la gent major de la vila: són més d’una vuitantena de persones, dones i homes que hi participen com poden i a la seva manera: una nicaragüenca molt simpàtica ajuda en Gaspar Aguiló a ser-hi portat en cadira de rodes durant tot el temps.
La plaça de la vila ben empaperinada i endomassada amb imatges de Sant Pere, patró de la localitat, roman buida i desocupada totalment pels vehicles que acostumen a romandre-hi aparcats.
Com és habitual, no hi manca la presència d’una bona colla de xeremies, amb Miquel Perelló fent-la sonar, Maria Cladera al flabiol, i caparrots dansaires que acompanyen tota la comitiva des de les instal·lacions municipals fins a l’interior del temple.
Queda ple a vessar, mentre tothom roman una bona estona a l’espera de l’arribada del senyor rector (qui, bo com és, sempre s’hi ha de fer esperar!) Fins que l’escolà Jaume Gamundí fa sonar les campanes en senyal clar que s’inicia la missa concelebrada per quatre capellans.
Amb les autoritats que ocupen els primers bancs de l’esquerra, i els familiars de mossèn Gaspar Aguiló que s’asseuen als primers bancs de la dreta, el cor parroquial que dirigeix Bernat Forteza, compost per més d’una dotzena de veus cantaires, acompanyades a l’orgue per les mans prodigioses del músic Donald Santiago, ençaten la celebració cantant «Celebrem la glória dels amics de Déu». I continuen acompanyant-hi amb cants successius: «El Senyor és compassiu i benigne», «Al·leluia», «Goigs de Sant Pere», «Mallorca ditxosa», etc.
No hi pot faltar el Ball de l’Oferta, a càrrec d’un grup local proposat per l’Obra Cultural Balear, que rep els aplaudiments de tota la concurrència al final de la seva execució admirable.
Acabada la missa, tothom s’adreça cap a la plaça del poble. Hi ocupa centenars de cadires ben disposades, fent rotlle en torn d’un escenari molt ben preparat per a actuacions musicals posteriors.
Ballades dels caparrots i del grup de ball de bot conviden la gent a participar en el bolero i la jota que executen a la perfecció.
Sol ponent, el batle presenta l’acte d’homenatge. Abans que parli el batle, hi intervé breument el capellà bugerró mossèn Joan Pons qui mostra la seva admiració i el seu suport personal a la tasca desplegada per mossèn Gaspar Aguiló, tot al llarg d'una vida nonagenària dedicada als sectors més desprotegits de la societat mallorquina.
La intervenció del senyor batle resulta molt emotiva, emmarcant l’homenatge a mossèn Gaspar Aguiló dins el context d’un homenatge més ampli a tota la gent major del poble, que representa el conjunt de les arrels d'aquest arbre que duu el nom de Búger, com també la saba que li dóna vida. Fa una exposició molt extensa de la tasca desplegada pel mossèn bugerró, basant-se en les aportacions que hi fa Miquel Perelló durant unes jornades d’Estudis locals.
Resulta tan extensa i detallada, que, també a mi, em causa sorpresa i admiració, més enllà dels coneixements que fins aleshores tenc de qui fou company d'estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca durant una desena d'anys seguits: ell com a "balarasa" de més de 20 anys d'edat, i jo com el més jove de la guarda que s'hi fa present l'any 1955 a l'edat de 10 anys. Acabat el discurs, el batle li imposa la medalla de fill il·lustre de Búger.
La cloenda definitiva de l’homenatge corre a càrrec de la filla de mossèn Gaspar Aguiló, Àngela Aguiló Lemoine, qui, davant tota la concurrència, agraeix profundament el reconeixement oficial fet públic, alhora que explicita la satisfacció de son pare davant les mostres d’afecte que el poble de Búger sempre li ha fet. Ho valora com un homenatge a tota una vida de compromís amb els membres més marginats de la nostra societat. N'acaba amb un «Moltes gràcies! Visca Búger! Visca Sant Pere!»
Aleshores comença el repartiment d’ensaïmada que desplega el batle a tots els assistents, quan sonen les 10 de la nit al rellotge del campanar de l’església bugerrona... I jo me’n torn cap a Ciutat!
.jpeg)
