Convidat al programa Sal i Llum, de la televisió de Manacor

Més d'una trentena d'amistats ja m'han fet a saber que s'han entretengut a mirar el vídeo que, sobre la meva vida pública, ha volgut enregistrar el bon amic i company de lluites estudiantils, culturals i socials, l'inquer afincat a Manacor, en Pep L. García Mallada, per al programa de la TV manacorina Sal i Llum.

És tota una barreja d'amistats antigues i més recents. De companys d'estudis eclesiàstics i pràctiques pastorals. De polítics en exercici o ja retirats de les institucions públiques. De col·legues que han impulsat o que encara ara impulsen moviments socials. De gent lluitadora dins associacions veïnals, sindicats o partits polítics. De gent vella i gent més jove. Gent de Mallorca i de fora de Mallorca. Dels Països Catalans i de l'exterior. D'Europa i d'Amèrica Llatina. Membres de la família o amistats més fermes. De gent coneguda i tractada a les xarxes digitals o en viu i en directe...

Es tracta d'un vídeo de 56' minuts de durada, enregistrat el matí del mateix dia que JUBILATS PER MALLORCA arriben a la ciutat de Manacor, provenint a peu des de la localitat de Son Macià, on han arribat procedents de la ciutat de Felanitx, fent CAMINS CONTRA MENTIDES... El mateix dia, unes hores abans, al matí...

N'estic molt content, d'aquesta gravació que se n'ha fet. Durant prop d'una hora en Pep em condueix i em duu a parlar de molts assumptes relacionats amb la meva persona.

Parlam de la meva ascendència guineana, per part de mumpare, i de la meva ascendència mallorquina, propera a Manacor, per part de mumare, arianyera...

Recordam els 13 anys seguits d'estudis eclesiàstics realitzats al Seminari Diocesà de Mallorca, on feim Humanitats, Filosofia i Teologia.

Aprofita per intercalar-hi unes imatges de la trobada més recent de condeixebles, d'aquells que acabàrem la carrera i diguérem missa l'any 1968...

Feim una repassada a la meva estada durant quatre anys, com a missioner, al Burundi, a l'Àfrica Central. I també als quatre anys que vaig passar treballant al Perú, a Amèrica Llatina. Aprofita en Pep l'oportunitat, i intercala també algunes imatges del viatge més recent que hi vàrem fer, en condicions molt distintes...

Em demana sobre alguns dels motius pels quals vaig optar per deixar de fer de capellà, per deixar d'exercir-me com a capellà, al cap de 13 anys de fer-ho. I els hi expòs.

Continuam parlant de la feina realitzada com a funcionari públic de carrera a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, com a delegat sindical, com a militant polític...

Intercala aleshores algunes imatges de l'actuació musical que acostum a fer a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Ciutat, on faig d'organista...

Repassam la meva presència institucional com a regidor a l'Ajuntament de Palma, com a conseller de Cultura al Consell de Mallorca i com a diputat al Parlament de les Illes Balears.

Ens acostam al final del programa, parlant de la participació en tasques de solidaritat amb persones malaltes d'alzhèimer.

També vol en Pep que hi digui dues paraules sobre tasques desplegades molt recentment en defensa de la llengua catalana, pròpia de Mallorca, a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg; o a la campanya d'Enllaçats per la Llengua, durant la jornada feta a Manacor, on es fan manifestacions públiques molt favorables...

Recorda en Pep que tenc un blog “Sóc un rodamón” i una pàgina web on apareixen tots els meus llocs dins la xarxa.

I acab la meva intervenció amb unes paraules d'agraïment personal, molt sincer, al bon company conductor del programa.

Gràcies a la col·laboració desinteressada dels responsables del programa SAL I LLUM de la TV manacorina, n'he pogut penjar a la xarxa d'internet l'enllaç del youtube, fins i tot abans que sigui emès per la TV manacorina.

Això em permet d'anar rebent opinions, nombroses i diverses, que m'arriben d'indrets diferents.

D'aquella gent que em diu que n'ha vist les imatges i n'ha escoltat les veus i els sons,. No solament des de la Roqueta estant o d'algun altre racó dels Països Catalans; també des de terres peninsulars ibèriques o, fins i tot, des de continentals sudamericanes...

Gent que em diu que ho ha trobat summament interessant, entranyable i didàctic; que ha passat gust de veure-ho; que s'ha vist empesa a fer reflexions personals; que assenyala certs aspectes que li han cridat més l'atenció, com poden ser les meves vivències llunyanes tan interessants...

Gent que es desfà en elogis, enhorabones, agraïments... que diu que, amb això, em coneix una mica més i que comparteix amb mi gairebé tot quant hi dic... que gaudeix de valorar la meva ascendència guineana per part de mumpare i la meva ascendència mallorquina per part de mumare...

Gent que me'n remarca els missatges positius que s'hi transmeten...

Gent que s'apunta a penjar-ho a la web seva o al blog seu...

Gent que diu que li ha agradat molt, que l'ha volgut veure i seguir tot sencer amb molt d'interès; mentre d'altra em manifesta que només n'ha vist un tros i/o que pensa continuar fent-ho tot d'una que tengui més temps disponible...

Gent que s'ha fixat que, només durant les primeres 24 hores, el contador de reproduccions del programa a Youtube ja ha pasat del centenar de reproduccions...

Gent que pensa que, a més del que hi dic, deuen quedar certs aspectes o vivències profundes, mesclades de dubtes, crisis, riscs, decisions i pregàries, com també decepcions, que són les arrels del jo profund que anam construint amb els anys...

Gent que em reconeix que el seminari ens va deixar marca de factoria...

Gent de la meva família que, emocionada, em diu que fa comptes de guardar-ho tota la vida...

Tot plegat em mou, encara amb molta més intensitat i fermesa, a voler ser “Sal de la terra i llum del món...”, com ens hi afanyam certa gent que ens hi sentim empesa des de fa dècades.

Per això, em sent molt content d'haver estat convidat a participar en aquest programa televisiu Sal i Llum que la Fundació Trobada produeix i emet per la televisió de Manacor.

Un programa televisiu que edita Miguel Matamalas Curros, amb guió i direcció de José Leoncio García Mallada.

Molt agraït. Sempre.