Pocs dies després d'haver arribat a Barcelona, iniciant-hi mon any sabàtic principatí, se m'ocorre de posar-me en contacte amb el bon amic tarragoní, Josep-Lluís Carod-Rovira, de qui fa molt de temps que no tenc cap casta de notícia directa.
Li escric un correu electrònic, fent-li a saber que em trob a Barcelona, amb la idea de passar-m'hi uns quants dies, abans d'emprendre el camí d'anada cap a l'Abadia de Montserrat, on també m'he reservat uns dies d'allotjament, al monestir benedictí.
Cerc de canviar una mica d'aires i mir de retrobar allò millor que la vida em pugui oferir a hores d'ara, després d'haver complit setanta-tres anys d'existència damunt del Planeta... fent-ne del 2018 mon any sabàtic.
Li manifest que m'agradaria que ens poguéssim veure, ni que fos per prendre un cafè, i que em digui com ho puc fer per aconseguir-ho. També li faig a saber que, en aquest mon any sabàtic, m'he desconnectat totalment de facebook, estic inactiu per un temps a twitter, m'he esborrat temporalment de grups de whatsapp i únicament mantenc obert el meu blog i disponible el meu mòbil.
No torba ni unes poques hores a contestar-me, via whatsapp, i m'assenyala l'endemà mateix per veure'ns. És d'agrair que tan ràpidament m'hagi convidat a anar al seu despatx que manté obert a l'Escola Superior de Comerç Internacional (UPF), a cinc minuts de l'estació de França.
Després de tant de temps sense haver-nos comunicat, hi ha tants d'assumptes que m'agradaria tractar amb ell, que no crec que ens doni temps per parlar-ne, de tots.
Molt resumidament, m'agradaria que parlàssim sobre: El paper i el comportament del meu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, en la lluita per la República Catalana... Amb un president, una secretària general i tants d'altres alts càrrecs assenyalats per l'Administració de Justícia espanyola com a delinqüents: desobedients, rebels, sediciosos, malversadors, il·legals, etc. què ens cal fer?... Quina es pot considerar l'errada major comesa, a l'hora de proclamar i defensar la república?... Quina perspectiva de futur se n'hi pot besllumar, ara mateix?...
Dedicatòria personal |
Hi vaig amb aquest propòsit... Però, després de fer-nos una bona abraçada, el bon amic Josep-Lluís m'ofereix el regal d'un llibre molt especial. Li ho agraesc de bon de veres. Es tracta, ni més ni pus, que d'un exemplar de la Bíblia, recentment publicat a Madrid, en català, per la Societat Bíblica i el Consell Evangèlic de Catalunya, amb motiu de la commemoració del 500 aniversari de l'inici de la Reforma Protestant. N'estic ben content, d'haver-ne estat el destinatari amb data 20 de febrer de 2018.
Me n'ha explicat el contengut, molt sumàriament, remarcant-me'n les aportacions inicials que s'hi fan, a diferència de la Bíblia catòlica, que conté notes explicatives que ofereixen interpretacions dels textos bíblics.
M'interessa ben molt endinsar-m'hi: «La Bíblia i la cultura» (David Estrada Herrero); «La Bíblia, la Reforma i la cultura de la persuasió» (Arturo Terrazas); «L'esperit de la Reforma protestant en les arts» (Daniel Giralt Miracle); «El segle XXI, un moment de llindar» (Jaume Llenas); «Els protestants catalans avui i la Bíblia» (Guillem Correa); «A manera d'epíleg: anunciar-ho des dels terrats» (Julio Pérez)...
Sobretot m'interessa llegir detengudament «Bíblia i protestantisme a les terres de llengua catalana» (Josep-Lluís Carod-Rovira).
He estat molt content d'iniciar la nostra conversa amb una temàtica que té tant a veure amb el llibre dels creients cristians per excel·lència, la Bíblia, servint-nos de l'edició d'aquest llibre que, com s'hi manifesta des dels inicis, comporta «una triple significació: històrica, cultural i lingüística, alhora que una derivada teològica».
M'ha agradat veure-hi, a l'Apèndix, una Taula cronològica de Palestina summament interessant. Va de l'època del Bronze Antic (3200-2200) fins a la segona revolta jueva, quan l'emperador Adrià transforma Jerusalem en colònia romana i l'anomena Aelia Capitolina (135).
També em resulten de molt d'interès els Mapes que s'hi reprodueixen sobre l'Orient pròxim, Palestina, Jerusalem, els viatges de Pau, l'expansió del Cristianisme, etc.
Just per aquesta conversa, de caire bíblic, consider que ja valia la pena de retrobar-nos a Barcelona, amb qui més m'ha obert els ulls sobre la realitat cultural, política i nacional dels Països Catalans. Assumpte que també hem tractat, amb una mica més d'amplitud, durant aquesta trobada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada