Darrer dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat

La Moreneta de Montserrat

Aquest divendres, 2 de març de 2018, no deixa de ser un dia de mon any sabàtic una mica trist per a mi, tot i que, des de bon matí, s'ha posat a lluir un bon sol que ha fet desaparèixer els efectes fredolencs de la neu a les muntanyes de Montserrat!

La cosa està en què avui és el darrer dia que se'm permet d'estar allotjat amb els monjos. 

Massa han fet amb mi, que m'hi han deixat estar una setmana, quan, com a molt, només s'hi està quatre dies.

Montserrat, amb sol després de la nevada

Matines, Laudes, esmorzar, deixar ben parada la cel·la (per a l'hoste vinent!) i pagar al monjo hostatger els 140€ que em corresponen pels tres dies afegits (amb els nou àpats compresos), han estat les darreres tasques realitzades, abans de pujar amb la motxilla a l'esquena dalt del tren cremallera que m'ha de portar fins a Monistrol on he de prendre el tren que ve de Manresa -R5- que m'ha de portar fins a la plaça d'Espanya, a Barcelona.

En taxi, arrib fins a l'hotel situat al carrer de Jaume I, molt a prop de la plaça Sant Jaume -l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona i el de la Generalitat de Catalunya, a quatre passes mal comptades-. M'hi esperava el bon amic gerent que sempre m'hi ha atès la mar de bé.

M'hi he instal·lat, he anat a dinar a la plaça Reial i, de retorn a l'hotel, me n'he anat a descansar... després de tan poques hores de fer-ho cada dia, degut a l'horari monàstic de les pregàries comunitàries que no m'he volgut perdre...

Hora baixant, m'he assabentat que es feia una manifestació que recorria carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona. S'hi reclamava fermament l'alliberament dels presos polítics catalans que el Govern espanyol manté a Madrid. 

No he pogut estar sense participar-hi directament!

Es veu que Espanya, des de fa segles, no sap estar ni existir ni moure's, sense anar darrere de les ànsies de llibertat dels catalans... 

També, com he après aquests dies, en relació amb els monjos benedictins: Valladolid volia engolir-se Montserrat. 

Que ho demanin, sinó, a  l'abat cosí del cardenal Cisneros! 

Es veu que des de Castella no es podia suportar (ja al segle XV) que hi hagués més monjos catalans que castellans. 

Sobretot perquè l'Escolania els servia de bon sementer monàstic... com que els castellans no en tenien, aquests tampoc no volien que n'hi hagués a Catalunya...

La cosa del president Rajoy i la seva vicepresidenta castellana Saenz contra els catalans ve de molt enrere!